Ricard Lobo i Gil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRicard Lobo i Gil
Biografia
Naixement 1936 (82/83 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Empresari i editor
Modifica les dades a Wikidata

Ricard Lobo i Gil (Barcelona, (1936) és un professor, escriptor, polític, editor i gestor públic català. Fou eclesiàstic de l'orde benedictí. És casat. Tingué una destacada actuació a l'Assemblea de Catalunya, i fou alt càrrec del govern de la Generalitat de Catalunya.

Biografia[modifica]

De jove va entrà a l'orde benedictí a l'Abadia de Montserrat. El pare Ildefons (Ricard) Lobo estudia Teologia, a la Universitat del Laterà (Roma), on obtingué el doctorat amb especialització en Ciències Morals. Més tard, completaria la seva formació amb la llicenciatura de Filosofia i Lletres (UAB) i amb estudis de Dret (UB). Professà de monjo al Monestir de Montserrat i al Monestir de Sant Miquel de Cuixà.

A finals dels anys setanta formarà part de les Comunitats Cristianes de Base a Barcelona. El 1970 s'incorpora juntament amb Lluís Maria Xirinacs a la Comissió de Serveis de les Comunitats Cristianes de Base,[1] un organisme de serveis creat per Josep Dalmau, Jaume Rodri, Josep Ribera, Joana Villemur i Vicenç Ligüerre. Aquest organisme instrumental coordinava unes vuitanta comunitats de base i mobilitzaven unes tres mil persones.

L'oposició al franquisme[modifica]

Des d'aquesta plataforma de serveis participarà en el procés de formació i en l'acte de constitució de l'Assemblea de Catalunya el 7 de novembre de 1971.

El mateix any 1971, serà fundador junt a Josep Dalmau, Lluís M. Xirinacs entre d'altres del Grup de No Alineats de l'Assemblea de Catalunya,[2][3] constituït inicialment per persones d'adscripció cristiana però que de seguida s'obrirà a tothom i que aglutinarà persones i grups partidaris d'A. de C., però sense adscripció partidista al llarg del territori català. Com a membre de secretariat d'aquest grup serà present als òrgans de l'Assemblea de Catalunya. Continuarà participant des del Grup de No Alineats en totes les campanyes i actes de l'AC. Durant el 1972 serà membre del consell de redacció de la Ràdio La Veu de l'Assemblea de Catalunya,[4] un programa de ràdio clandestí, que s'emetia tres cops per setmana, d'un quart d'hora de durada, un projecte que durà quatre mesos i que coordinava el periodista Jaume Fabre.

El 28 d'octubre de l'any 1973 serà detingut a la parròquia de Santa Maria Mitjancera en el que s'ha anomenat la caiguda dels 113 de l'Assemblea de Catalunya.[5] A diferència de la resta de detinguts Ricard Lobo i LL. M. Xirinacs per la seva condició d'eclesiàstics i en virtut del Concordat vigent són alliberats per les autoritats franquistes. Farà front, però, a una acusació davant del Tribunal d'Ordre Públic[6] i una multa econòmica[7] de 200.000 pts. Continuarà participant en les tasques i campanyes des del Grup de No Alineats en totes les campanyes i actes de l'AC fins a la seva dissolució el 1977.[8]

El 1974 abandona l'orde benedictí i es secularitzarà.[9] Poc temps després contraurà matrimoni.[10]

A partir de l'any 1974 contactarà amb el president de la Generalitat a l'exili Josep Tarradellas a St. Martin le Beau amb qui mantindrà freqüents contactes. Es convertirà en un ferm partidari del president a l'exili, i d'accentuar el seu protagonisme en el procés d'avenç cap a la democràcia i de recuperació la Generalitat històrica en contra d'altres corrents partidaries de limitar el paper del president Tarradelas com a símbol o de crear un organisme nou. El 13 de febrer 1977 a Sant Cebrià del Rosselló serà nomenat[11] per formar part de l'Organisme Consultiu de la Presidència de la Generalitat creat pel president Josep Tarradellas. Ricard Lobo serà present en les iniciatives de l'oposició unitària d'enderrocament del franquisme.[12]

Trajectòria a l'etapa democràtica[modifica]

Un cop restablerta la Generalitat provisional, l'any 1978 el president Tarradellas el nomenà primer director del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya(DOGC) i, posteriorment, de les publicacions de la institució.[13] L'any 1980 el nou president Jordi Pujol el ratificarà. Restarà en el càrrec fins a l'any 2006. En els seus quasi vint-i-nou anys de trajectòria anys modernitzarà el Diari Oficial i desenvoluparà les diverses col·leccions de la Generalitat. L'any 1992 va dimitir, però no se li va acceptar la dimissió, arran d'una acusació d'utilitzar el càrrec per convocar un míting de CIU.[14]

L'any 1981 s'adherirà a la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana, i el mateix any serà membre fundador del Club Arnau de Vilanova.[15] És membre del Consell de Sobirania i Justícia.[16]

