Rebozo
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
El rebozo és una peça de vestir femenina usada a Mèxic, Amèrica Central i algunes zones d'Amèrica del Sud. De forma rectangular i d'una sola peça, els rebozos fan entre 1,5 i fins a 3 metres de longitud i es poden fer de de cotó, llana, seda o d'articel·la. Poden fer-se servir com a bufandes o com a xals, sovint també es poden fer servir per a carregar les criatures o per portar productes al mercat. El seupreu varia en funció de la qualitat de la peça des dels models més econòmics fins a alguns models amb un valor de milers de pesos.
El rebozo és un producte que va sorgir a arrel de la barreja cultural provocada com a conseqüència de Conquesta Espanyola del territori sud-americà. Se sap que els indígenes mexicans en feien servir abans de l'arribada dels colonitzadors espanyols, però la paraula per definir aquest producte figura per primera vegada a partir de l'any 1562.
El rebozos es confeccionen a Mèxic, a la resta de l'Amèrica Central i a alguns països d'Amèrica del Sud, però els rebozos més preuats són els d'estat de Mèxic, Michoacán, Oaxaca, estat de Querétaro i San Luis Potosí. Concretament és a Santa María del Río i Sant Luis Potosí on es fabrica el rebozo caramelo, el més car de tots. Cal destacar que en l'estat de Mèxic any rere any té lloc la tradicional fira del rebozo durant el mes de setembre en què mestres reboceros, guanyadors de diversos guardons a escala nacional, es reuneixen al centre del municipi de Tenancingo de Degollado per demostrar el seu extraordinari treball a nacionals i estrangers.
Les chalinas són llises, sense disseny i d'un sol color. Sovint, els rebozos amb línies verdes, blanques i vermelles es fan servir a les Festes Pàtries.
Les fotografies d'Agustín Casasola mostren les soldaderas, les dones soldades de la Revolució mexicana, portant rebozos de boleta. Com a peça distintiva mexicana, el rebozo ha estat enalçat en les arts, ha estat objecte de cançons i poemes i fins i tot Frida Kahlo sovint pintava els seus autoretrats on apareixia vestida amb rebozos.
Aquesta peça de vestir va aconseguir una tal importància que al segle xviii es van dictar lleis i regles per a l'elaboració tocant a la grandària, teixit, classe de fil i dibuix. Fins i tot es va adoptar la Verge de les Angoixes com la patrona de la reboceras (artesanes especialitzades en la confecció de rebozos).
Tal com altres accessoris, té símbols com el color i l'entreteiximent dels fils que identifiquen l'origen de les persones segons la comunitat que els confecciona i utilitza. També utilitzen aquesta tècnica a Guatemala.
Atesa la seva naturalesa folklòrica, el rebozo és usat sovint com a part del vestit típic dels balls mexicans tradicionals i dels balls de marimba guatemalencs.
El rebozo no és sol una peça de vestir d'adorn, sinó que també pot ser usat per a carregar els nadons, cosa que aporta molts beneficis tant al bebè com al portador (mare o pare, avui dia el rebozo no és sols d'ús femení puix que, gràcies a la informació dels avantatges del seu ús com a portanadó ergonòmic, alguns homes també n'usen).
Beneficis per al nadó[modifica]
- Els còlics disminueixen, car posar-los ventre contra ventre en una posició vertical, ajuda el sistema digestiu que encara és immadur.
- El nadó s'integra a la vida social: anant a l'altura de la mare en lloc de ser a la carriola a l'altura dels genolls, qualsevol comunicació que tingui la mare també la té el petit, la qual cosa l'ajuda a ser més sociable.
- Dormen molt millor: anant sempre en contacte amb la mare n'escolten el batec del cor i la respiració, la qual cosa els recorda el ventre matern, estan més tranquils i se senten segurs, la qual cosa fa que dormin més temps.
- Els beneficis de dur el nadó amb el rebozo són, per als pares: el nenet pot estar més prop seu, sempre tenen les mans lliures i poden fer qualsevol mena d'activitat, el seu pes és molt bé repartit i això permet que hom no tingui un cansament extrem en l'esquena i en els braços, s'estableix un vincle molt especial entre els pares i el nadó, dona seguretat perquè sempre van agafats al seu cos, beneficia l'alletament, es corregeixen postures incorrectes i això permet que no es faci mal a la columna vertebral i finalment reforça la relació entre els pares llur progenitura.