Regiment de Reials Guàrdies Catalanes
.svg&lang=ca) escut d'armes de «Carles III» | |
| Tipus | Guàrdia de Corps |
|---|---|
| Data de lleva | novembre de 1705 |
| Dissolució | juliol de 1713 |
| País |  Catalunya (Monarquia Hispànica) |
| Branca | Exèrcit Regular Austriacista |
| Arma | Infanteria |
| Mida | Regiment 2 batallons |
| Comandants | |
| Coronel | Antoni de Peguera i d'Aimeric Heinrich von Hessen-Darmstadt |
| Oficials destacats | Antoni Meca i de Cardona Josep Bellver i Balaguer Pau de Thoar i Grec |
| Guerres i batalles | |
| Guerra de Successió Espanyola * Setge de Barcelona de 1706 * Batalla d'Almenar * Batalla de Monte de Torrero * Batalla de Brihuega * Batalla de Villaviciosa de Tajuña | |
| Cultura militar | |
| Patró catòlic | Immaculada Concepció |
| Divisa | groc |
| Lema | Donec Perficiam |
El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.[1][2]
El Regiment núm. 2 Reials Guàrdies Catalanes, creat el novembre de 1705, agrupà els partidaris més durs de l'Arxiduc Carles, els vigatans, que van signar el pacte de Gènova, i fou la Guàrdia de Corps de l'Arxiduc Carles.
Primerament anomenada oficialment la Reial Guàrdia Catalana, hauria d'haver estat composta per un regiment d'infanteria i un regiment de cavalleria. El Regiment d'Infanteria va arribar a tenir 1.000 soldats dividits en dos batallons, un total de deu companyies de fusellers i una de granaders. El seu primer coronel fou Antoni de Peguera i d'Aimeric, mort a València el 1707 i rellevat pel coronel Heinrich von Hessen-Darmstadt, germà del príncep Jordi, mort durant la Batalla de Montjuïc a Barcelona, i el comandament fou pel general de batalla Antoni Meca i de Cardona.
El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes va participar en diversos combats durant la guerra de Successió Espanyola: el setge de Barcelona de 1706, l'ocupació de Madrid, la Batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, la segona ocupació de Madrid, la Batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajuña.
El 1713, amb la firma del Tractat d'Utrecht, les tropes imperials són obligades a evacuar Catalunya i el regiment es trasllada al Regne de Nàpols, però la majoria de la seva tropa es queda, enquadrant-se en el Regiment de Nostra Senyora del Roser.
Referències[modifica]
- ↑ Mata, Jordi; Alcoberro, Agustí «10 arguments per rebatre els equívos històrics més habituals sobre Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.127, Març 2013, p.24-35. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Les Reials Guàrdies Catalanes – Memorial 1714». [Consulta: 21 octubre 2018].
Fonts[modifica]
- Navarro i Soriano, Ferran (2019). Harca, harca, harca! Músicques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió (1794-1715). Editorial DENES. ISBN 978-84-16473-45-8