Refrany: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 17:23, 22 abr 2010

Un refrany (del llatí, REFRINGERE) és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta. La paremiologia és l'estudi dels refranys.

El refrany és una oració que es diu sempre igual, no admet variacions. Acostuma a tenir un origen antic i fa referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut... Sempre conté un ensenyament.

Sol utilitzar el recurs de la rima (permet memoritzar-lo millor) i de vegades conté metàfores, és a dir, té un sentit figurat, no pas literal.

Els refranys vénen de la tradició oral, reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època particular. Alguns tenen validesa avui dia i d'altres són caducs i retrògrades en el fons.

Hi ha diversos reculls de refranys i normalment s'organitzen segons la temàtica.

Refranys

Qui la fa, la paga.
No es diu mal, que no en surti l'animal.
Tots els camins porten a Roma.
El més mal calçat és el sabater.
Qui no corre, vola.
Gallina vella, fa bon brou.
Com més cosins més endins.
Home de molts oficis, home de pocs beneficis.
Per Nadal, cada ovella al seu corral.
Ull per ull, dent per dent.
Per Carnaval tot s'hi val.
Al pot petit la bona confitura, RESPOSTA - i el verí més fort.
Val més bona gana, que bona vianda.
Sant Hilari, Breda, Arbúcies, 12 cases, 13 bruixes.
De bones intencions, l'infern n'és ple.
Millor sol que mal acompanyat.
Una solitud, tres multituds.
Afortunat en el joc, mal afortunat en amors.
El que no mata engreixa O TAMBÉ el que no mata engreixa i si no fa creixa.
Qui riu darrer, riu millor.
Qui no plora, no mama.
Una flor no fa estiu.
Els testos se semblen a les olles.
El vestit no fa el frare.
A cavall regalat no li miris la boca.
Val més tard que mai.
Val més boig conegut, que savi per conèixer.
Tal dit, tal fet.
Quan vegis les barbes del veí afaitar, posa les teves a remullar.
Val més prevenir que curar.
Pardal que vola, a la cassola.
Abril de gotes mil.
Al maig, cada dia un raig.
Pel juny, la falç al puny.
Per Nadal pas de pardal, per Sant Esteve pas de llebre.
A l'estiu, tot el món viu.
A l'estiu tota cuca viu.
Cel a borreguets, aigua a canterets.
Cel rogenc o pluja o vent.
Molt val i poc costa: a mal parlar bona resposta.
Diu el mort al degollat -qui t'ha fet eixe forat?
De xiquet se cria l'arbre dret.
De fora vindran que de casa ens trauran.
D'on no n'hi ha no se'n pot traure.
D'on no n'hi ha no en raja.
Com més sucre més dolç.
Salut i força al canut.
Valencià i home de bé, no pot ser.
Entre col i col, lletuga.
De mica en mica s'omple la pica.
De gota en gota s'omple la bota.
Qui no arrisca, no en pisca.
No diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat.
S'atrapa abans un mentider que un coix.
Qui té boca s'equivoca.
A Sant Joan bacores, verdes o madures, segures.
Qui té boca s'equivoca i qui te nas es moca.
Tal faràs, tal trobaràs.
Plou poc, però per poc que plou, plou prou.

Un refrany es una frase curta que tanca una sentencia de la vida ,pel la cual surt una idea y ve de l'origen popular:

1.amor de lluny feliços els cuatres 2.ulls q no veuen cor que no sent 3.el qui avisa no estraido'r 4.qui vesteix de seda mona es queda 5.casa de sogra, casa de gossa 6.casa de dos portes, males de guardar 7.no jutges a la persona abans de conecixer-la 8.mes val bo conegut que dolent per coneixer 9.

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Refrany

Plantilla:Enllaç AB