Vés al contingut

República Popular d'Angola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
República Popular de Angola

1975 – 1992
de}}} de}}}
Bandera Escut
Ubicació de
Informació
CapitalLuanda
Idioma oficialportuguès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1970: 1.246.700 km²
Població1970 (est.): 5.926.000 (Densitat: 4,8 h/km²)
Període històric
Establiment1975
Abolició del govern marxista1992
Política
Forma de governRepública socialista

La República Popular d'Angola (portuguès: República Popular de Angola) cobreix el període de la història d'Angola com una autodeclarat estat socialista. Establerta el 1975 després de la independència de Portugal, semblant a la situació a la República Popular de Moçambic, a Moçambic. La nació recentment fundada va tenir relacions amistoses amb la Unió Soviètica, Cuba i la República Popular de Moçambic.[1] El país estava governat pel Moviment Popular per l'Alliberament d'Angola (MPLA), que va ser responsable de la transició cap a un sistema unipartidista marxista-leninista. El grup va ser recolzat per Cuba i la Unió Soviètica.[2][3]

Un grup contrari, conegut com la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA), va provocar una Guerra Civil angolesa amb el MPLA, amb el suport de Sud-àfrica i els Estats Units.[4]

El 1991 el MPLA i UNITA van signar els acords de Bicesse, que permetria eleccions multipartidistes a Angola. Encara que seguien havent-hi disputes, la República Popular d'Angola va ser finalment desmantellada en 1992, convertint-se en l'actual República de Angola.

Referències

[modifica]
  1. Angola - Communist Nations
  2. Pierre Beaudet. Angola, bilan d'un socialisme de guerre. L'Harmattan, 1998, p.11. 
  3. Fernando Andresen Guimaráes. The Origins of the Angolan Civil War. Foreign Intervention and Domestic Political Conflict. Basingstoke & Londres: Houndsmills, 1998. 
  4. Franz-Wilhelm Heimer. Der Entkolonisierungskonflikt in Angola. Múnic: Weltforum Verlag, 1980. 

Bibliografia

[modifica]
  • Elikia M'Bokolo. L'Afrique au XXe siècle. Le continent convoité. Seuil, 1985, p. 393 (Points Histoire).