Restes del castell i muralles de Castellfabib
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Bé cultural i castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura medieval | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castellfabib (el Racó d'Ademús) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0011186 | |||
| Codi IGPCV | 46.09.092-016[1] | |||
Les restes del castell i muralles de Castellfabib, estan situades sobre un turó que domina la població i que conforma un meandre del riu Ebrón, al nucli urbà de l'esmentada Castellfabib, a la comarca del Racó d'Ademús. Estan catalogades com Bé d'interès cultural amb codi 46.09.092-016, encara que no està inscrit en el ministeri, segons la informació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.
Història[modifica]
El lloc on es troben les restes ha estat poblat, segons posen de manifest els jaciments arqueològics de l'anomenada Vila Vella i la necròpolis de la Nava (que poden datar-se en els (segles VII-IV a de JC), des d'època dels ibers. La seva estratègica situació geogràfica (a la trobada de tres províncies o antics regnes, al mateix temps que a la trobada de dues valls), al cim de la muntanya Fabio, van fer que ja en època romana (segles I i III), es triés la zona com lloc de residència i construir la seva fortalesa. De fet, el nom de la població és d'aquesta època i es deriva de "Castellum Fabio", Castell de Fabio. Més tard, entre 714-716 els àrabs van conquerir aquestes terres pel seu estratègic emplaçament i van passar a anomenar-lo "QastylAl-Habib". La reconquesta cristiana de l'antic regne de València va començar precisament per aquesta part del Racó d'Ademús, concretament l'any 1210. Castellfabib va ser conquistada per Pere II d'Aragó, però els musulmans van recuperar el castell i va ser conquerit més tard definitivament per Jaume I d'Aragó, qui el 1273 va confirmar la presència de Castielfabib al Regne de València pel tractat d'Almizra. Més tard va passar de mà en mà fins que finalment passa a formar part de València. La zona va seguir sent l'escenari de freqüents conflictes bèl·lics (des del segle xiv, a la guerra del Francès, les guerres carlines i l'última guerra civil), la qual cosa va portar a la devastació de la Vila i el seu castell. De fet, durant la 3a guerra Carlina (1872-1876) els carlins van procedir a la reconstrucció del castell per a la guerra. Però més tard en ser presos aquests forts per les tropes nacionals, el van minar, arruïnant les noves obres.
Descripció[modifica]
Segons especialistes, es podria dir que el castell és del tipus castell-convent, ja que el lloc va ser reconquerit i repoblat per ordes religiosos (el Temple primer i l'Orde de Montesa més tard). El castell, que forma un conjunt arquitectònic únic amb l'Església parroquial, es protegeix per un meandre del riu Ebrón, i consta de tres recintes emmurallats en tres nivells diferents. Els materials emprats en la seva construcció són majoritàriament la maçoneria per als murs, encara que també es va utilitzar carreus. Quan es va fer el desenrunament de les ruïnes en les excavacions arqueològiques realitzades, es va descobrir un aljub, així com la sala principal del castell. També poden observar amb dificultat diverses de les torres del recinte emmurallat, ja que presenta actualment edificacions adossades.
Bibliografia[modifica]
Aquest article pren com a referència el text del BIC publicat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Restes del castell i muralles de Castellfabib |