Referèndum constitucional de Belarús de 2022
| Referèndum constitucional de Belarús de 2022 | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← 2004   | |||||||||||||||||
| Data | 27 febrer 2022 | ||||||||||||||||
| Tipus | referèndum constitucional | ||||||||||||||||
«Accepta les esmenes i addicions a la Constitució de la República de Bielorússia?» | |||||||||||||||||
| Participació | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Resultat de la votació
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
El referèndum constitucional de Belarús de 2022 es va celebrar a Belarús el 27 de febrer de 2022.
El referèndum va ser ordenat pel president Aleksandr Lukaixenko el gener de 2022. L'objectiu a esmenar la constitució belarussa pretenia consolidar el poder del règim de Lukaixenko després de les protestes massives de 2020 i 2021, que van desafiar el govern de Lukaixenko i van ser reprimides per la policia, amb la detenció de més de 35.000 persones. Els canvis van permetre al president romandre en el càrrec fins a 2035 i van donar poder a l'Assemblea Popular de tota Belarús, un òrgan extraparlamentari dominat pels partidaris del govern.[1][2] Els canvis també van renunciar a la condició de zona desnuclearitzada de Belarús, permetent que el país albergués armes nuclears per primera vegada des de la caiguda de la Unió Soviètica; els preparatius del referèndum es van produir mentre Rússia acumulava les seves tropes tant a Rússia com a Belarús en el preludi de la invasió russa d'Ucraïna en 2022, i les mateixes eleccions es van celebrar diversos dies després que Rússia iniciés la seva ofensiva militar a Ucraïna.[3][4][5]
La Comissió Electoral Central del govern belarús va anunciar que el 65,2% de l'electorat va votar a favor de les esmenes.[5]
El referèndum es va dur a terme en un ambient de repressió; no es va permetre a l'oposició belarussa fer campanya, i les eleccions no es van considerar lliures ni justes.[6] El referèndum va ser denunciat com una farsa per l'oposició belarussa i la seva líder exiliada Sviatlana Tsikhanòuskaia,[5] per la Unió Europea[7] i pels Estats Units.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Yuras Karmanau, Belarus calls referendum that could strengthen Lukashenko, Associated Press (January 20, 2022).
- ↑ Tony Wesolowsky, Belarus To Vote On Constitutional Changes Seen As Tightening Lukashenka's Grip On Power, Radio Free Europe/Radio Liberty (February 26, 2022).
- ↑ Belarus votes to give up non-nuclear status, Al Jazeera (February 27, 2022).
- ↑ Belarus referendum approves proposal to renounce non-nuclear status - agencies, Reuters (February 27, 2022).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Yuras Karmanau, Belarus sheds neutral status in vote critics call rigged, Associated Press (February 28, 2022).
- ↑ Ryhor Astapenia, Belarus’ new dubious constitution, International Politics and Society (March 3, 2022).
- ↑ Belarus: Statement by the High Representative/Vice-President Josep Borrell on the constitutional referendum, European External Action Service.
- ↑ U.S. Envoy To Belarus Says Referendum 'Unmistakably' Linked to Russia's Invasion of Ukraine, Radio Free Europe/Radio Liberty (March 1, 2022).
