Vés al contingut

Regió intermèdia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La regió intermèdia és un model geopolític establert, proposat durant la dècada de 1970 per l'historiador grec Dimitri Kitsikis, professor a la Universitat d'Ottawa al Canadà.[1] Segons aquest model, el continent eurasiàtic està compost de tres regions; a més de l'Europa occidental i l'Extrem Orient, una tercera regió anomenada "regió intermèdia" situada entre aquestes constitueix una civilització separada. Cobreix, aproximadament, la zona de l'Europa Oriental, l'Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord. El terme està reconegut per la comunitat científica.[2]

Descripció

[modifica]
La regió intermèdia
La frontera occidental de la regió intermèdia.

Les terres entre el mar Adriàtic i el riu Indus formen la regió intermèdia, i es consideren un pont entre la civilització occidental i l'oriental. Aquesta àmplia zona s'estén des de la meitat oriental d'Europa fins a la meitat occidental d'Àsia. La seva rellevància rau en el fet que no hi ha ni una Europa ni una Àsia uniformes; Europa i Àsia són regions geogràfiques més que civilitzacions.

Demogràficament, les religions predominants són el Cristianisme ortodox, el Sunnisme i el Xiisme, amb l'Alevisme i el judaisme amb un pes menor. En canvi, el Catolicisme i el Protestantisme dominen a l'Oest, i l'Hinduisme i el Budisme l'est.

Durant 2500 anys, la regió intermèdia havia estat dominada per un imperi ecumènic amb centre als Estrets turcs i al mar Egeu. Era fonamentalment el mateix imperi al llarg de la història, i els seus líders successius van intentar unificar-ne els pobles respectius. De l'Imperi Persa de Darios el Gran, va passar a mans d'Alexandre el Gran, que va portar a l'Imperi Romà Hel·lenístic, a l'Imperi Romà d'Orient i finalment a l'Imperi Otomà Sunnita fins al 1923-1924, tot i que originalment la dinastia otomana era alevi. Aquest és el motiu perquè els geníssers van seguir el bektaixisme. Aquest Imperi Central havien sofert intents d'altres imperis de prendre la successió, situats a la seva perifèria, el Califat, l'Imperi Persa i l'Imperi Rus (fins al 1917).

La dinàmica entre l'imperi central i els imperis i els imperis perifèrics constitueix un conflicte intern a la regió intermèdia. Cadascun dels pobles principals d'aquesta àrea va tenir dificultats per controlar el centre d'influència, això és, Bizanci-Constantinoble-Istanbul, que va seguir sent l'indisputable punt focal durant gairebé 2000 anys. Els àrabs, durant el segle xviii, i els russos, el segle xx, gairebé ho van aconseguir però no van aconseguir controlar l'imperi ecumènic. La intervenció occidental, des del segle xviii, es considera un conflicte extern, que no només va intentar succeir sinó també destruir l'imperi ecumènic, desmembrar-lo (balcanització), i occidentalitzar-lo.

Kitsikis conclou que "a causa d'esdeveniments històrics al llarg de milers d'anys, el continent eurasiàtic, del qual Europa és una de les seves penínsules, comprèn tres àrees de civilitzacions: a) l'Oest, que avui inclou els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, a més d'Europa occidental; b) l'Est o "Extrem Orient", que inclou les penínsules d'Índia, el Sud-est asiàtic (amb Indonèsia) i Xina (amb Corea i el Japó); c) la regió intermèdia, que es troba tant a l'Est com a l'Oest."[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Keyserlingk, Robert H., "Dimitri Kitsikis", pp. 125-130 in Royal Society of Canada, vol.52, Ottawa, 1999, 143 pages.
  2. ↑ P. Davarinos, "Die Historische Theorie der Zwischenregion im Osten und Westen", Journal of Oriental and African Studies, vol.10 (1999), pp.131-143.
  3. ↑ D. Kitsikis, L'Empire ottoman, París, PUF, 1985, p. 15.

Bibliografia addicional

[modifica]
  1. P. Davarinos, Geschichtsschreibung und Politik, Düsseldorf, 1995. (Doctoral thesis).
  2. P. Davarinos, "Die Historische Theorie der Zwischenregion in Osten und Westen", Journal of Oriental and African Studies, vol. 10 (1999), pp. 131–143.
  3. Dimitri Kitsikis, L'Empire ottoman (The Ottoman Empire), París, PUF, 3e éd., 1994.
  4. Société Royale du Canada, Académie des lettres et des sciences humaines, Géopolitique de la Région intermédiaire (The Geopolitics of the Intermediate Region), Ottawa, vol.52, 1999.
  5. Dimitri Kitsikis, «Une vision géopolitique: la Région intermédiaire» (A Geopolitical Vision: the Intermediate Region), Relations internationales, París, no.109, 2002.
  6. Dimitri Kitsikis, «Géopolitique d'un Proche-Orient à venir» (The Geopolitics of a future Middle East), Diplomatie, no. 24, 2007.
  7. E. Konstantinides, "He Geopolitike kai he historia tes mesa apo chartes (Geopolitics and its history through maps)", Trito Mati, Athens, vol.153, 2007
  8. Geopolitike kai Hellada (Geopolitics and Greece), Athens, Esoptron, 2001.
  9. Endiamese Perioche (Intermediate Region), quarterly journal on geopolitics, published in Athens since 1996.
  10. Dimitri Kitsikis, Türk-Yunan İmparatorluğu. Arabölge gerçeği ışığında Osmanlı tarihine bakış (The Turco-Greek Empire. A study of Ottoman history from the point of view of the Intermediate Region), Istanbul, Iletişim, 1996.
  11. José Pedro Teixeira Fernandes, «A Grécia Moderna e o Ocidente - Entre a Regiao Intermédia e o Ocidente», Historia, no.87, Junho 2006.
  12. Georgios K. Filis, Russia and Turkey in the Geopolitics of Eurasia & the Theory of Median Space: Thesis-Synthesis-Antithesis, Durham University, United Kingdom, 2008. (Doctoral thesis).
  13. Georges Prevelakis, Les Balkans: cultures et géopolitique, París, Nathan, 1994.
  14. Georges Prevelakis, Géopolitique de la Grèce, París, Editions Complexe, 1997.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Regió_intermèdia&oldid=30604530»