Reichsgau de Danzig-Prússia Occidental
| ||||
| ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Danzig | |||
Període històric | ||||
Establiment | 1939 | |||
Dissolució | 1945 | |||
Política | ||||
Forma de govern | No especificat |
El Reichsgau de Danzig-Prússia Occidental (Reichsgau Danzig-Westpreußen) va ser una divisió administrativa de l'Alemanya nazi de 1939 a 1945. Creada a partir de la Ciutat Lliure de Danzig i de l'annexat Voivodat de Pomerània (que formava l'anomenat Corredor polonès). També se li va afegir el Regierungsbezirk de Prússia Occidental que formava part del Gau de Prússia Oriental.[1]
Encara que el nom s'assemblava a l'antiga província prussiana de Prússia Occidental d'abans de 1920, el territori no era idèntic. A diferència de l'antiga província, el Reichsgau contenia el Regierungsbezirk Bromberg (Bydgoszcz) al sud i no tenia el districte de Deutsch Krone (Wałcz) a Occident.
La capital de la província era Danzig (Gdańsk) i la seva població sense la ciutat era de 1.487.452 (el 1939). L'àrea de la província era de 26.056 km², 21.237 km² dels quals eren dels annexats territoris de Danzig i Pomerània.[2] Durant la seva curta existència, els polonesos i jueus que vivien en aquesta zona van ser sotmesos per l'Alemanya Nazi a l'extermini com "subhumans".
Existia una política dirigida a l'extermini de la població jueva i polonesa. Els llocs d'assassinat massiu a la regió incloien el camp de concentració de Stutthof, on van morir més de 85.000 (majoritàriament polonesos) o Piaśnica, lloc d'assassinat en massa d'uns 12.000 intel·lectuals polonesos i caixubis.[3]
Al març de 1945, el Reichsgau va ser capturat per l'Exèrcit Roig, i el governador nazi, Albert Forster, posteriorment va ser sentenciat a mort i executat per crims contra la humanitat. La població alemanya (que incloïa colonitzadors de temps de guerra, nazis i oficials militars) va fugir o va ser expulsada.
Divisió administrativa
[modifica]El Reichsgau de Danzig-Prússia Occidental es va dividir en tres regions governamentals (Regierungsbezirke).[1]
- Districtes urbans (Stadtkreise)
- Districtes rurals (Landkreise)
- Districte de Bromberg
- Districte de Kulm
- Districte de Schwetz
- Districte de Thorn
- Districte de Tuchel
- Districte de Wirsitz
- Districte de Zempelburg
- Districte urbà (Stadtkreise)
- Districtes rurals (Landkreise)
- Districte de Berent
- Districte de Danzig
- Districte de Dirschau
- Districte d'Elbing
- Districte de Großes Werder
- Districte de Karthaus
- Districte de Konitz
- Districte de Neustadt in Westpreußen
- Districte de Preußisch Stargard
- Districte urbà (Stadtkreise)
- Districtes rurals (Landkreise)
- Districte de Briesen
- Districte de Graudenz
- Districte de Leipe
- Districte de Marienburg
- Districte de Marienwerder
- Districte de Neumark
- Districte de Rippin
- Districte de Rosenberg in Westpreußen
- Districte de Strasburg in Westpreußen
- Districte de Stuhm
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Andreas Toppe, Militär und Kriegsvölkerrecht: Rechtsnorm, Fachdiskurs und Kriegspraxis in Deutschland 1899-1940, Oldenbourg Wissenschaftsverlag, 2008, p.399, ISBN 3-486-58206-2
- ↑ Piotr Eberhardt, Jan Owsinski, Ethnic Groups and Population Changes in Twentieth-century Central-Eastern Europe: History, Data, Analysis, M.E. Sharpe, 2003, p.170, ISBN 0-7656-0665-8
- ↑ Ludobójstwo w Piaśnicy jesienią 1939 r. ze szczególnym uwzględnieniem losu mieszkańców Gdyni Elżbieta Maria Grot custodian of Stutthof State Museum [1]