Regió muntanyenca de la Lindosa
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Escut guaianès | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Guaviare (Colòmbia) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 470 m | |||
| Superfície | 12.000 ha | |||
La Regió muntanyenca de la Lindosa és una cadena de formacions rocoses en el departament de Guaviare, Colòmbia, entre el riu Guaviare i el riu Inírida i entre la regió de l'Amazònia i la de Orinoquía. Té una extensió de 12.000 hectàrees, amb altituds entre 225 i 470 m.
Les formacions rocoses d'aquesta regió muntanyenca inclouen una intricada xarxa de xaragalls, escarpes, sabanes naturals amb roca exposada i les lleres dels rierols principals: Caño La Lindosa, Agua Bonita, Caño Negro, Caño Yamú, La Maria, La Pizarra i Caño Dorado.[1]
El clima de selva tropical preval a l'àrea. La precipitació mitjana anual és de 2.800 mm.[1] La temperatura mitjana anual de la zona és de 24° C. El mes més càlid és febrer, quan la temperatura mitjana és de 26° C, i el més fred és maig, amb 22° C. El mes més humit és l'abril i el més sec és el gener.[2]
El 1987 va ser constituïda la "Reserva Forestal Protectora Nacional La Lindosa - Angosturas II", amb una extensió de 28.224 hectàrees.
Àrea arqueològica[modifica]
El lloc va ser aprofitat durant diversos mil·lennis pels grups indígenes de la regió com a abric rocós, en el qual van deixar disseminades milers de pintures rupestres.[3] Han estat realitzades excavacions en els jaciments arqueològics de Cerro Azul, Angosturas II, Limoncillos i Cerro Montoya, establint-se que la regió ha estat poblada des de fa almenys 12.600 anys.[4]
El 2018, l'Institut Colombià d'Antropologia i Història va declarar 893 hectàrees de la Regió muntanyenca com a Àrea Arqueològica Protegida, integrada per les zones de Cerro Azul, La Pizarra, Nuevo Tolima, Los Alpea, Raudal del Guayabero, Las Brisas i El Tigre.[5]
En aquest any es va descobrir un nou abric amb pintures de fa entre 12.600 i 11.800 anys amb dibuixos de fauna extingiuida com els mastodonts o els camèlids prehistòrics i d'altres com tapirs, micos, jaguars, porcs espins i ratpenats. La fauna és diferent de la que s’ha trobat a les coves rupestres del continent europeu, però hi ha algunes coincidències com les figures geomètriques i les formes abstractes, les danses i els fal·lus.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Cárdenas López, Dairon; Nicolás Castaño Arboleda; Mauricio Zubieta Vega y Marcelo Jaramillo Echeverry. Flora de las formaciones rocosas de la serranía de La Lindosa. Bogotá: Instituto SINCHI, 2008. ISBN 978-958-8317-39-7.
- ↑ «NASA Earth Observations: Rainfall (1 month - TRMM)». NASA/Tropical Rainfall Monitoring Mission. Arxivat de l'original el 2019-04-19. [Consulta: 30 gener 2016].
- ↑ CDA & CINDAP 2007. Comanejo de la zona de preservación de la Serranía de la Lindosa y su área de Influencia. San José del Guaviare. 48p.
- ↑ Morcote-Ríos, Gaspar; Francisco Javie Aceituno; José Iriarte; Mark Robinson & Jeison L .Chaparro-Cárdenas (29 April, 2020). «Colonisation and early peopling of the Colombian Amazon during the Late Pleistocene and the Early Holocene: New evidence from La Serranía La Lindosa». Quaternary International. doi:10.1016/j.quaint.2020.04.026
- ↑ Colprensa. «Serranía La Lindosa, riqueza arqueológica en San José del Guaviare». Radio Nacional de Colombia, 25-06-2018. [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ Marimon, Sílvia. «Una meravella d'art rupestre enmig de l'Amazones». Ara, 24-12-2020. [Consulta: 30 desembre 2020].