Vés al contingut

Renat Nelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRenat Nelli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) René Léon Nelli Modifica el valor a Wikidata
20 febrer 1906 Modifica el valor a Wikidata
Carcassona (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1982 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Carcassona (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaThe Saint-Vincent cemetery in Carcassonne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Realitzador Folklore
1946 – 1982
President Societat d'Estudis Occitans
1943 – 1944
Adjunt a alcalde Carcassona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCultura occitana, poesia, filosofia, història, literatura occitana i occità Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióconservador (1947–), conservador, escriptor, professor, professor d'educació secundària, filòsof, romanista, historiador, professor d'universitat, poeta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
agost 1946L'Ase negre (en) Tradueix
1945Institut d'Estudis Occitans
1938Groupe audois d'études folkloriques (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSuzette Nelli Modifica el valor a Wikidata
PareLéon Nelli Modifica el valor a Wikidata
Premis

Renat Nelli[1] o René Nelli [1](Carcassona, 20 de febrer de 190611 de març de 1982) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor occità, que es feu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana[2] i particularment del catarisme.

Durant la França de Vichy col·laborà amb la Resistència i el 1945 fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a Le génie d'oc et l'homme méditerranéen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Paul Valéry— i tasca crítica (Fragment d'une métaphysique d'oc).

Paral·lelament, va investigar i va escriure nombroses obres i estudis sobre heretgies de l'Edat mitjana al Miègjorn o Midi i sobre el catarisme, contrastant literatura especulativa i sensacionalista escrita fins al moment que perjudicava els estudis rigorosos sobre aquest aspecte social i històric. Com per a Fernand Niel o d'altres investigadors sobre aquesta temàtica, va ser fonamental la seva relació amb Déodat Roché.

També va fundar, l'any 1981, el Centre national d'études cathares, renomenat més tard com a Centre d'études cathares-René Nelli.[3]

Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels trobadors. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre.

Obres

[modifica]
En occità
  • Entre l'espèr e l'abséncia (1942)
  • Arma de vertat (1952)
  • Vespèr e la luna dels fraisses (1962)
  • Beatrís de Planissòlas (1972) (teatre)
  • Istòri secrèto dóu Lengadò (1978)
En francès
  • Le Languedoc et le Comté de Foix, le Roussillon, Paris, Gallimard, 1958
  • Écritures cathares. La Cène secrète : Le Livre des deux principes : Traité cathare : Le Rituel occitan : Le Rituel latin : textes précathares et cathares présentés, traduits et commentés avec une introduction sur les origines et l'esprit du catharisme, 1959 (Monaco, éd. du Rocher, 1994 : recull de texts càtars)
  • L'érotique des troubadours, Toulouse, Privat, 1963
  • Le Roman de Flamenca, un art d'aimer occitanien au XIIIe siècle, Toulouse, Institut d'études occitanes, 1966
  • Le musée du Catharisme, Toulouse, Privat, 1966
  • Dictionnaire des hérésies et des mouvements hétérodoxes ou indépendants apparus dans le midi de la France depuis l'établissement du christianisme, Toulouse, Privat, 1968.
  • La vie quotidienne des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle, Paris, Hachette, 1969.
  • Des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle, Paris, Hachette, 1969.
  • Les Cathares, Marabout université, 1972.
  • La philosophie du catharisme, Paris, Payot, 1975.
  • Le Phénomène cathare - perspectives philosophiques et morales, Toulouse, Privat, 1988.
  • Les Grands arcanes de l'hermétisme occidental, Monaco, éd. du Rocher, 1991.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Calin, William. Minority Literatures and Modernism: Scots, Breton, and Occitan, 1920-1990. Toronto: University of Toronto Press, 2000, p. 181, 200. ISBN 978-0802083654 [Consulta: 17 maig 2015]. 
  2. «René Nelli». BABELIO. [Consulta: 17 maig 2015].
  3. «Un fondateur : René Nelli». Centre d'Etudes Cathares - René Nelli. [Consulta: 17 maig 2015].