Resposta sensorial meridiana autònoma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El terme Resposta Sensorial Meridiana Autònoma (RSMA) o en anglès ASMR, és un neologisme que fa referència a un fenomen biològic caracteritzat per una agradable sensació de formigueig que se sent usualment al cap, cuir cabellut o regions perifèriques del cos com a resposta a diversos estímuls visuals, auditius i cognitius. Aquest fenomen es va anar fent conegut a través de la cibercultura, és a dir, a través de blogs i videoblogs.

Orígens del terme en la cultura popular[modifica]

Segons Know Your Meme, el terme ASMR va ser usat per primera vegada el 25 de febrer del 2010, al grup de Facebook «Autonomous Sensory Meridian Response Group» després de ser encunyat per Jennifer Allen (àlies "Envelope Nomia" a Facebook), creadora del grup, en resposta a un post del fòrum SteadyHealth en el qual algunes persones mantenien un llarg debat sobre l'estranya sensació.[1] Allen explica que "Autònom" es refereix a la idiosincràsia al voltant de les persones que experimenten ASMR, ja que la naturalesa de la reacció varia d'una persona a una altra, i que el terme meridiana a resposta sensorial meridiana autònoma es tracta d'una paraula menys explícita usada en lloc de la paraula orgasme.

Debats online a alguns grups com un Yahoo! anomenat Society of Sensationalists format el 2008, o The Unnamed Feeling, blog format per Adrew MacMuiris el 2010, es van enfocar a un aprenentatge amb més profunditat per part de la gent sobre la sensació, i a fomentar el compartir idees i experiències personals. Alguns noms alternatius per l'ASMR en relació a aquests grups de debat són Attention Induced Head Orgasm, Attention Induced Euphoria, i Attention Induced Observant Euphoria. [2]

Altres frases per a descriure la sensació són: «orgasme cerebral», «massatge cerebral», «formigueig al cap», «orgasme del cap» o «formigueig a l'espina».

Cobertura als mitjans[modifica]

Una conferència al Regne Unit (Boring 2012) va esmentar vídeos ASMR en la seva llista de temes a debatre. La cobertura d'aquesta conferència, com es va informar en Slate magazine, va esmentar al músic i periodista Rhodri Marsden presentant l'ASMR declarant que aquest fenomen és un estil de vídeos tipus joc de rols no sexual de YouTube. Alguns articles a The Huffington Post suggereixen certs tipus de «desencadenadors» per evocar l'ASMR. Els articles esmenten plaents formigueig o sensacions de «murmuri» al cap que alguns vídeos de YouTube o el simple fet de sentir gent murmurar, podrien estimular aquesta sensació. Altres tipus de desencadenadors podrien ser tasques orientades a un objectiu, el fet de parlar suaument, els jocs de rol o la música.

Un article sobre el fenomen de «calfreds» induït per moments específics d'una peça musical, esmenta distincions fetes pels usuaris de la secció ASMR a Reddit per tal de distingir la valència entre l'ASMR i «calfred» (també anomenat frisson). Un article similar a la revista musical britànica New Musical Express, o NME, va esmentar distincions entre ASMR i frisson. Va assenyalar que encara que ambdues reaccions tendeixen a evocar la «pell de gallina» en l'observador, les reaccions emocionals i fisiològiques són diferents.

L'escriptor Sean T. Collins va citar el catedràtic David Huron d'Ohio State University, que imparteix classes a l'Escola de Música de la Universitat, declarant que ASMR i la sensació de «calfred» són diferents i que «l'efecte ASMR està clara i intensament relacionat a la percepció de no amenaça i atenció altruista», diu Huron, qui observa que hi ha una gran similitud al lavabo físic en els primats. «Els primats no humans obtenen gran plaer (acostant-se a l'eufòria) quan són endreçats per un company». I, diu Huron, ells es netegen mútuament no per estar nets, sinó per connectar un amb l'altre.

ASMR ha estat el tema dels telenotícies de ràdio i vídeo. Una emissió de ràdio en directe va oferir una entrevista a un home que afirmava experimentar ASMR i va incloure un debat sobre el fenomen i sobre què ho desencadenava; el terme "orgasme cerebral" va ser usat durant aquesta emissió.

Alguns debats en els mitjans de comunicació han mencionat el tema de l'ASMR categoritzat com una reacció sexual però afirmant que aquells que experimenten aquest fenomen discuteixen que estigui associat amb una excitació sexual i, en el seu lloc, el descriuen com a tranquil·litzant o relaxant.

Reaccions científiques[modifica]

Steven Novella, director de Neurologia General a l'Escola de Medicina de la Universitat Yale i contribuïdor actiu de temes que impliquen escepticisme científic va escriure al seu blog de neurociència sobre la manca d'investigació científica en relació a l'ASMR, dient que les tecnologies de la imatge per ressonància magnètica funcional i l'estimulació magnètica transcranial haurien de ser usades per a estudiar el funcionament cerebral de persones que experimentin ASMR en relació a persones que no ho experimentin. Novella discuteix el concepte de neurodiversitat i esmenta com la complexitat del cervell humà es deu a comportaments de desenvolupament a través de l'escala de temps evolutiu. Aquest també suggereix la possibilitat que l'ASMR sigui un tipus de confiscació del plaer o alguna altra manera d'activar la reacció plaent.[3]

« Pot ser un fenomen real, però és inherentment difícil d'investigar. L'experiència interna és la clau de gran part de la investigació psicològica, però quan et trobes amb alguna cosa com això, la qual cosa no pots veure ni sentir, i ni tan sols li passa a tothom, cau en un punt cec. És com la sinestèsia, que durant anys ha estat un mite, fins que en els anys noranta va aparèixer una manera fiable de mesurar-la.[4] - Tom Stafford, professor de Psicologia i Ciències Cognitives de la Universitat de Sheffield. »

Referències[modifica]

  1. «Autonomous Sensory Meridian Response (ASMR) (anglès)». KnowYourMeme.com. Know Your Meme. [Consulta: 21 Desembre del 2012].
  2. Cheadle, Harry. «ASMR, the Good Feeling No One Can Explain (anglès)». Vice.com, 31-07-2012. [Consulta: 2 Desembre del 2012].
  3. Novella, Steven. «ASMR (anglès)». NeuroLogica. New England Skeptical Society, 12-03-2012. [Consulta: 2 Desembre del 2012].
  4. Marsden, Rhodri «'Maria spends 20 minutes folding towels': Why millions are mesmerised by ASMR videos». The Independent, 21-07-2012 [Consulta: 28 novembre 2012].

Enllaços externs[modifica]