René Llense

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRené Llense

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRené Llense
14 de juliol de 1913
Cotlliure, Catalunya del Nord
Mort12 de març de 2014(2014-03-12) (als 100 anys)
Seta, França
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter
Clubs juvenils
- FC Sète
Clubs professionals
Anys Equip
1932-1938 FC Sète
1938-1943 AS Saint-Étienne
1943-1944 EF Lyon Lyionnais
1944-1945 AS Saint-Étienne
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1935-1939 França França 11 (0)
Participà en
juny 1938Mundial de Futbol 1938
1934Mundial de Futbol 1934 Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 181856 Modifica el valor a Wikidata

René Llense (Cotlliure, 14 de juliol del 1913 - Seta, 12 de març del 2014) fou un futbolista català del nord de les dècades del 1930 al 1940.

Trajectòria[modifica]

De petit, després de la mort del seu pare quan tenia 12 anys,[1] es traslladà a Seta, i fou en aquesta ciutat on començà a practicar el futbol al FC Sète. L'any 1932 ingressà al primer equip, on jugà durant sis temporades. Guanyà el doblet, lliga i copa, la temporada 1933-34. El seu mestre fou el porter hongarès Barton Bukovi, que havia arribat al club l'any 1933 per passar-hi els darrers anys de la seva carrera. L'any 1934 fou convocat per França per anar al Mundial d'Itàlia com a tercer porter, per darrere d'Alexis Thépot i Robert Défossé. Durant la Guerra Civil espanyola compartí vestidor amb tres grans jugadors del futbol català, Domènec Balmanya, Josep Escolà i Josep Raich. També foren companys Jules Monsallier, Louis Gabrillargues, Ali Benouna i Ivan Bek.[2] El 1938 fitxà per l'AS Saint-Étienne després d'un traspàs de 170.000 francs, i fou novament convocat amb França per disputar un nou Mundial, on fou novament suplent, aquest cop per darrere de Laurent Di Lorto. En total disputà 11 partits amb la selecció francesa. La Guerra Mundial aturà la seva carrera entre 1939 i 1942, any en què es reincorporà al Saint-Étienne.[2] També jugà, durant la II Guerra Mundial a l'EF Lyon Lyonnais (Équipe fédérale Lyon-Lyonnais).[3]

Un cop retirat fou entrenador i formador al seu club d'origen, el FC Sète.[3] També dirigí el Toulon (1946-1947), el Vichy i el Besiers (1948 a 1955).[2]

En un partit internacional amb França, el desembre del 1938, es negà, juntament amb els seus companys, a fer la salutació feixista a Benito Mussolini.[1]

Ha estat el darrer supervivent dels Mundials de d'Itàlia 1934 i França 1938. Havia complert els 100 anys el juliol de 2013.[1] Hi ha un carrer en honor seu al poble de Cotlliure.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Negó el saludo a Mussolini». La Vanguardia, XAVIER G. LUQUE, 14-03-2014. [Consulta: 17 març 2014].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Rene Llense: el hijo predilecto de Sète cumple un siglo». Alberto Cosín a martiperarnau.com, 15-07-2013. Arxivat de l'original el 2016-04-28. [Consulta: 17 març 2014].
  3. 3,0 3,1 «RENÉ LLENSE, ÚLTIMO SUPERVIVIENTE DE LOS MUNDIALES DE LOS TREINTA». Angel Iturriaga Barco, 14-03-2014. [Consulta: 17 març 2014].

Enllaços externs[modifica]

  • « René Llense conservateur du grand Sète », in L'Équipe magazine, n°1210, dissabte 20 agost 2005, pàgines 66-67.