Resolució 2315 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 2315 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Les subzones de Bòsnia i Hercegovina, amb Bòsnia en groc, la República de Sèrbia en vermell i Brčko en blau.
Identificador de llei o regulacióS/RES/2415 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:7803)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació8 novembre 2016 Modifica el valor a Wikidata
2314 Modifica el valor a Wikidata
2316 Modifica el valor a Wikidata
TemaLa situació a Bòsnia i Hercegovina

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 2315 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 8 de novembre de 2016. El Consell va ampliar l'autorització d'EUFOR Althea a Bòsnia i Hercegovina per un any més.[1]

Context[modifica]

L'Alt Representant per a Bòsnia i Hercegovina, Valentin Inzko, havia declarat en el seu últim informe que els líders de Bòsnia i Hercegovina continuaven treballant en les reformes al país, però que alguns polítics tractaven de dividir encara més el país i fomentaven les tensions ètniques. La República Sèrbia va celebrar un referèndum que anava en contra de les decisions del Tribunal Constitucional, i per tant violava l'acord de pau.[1] Al plebiscit la gran majoria de serbis de Bòsnia van decidir mantenir el 9 de gener com a dia de festa nacional, mentre que la Cort havia sostingut que la data discriminava als bosníacs musulmans i als croats catòlics de Bòsnia i Hercegovina, i per tant canviava la diada i prohibia el plebiscit. El 9 de gener és una festa del cristianisme ortodox.[2]

Rússia va considerar parcial l'informe de l'Alt Representant, amb l'argument que el referèndum en qüestió no era una amenaça a la sobirania i la integritat del país. L'informe de la República Sèrbia ofereix una visió més objectiva del cas. Rússia volia totes les missions internacionals a Bòsnia i Hercegovina, inclosa l'oficina de l'Alt Representant, fora del país.[1]

La majoria de les opinions expressades pels altres països van considerar inacceptable el plebiscit "il·legal" i una amenaça per a l'estabilitat de Bòsnia i Hercegovina.

Contingut[modifica]

El Consell havia observat un progrés en les reformes a Bòsnia i Hercegovina, i va tornar a demanar al país que treballés en l'agenda 5+2. Al febrer de 2016, el país havia presentant la seva candidatura per ser membre de la Unió Europea.[3]

La Unió Europea volia continuar l'operació militar EUFOR Althea a Bòsnia i Hercegovina, i va rebre el permís per fer-ho durant un any més. Aquesta operació va substituir la SFOR l'any 2004 i va supervisar els aspectes militars de l'acord de pau que va acabar amb la guerra de Bòsnia. Per això ha treballat amb l'OTAN, que també va estar present al país.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 2315 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.