Richard Avenarius

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRichard Avenarius
Richard Avenarius (1843-1896).jpg
Biografia
Naixement(de) Richard Heinrich Ludwig Avenarius
19 novembre 1843
París
Mort18 agost 1896 (52 anys)
Zuric (Suïssa)
FormacióUniversitat de Leipzig
Activitat
Camp de treballFilosofia
OcupacióFilòsof, professor d'universitat i escriptor
OcupadorUniversitat de Zuric
Universitat de Leipzig
Modifica les dades a Wikidata

Richard Heinrich Ludwig Avenarius (París, 19 de novembre de 1843 - Zuric, 18 d'agost de 1896), fou un filòsof positivista germà-suís, un dels formuladors juntament amb Ernst Mach de la filosofia de l'empiriocriticisme.

Biografia[modifica]

Era el fill segon de l'editor alemany Eduard Avenarius, en aquells dies director de la sucursal parisenca de Brockhaus, i de Cecilia Wagner, germana menor de Richard Wagner, que va ser el seu padrí. El seu germà el poeta Ferdinand Avenarius va tenir un important paper en l'organització cultural Dürerbund i va promoure moviments de reforma de la cultura alemanya. Avenarius va estar en una Nicolaischule a Leipzig i va estudiar a Zuric, Berlín i de nou a Leipzig, en la universitat del qual es va doctorar en filosofia el 1868 amb una tesi sobre el panteisme de Baruch Spinoza; va obtenir l'habilitació el 1876; va participar en la creació del Cercle Filosòfic de Leipzig i va treballar com Privatdozent fins a 1877. Llavors va marxar a la Universitat de Zuric per ensenyar filosofia i física inductiva en la mateixa fins a la seva mort en 1896. Des de 1877 va dirigir, en col·laboració amb Wilhelm Wundt i uns altres, la revista Vierteljahrsschrift für Wissenschaftliche Philosophie (Revista Trimestral de Filosofia Científica).[1]

Obres[modifica]

L'obra principal de Avenarius és Kritik der regnin Erfahrung (Crítica de l'experiència pura, 1888-1890); en El concepte humà del món (1891), es va veure influït per les idees de Ernst Mach, Ber Borochov i William James

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 18 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 

Enllaços externs[modifica]