L'any 2011 juntament amb diferents personalitats (Miquel Sellarès, Jordi Carbonell, Blanca Serra) va donar el seu suport a l'Assemblea Nacional Catalana durant la commemoració del 40è aniversari de la creació de l'Assemblea de Catalunya.[17] És autor de diversos llibres de narrativa i assaig, coautor de diverses obres col·lectives i autor de centenars d'articles de premsa].[18]

És jurat del Premi d'Assaig Independentista Lluís M. Xirinacs.[19]

Guardons[modifica]

Obra[modifica]

  • Ciutadans del món : per un civisme de la globalitat. Proteus, 2009 (XXVI Premi Serra Moret).
  • Petita història de Ramon Llull "el fantàstic. Text: Ricard Lobo i Gil; il·lustració: Pilarín Bayés. Barcelona: Mediterrània, 2006.
  • Petita història de Llívia. Text: Ricard Lobo i Gil; il·lustració: Pilarín Bayés. Barcelona : Mediterrània, 2006.
  • La Autonomía política de Cataluña : orígenes, competencias y organización de la Generalidat. Josep Pagès, Ricard Lobo, Armand de Fluvià [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2005.
  • Petita història d'Arnau de Vilanova. Text: Ricard Lobo; il·lustració: Pilarín Bayés.
  • Ricard Barcelona: Mediterrània, 1999.
  • Elisenda, escriu-me!".Ricard Lobo, Josep Maria Puigjaner Barcelona : Empúries, 1998
  • Això és la Generalitat. Text: Ricard Lobo; il·lustració: Pere Joan. Barcelona.
  • Una moral para tiempos de crisis: el hombre de hoy y su responsabilidad social. Ricard Ildefons Lobo.
  • Sagrada Família: la façana de ponent = la fachada occidental = The Western Façade.

Referències[modifica]

  1. Josep Dalmau article "La presència dels Cristians" al "Dossier: L'Assemblea de Catalunya (1971-1977): El catalanisme popular antifranquista" pàg. 46 Revista L'Avenç n.43 1981 pàg. 46
  2. Josep Dalmau Barcelona 1981 pàg. 46
  3. AAVV article "Els membres :les persones i les organitzacions" al "Dossier: L'Assemblea de Catalunya (1971-1977): El catalanisme popular antifranquista" Revista "L'Avenç No. 43 1981. Pàgina 19
  4. Jaume Fabre article"Quatre mesos d'emissions radiofòniques" al "Dossier: L'Assemblea de Catalunya (1971-1977): El catalanisme popular antifranquista" pàg. 46 Revista L'Avenç n.43 1981 pàg. 52
  5. Els 113 detinguts l'Assemblea de Catalunya al Dossier: L'Assemblea de Catalunya (1971-1977): El catalanisme popular antifranquista" pàg. 20 Revista L'Avenç n.43 1981 pàg. 52
  6. "Contra Ricardo Lobo" documents de la Direcció General de Seguridad (Al·legacions de Ricardo Ildefonso Lobo Gil a la resolució i sentència emesos contra ell 4/12/19739 Dipositat al "Fons Maurici Serrahima" Biblioteca El Pavelló de la República UB
  7. Informe sobre detención 113 de l'A. De C.
  8. J.M. Colomer article "La trajectòria de l'Assemblea de Catalunya(1971-1977)" al "Dossier: L'Assemblea de Catalunya (1971-1977): El catalanisme popular antifranquista" Revista "L'Avenç No. 43 1981. Pàgina 19
  9. [1] Maurici Serrahima "Del pasat quan era present (1972-1974)" volum VI. Publicacions Abadia de Montserrat Barcelona 2003-2006 pàgina 424
  10. Maurici Serrahima 2003-2006 pàgina 424
  11. Ricard Lobo "La Generalitat a l'exili, i l'Assemblea" al Dossier: L'Assemblea de Catalunya (1971-1977): El catalanisme popular antifranquista" pàg. 20 Revista L'Avenç 1981 pàg.34 i següents
  12. J.M. Colomer 1981
  13. [2] Nomenament del Sr. Ricard Lobo director del DOGC]
  14. [3] Diari El País 10-3-1992 Dimite un alto cargo de la Generalitat que convocó a los funcionarios a un miting
  15. Ricard Lobo article "Orígens i itinerari del Club: reflexionar i dinamitzar la societat catalana" al llibre "Dinamitzar la societat catalana: 20 anys del Club d'opinió Arnau de Vilanova" pàgina 29
  16. "Web del Consell de Soberania i Justicia", associacio independentista
  17. La flama de l'Assemblea de Catalunya revifa a l'església de Sant Agustí 40 anys després, Directe.
  18. Articles de premsa i comunicats, al llibre "Dinamitzar la societat catalana: 20 anys del Club d'opinió Arnau de Vilanova" pàgina 103
  19. Bases i Jurat del Premi d'assaig Independentista Ll. M. Xirinacs
  20. DOGC DECRET 6/2006, de 17 de gener, de concessió de les medalles i plaques President Macià 2005
  21. 26è Premi Serra i Moret

Enllaços externs[modifica]