Reinhold Baer
Reinhold Baer (Berlín, 22 de juliol de 1902 - Zúric, 22 d'octubre de 1979) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra[modifica]
Baer era fill d'un pròsper fabricant jueu de roba, però el pare va morir el 1917, quan ell tenia catorce anys. Va ser escolaritzat des de 1908 fins a 1920 a la Kaiser Friedrich Schule de Charlottenburg, l'elegant barri de Berlín on vivia la família. Quan va acabar l'ensenyament secundari, la fortuna familiar havia pràcticament desaparegut i va decidir estudiar enginyeria a l'escola superior de Hannover, però el primer curs es va donar compte de que s'havia equivocat i el curs següent, 1921-1922, ja el va fer a la universitat de Friburg de Brisgòvia, estudiant matemàtiques. Finalment, el 1922, va ingressar a la universitat de Göttingen on va rebre classes d'Emmy Noether i de Hellmuth Kneser.[1] Després d'una estança becada a la universitat de Kiel, va obtenir el doctorat el 1925 a Göttingen amb una tesi, dirigida per Knesser i Courant, sobre la classificació de les corbes a les superfícies, que va ser publicada pel Journal de Crelle el 1927.[2]
Des de 1926 fins a 1928 va ser assistent a la universitat de Friburg de Brisgòvia on va rebre la influència d'Alfred Loewy, on va obtenir l'habilitació per a la docència universitària i on va conèixer la seva futura esposa Marianne Kirstein, filla d'un conegut editor de llibres d'art de Leipzig. El 1928, va acceptar una proposta de la universitat de Halle (més a prop de Leipzig) on va ser professor fins al 1933, data de l'arribada dels nazis al poder i quan va ser desposseït del seu càrrec per la seva ascendència jueva. Gràcies al Consell per l'Ajuda a Científics Refugiats i a la intervenció de Louis Mordell, va rebre una invitació de la universitat de Manchester, on va ser associat de recerca honorari des de 1933 fins a 1935.[3] Els dos cursos següents va ser membre de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton i el 1937 va obtenir la seva primera plaça docent fora d'Alemanya, a la universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill, on només hi va estar un curs, ja que el 1938 va començar una llarga estada a la universitat d'Illinois a Urbana-Champaign, que només es va interrompre quan Baer va decidir tornar a Alemanya el 1956, per a fer-se càrrec d'una càtedra a la universitat de Frankfurt.[4] Va ser, doncs, un dels només tres matemàtics alemanys emigrats fugint del Tercer Reich, que van retornar al seu país d'origen.[5]
Es va jubilar a Frankfurt el 1967 fet una conferència[6] en la que explicava el que ell entenia per fer matemàtiques. Se'n va anar a viure a Zúric amb la seva dona, on va continuar actiu fins a la seva mort l'estiu de 1979; només uns mesos abans, el maig, havia donat una conferència a l'Institut de Recerca Matemàtica d'Oberwolfach amb el que havia mantingut una intensa relació des del seu retorn al país.[7]
Baer va publicar a la vora de dos-cents articles científics[8] en les camps de la geometria, la topologia i la teoria de grups. El seu interés principal va ser la teoria dels grups abelians,[9] des dels seus primer treballs en aquest camp (1934)[10] fins als treballs en particions geomètriques dels grups dels anys 60's[11] passant pels seus treballs pioners sobre els ideals[12] i els radicals.[13]
Referències[modifica]
- ↑ Gruenberg, 2003, p. 1.
- ↑ Gruenberg, 2003, p. 2.
- ↑ Gruenberg, 2003, p. 3.
- ↑ Gruenberg, 2003, p. 6.
- ↑ Purkert, 2012, p. 248.
- ↑ Baer, 2016, p. 115-120.
- ↑ Gruenberg, 2003, p. 8.
- ↑ Gruenberg, 2003, p. 23-30.
- ↑ Purkert, 2012, p. 137.
- ↑ Fuchs, 2003, p. 209.
- ↑ Hering, 2003, p. 74.
- ↑ Palmer, 1994, p. 475.
- ↑ Palmer, 1994, p. 485.
Bibliografia[modifica]
- Baer, Reinhold «In Happy Memory of the Twenty Three Fruitful and Active Semesters Spent in Frankfurt» (en anglès). Advances in Group Theory and Applications, Vol. 2, 2016, pàg. 115-120. Arxivat de l'original el 2021-06-04. DOI: 10.4399/97888548970147. ISSN: 2499-1287 [Consulta: 4 juny 2021].
- Fuchs, L. «Reinhold Baer and his influence on the theory of abelian groups» (en anglès). Illinois Journal of Mathematics, Vol. 47, Num. 1-2, 2003, pàg. 207-222. DOI: 10.1215/ijm/1258488148. ISSN: 0019-2082.
- Gruenberg, K.W.. «Reinhold Baer» (en anglès). Illinois Journal of Mathematics, Vol. 47, Num. 1-2, 2003, pàg. 1-30. DOI: 10.1215/ijm/1258488135. ISSN: 0019-2082.
- Hering, Christoph «Reinhold Baer and finite geometries» (en anglès). Journal of Geometry, Vol. 76, Num. 1-2, 2003, pàg. 71-81. DOI: 10.1007/s00022-003-1692-0. ISSN: 0047-2468.
- Palmer, Theodore W. Banach Algebras and the General Theory of *-algebras (en anglès). Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-36637-2.
- Purkert, Walter. «Writings». A: Birgit Bergmann, Moritz Epple, Ruti Ungar (ed.). Transcending Tradition: Jewish Mathematicians in German Speaking Academic Culture (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-3-642-22463-8.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reinhold Baer |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Reinhold Baer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Dörflinger, Gabriele. «Reinhold Baer (1902-1979)». Historia Mathematica Heidelbergensis, 2010. [Consulta: 4 juny 2021]. (anglès)
- Matemàtics del segle XX
- Morts a Zúric
- Alumnes de la Universitat de Göttingen
- Alumnes de la Universitat de Friburg de Brisgòvia
- Professors de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
- Professors de la Universitat de Halle
- Professors de la Universitat de Frankfurt
- Alumnes de la Universitat de Hannover
- Matemàtics berlinesos