Regne de Calcis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Calcis fou el nom d'una regió al sud del modern Líban i a l'oest de Damasc, amb capital a Calcis.

Al final del segle II aC s'havien estès fins al sud de Galilea. El 104 aC Judes Aristòbul o el seu germà Antígon van dominar Galilea i van lluitar contra els itureus i gran part del seu territori fou annexat a Judea (els itureus foren forçats a circumcidar-se i a viure d'acord a les lleis jueves com anteriorment havia fet Joan Hircà -pare de Judes Aristòbul- amb els idumeus). Vers el 85 aC la regió de Calcis i les muntanyes d'Iturea estava en mans de Ptolemeu, fill de Menneu, amb capital a Calcis, des de on terroritzava a Damasc. Ptolemeu es va sotmetre al romà Pompeu el Gran el 64 aC i es va garantir el domini per 1000 talents i la cessió d'alguns territoris. Ptolemeu es va casar amb una de les filles d'Aristòbul II i més tard va donar refugi al seu germà Antígon.

A la mort de Ptolemeu el va succeir el seu fill Lisànies I al que Dió Cassi anomena com a "rei dels itureus", però fou executat per ordre de Marc Antoni vers el 36 aC, a petició de Cleòpatra. Antoni va cedir el seu domini (i altres) a Egipte però Cleòpatra va morir a Actium el 30 aC. El governador egipci de Iturea i comarques adjacents (Abilene i Traconítida) era un tal Zenòdor que vers el 28 aC probablement va comprar els territoris als romans però a la seva mort vers el 20 aC August va concedir la regió a Herodes el gran, el qual va morir el 4 aC. El seu fill Herodes Filip el va succeir com a tetrarca de Bashan (que incloïa Batanea, Iturea, Traconítida i Auranítida) mentre que Lisànies II (possible fill de Lisànies I) apareix vers el 15 dC governant l'Abilene i alguna zona de Gaulanitida o d'Iturea.

El 38 Iturea i una part de la Traconítida (o potser la Gaulanítida) amb seu a Arca foren donades per Cal·lígula a Sohem o Soem (Soemus), anomenat altre cop per Dió Cassi (i també per Tàcit) rei dels itureus. Soemus va morir el 49 i el seu regne es va incorporar a la província de Síria.[1] Altres territoris foren concedits el mateix any per Cal·lígula a Herodes Agripa I, i Claudi li va afegir Abilene l'any 41 (on havia governat anteriorment el ja esmentat Lisànies II); en aquest mateix any 41 Claudi va cedir Calcis, amb títol reial, a Herodes de Calcis que a més seria l'emcarregat del Temple i els seus fons i els atributs de Gran Sacerdot.

L'any 50 Calcis va passar a Herodes Agripa II fins a l'any 53 quan el jove Herodes Agripa de Calcis en fou privat per Claudi que a canvi li va concedir la tetrarquia de Bashan i la d'Abilene (antics dominis de Herodes Filip i Lisànies II respectivament) junt amb la Batanea i la Traconítida. Calcis fou cedit a Aristòbul. A la mort d'Aristòbul de Calcis el 92 el regne fou unit a la província de Síria. A la mort d'Herodes Agripa II l'any 93 els seus dominis foren units a la província de Síria.

Sobirans[modifica]

Referències[modifica]

  1. Publius Cornelius Tacitus. Tàcit (en anglès). vol.2. A.J. Valpy, 1830, p. 186.