Escut guaianès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaEscut guaianès
TipusShield (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map of the Guiana shield.png Modifica el valor a Wikidata
 5° 08′ 36″ N, 60° 45′ 45″ O / 5.1433°N,60.7625°O / 5.1433; -60.7625Coord.: 5° 08′ 36″ N, 60° 45′ 45″ O / 5.1433°N,60.7625°O / 5.1433; -60.7625
Límits de l'escut guaianès.

L'escut guaianès o escut de les Guaianes, Massís guaiànic o simplement les Guaianes, és una regió geogràfica situada al nord-est de l'Amèrica del Sud. Es tracta d'una formació geològica molt antiga, una de les zones més antigues de la Terra, i que s'estén per Veneçuela, Brasil (Regió Nord del Brasil), Guyana, Surinam, Guaiana francesa i una petita part de Colòmbia, a la part de la Regió Amazònica, al departament de Guainía.

Els seus límits són el riu Orinoco al nord i a l'oest, i la selva amazònica al sud. Té una forma irregular i està constituït, des del punt de vista geològic, per un massís o escut antic de l'era precàmbrica, amb una cobertura sedimentària també molt antiga, formada per pedra sorrenca i quarsites molt resistents a l'erosió. Aquesta cobertura va sofrir un aixecament i plegament gairebé des del mateix moment de formació del planeta Terra, la qual cosa ha originat uns altiplans molt elevats i de pendents verticals, denominats tepuys, un terme d'origen indígena (de la llengua pemón) que significa "muntanya".

Aquí hi ha la caiguda d'aigua més alta del món: el Salt Àngel / Kerepacupai Vena, de 979 m. Els rius de la zona, a mesura que el massís ascendia, van anar erosionant i aprofundint les seves lleres fins a formar veritables canons pels quals avui corren.

En aquestes altiplans predominen les sabanes i els boscos en galeria al llarg dels rius. Cap a l'est, on l'altura és menor, s'hi desenvolupen selves tropicals i manglars sobre les costes de l'Atlàntic. En alguns sectors les roques estan cobertes de sediments que contenen importants dipòsits de minerals, entre ells ferro i bauxita, que s'exploten amb intensitat.

Ecologia[modifica]

Heliamphora chimantensis, endèmica del massís del Chimantá, a la part veneçolana de l’Escut guianès

L’Escut de la Guiana és una de les regions amb més biodiversitat del món i té moltes espècies endèmiques. La regió alberga més de 3.000 espècies de vertebrats: 1.168 peixos d’aigua dolça, 269 amfibis (54% endèmics), 295 rèptils (29%), 1.004 ocells (7,7%) i 282 mamífers (11%).[1][2][3] La diversitat d'invertebrats continua sent indocumentada, però hi ha diverses espècies de papallones endèmiques i escarabats.[4][5]

La vida vegetal és igualment rica i s'han trobat 13.367 espècies de plantes vasculars, aproximadament el 40% de les quals es considera endèmica.[6] L'escut està recobert per la major extensió de bosc tropical de qualsevol àrea d'escuts precàmbrics del món.[7] La selva tropical guianesa té una naturalesa similar a la selva tropical amazònica i les àrees protegides conegudes inclouen el bosc Iwokrama del centre de Guyana, Kaieteur, el parc nacional Kanuku del sud de Guyana, la reserva natural del Surinam a Surinam, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el parc amazònic de la Guiana. Guaiana i el parc nacional Tumucumaque a l’estat d’Amapá, al Brasil. A Veneçuela els boscos estan protegits pels parcs nacionals Canaima, Parima-Tapirapeco i Serranía de la Neblina. El 2014, el Govern de Colòmbia va designar una zona de 250 hectàrees de l’Escut Guaina, com a zona humida Ramsar, convertint-se així en una zona protegida d’importància internacional d’acord amb el Conveni de Ramsar.[8]

Referències[modifica]

  1. Hollowell, T.; Reynolds, R.P. «Checklist of the Terrestrial Vertebrates of the Guiana Shield». Bulletin of the Biological Society of Washington, vol. 13, 2005.
  2. Stachowicz, Izabela; Ferrer Paris, José Rafael; Quiroga-Carmona, Marcial; Moran, Lisandro; Lozano, Cecilia «Baseline for monitoring and habitat use of medium to large non-volant mammals in Gran Sabana, Venezuela». Therya, vol. 11, 2, 2020, pàg. 169–179. DOI: 10.12933/therya-20-891.
  3. Vari, R.P.; Ferraris Jr., C.J.; Radosavljevic, A.; Funk, V.A. «Checklist of the freshwater fishes of the Guiana Shield». Bulletin of the Biological Society of Washington, vol. 17, 2009.
  4. Ferrer-Paris, José R; Lozano, Cecilia; Cardozo-Urdaneta, Arlene; Thomas Cabianca, Arianna «Indicative response of Oxysternon festivum Linné (Coleoptera: Scarabaidae) to vegetation condition in the basin of the Orinoco river, Venezuela». Journal of Insect Conservation, vol. in press, 3, 2016, pàg. 527–538. DOI: 10.1007/s10841-016-9886-6.
  5. Costa, Mauro; Viloria, Ángel L.; Hubber, Otto; Attal, Stéphane; Orellana, Andrés «Lepidoptera del Pantepui. Parte I: Endemismo y caracterización biogeográfica». Entomotropica, vol. 28, 3, 2013, pàg. 193–217. Arxivat 27 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
  6. Funk, V.; Hollowell, T.; Berry, P.; Kelloff, C.; Alexander, S.N. «Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana)». Contributions from the United States National Herbarium, vol. 55, 2007.
  7. Hammond, David S. (ed.) (2005) Tropical Forests of the Guiana Shield CABI Publishing, Wallingford, UK, ISBN
  8. «Colombia | Ramsar».

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut guaianès