Richard Avenarius

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRichard Avenarius
Richard Avenarius (1843-1896).jpg
Biografia
Naixement (de) Richard Heinrich Ludwig Avenarius
19 novembre 1843
París
Mort 18 agost 1896 (52 anys)
Zuric
Formació Universitat de Leipzig
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Filòsof, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat de Zuric
Universitat de Leipzig
Modifica les dades a Wikidata

Richard Heinrich Ludwig Avenarius (París, 19 de novembre de 1843 - Zuric, 18 d'agost de 1896), fou un filòsof positivista germà-suís, un dels formuladors juntament amb Ernst Mach de la filosofia de l'empiriocriticisme.

Biografia[modifica]

Era el fill segon de l'editor alemany Eduard Avenarius, en aquells dies director de la sucursal parisenca de Brockhaus, i de Cecilia Wagner, germana menor de Richard Wagner, que va ser el seu padrí. El seu germà el poeta Ferdinand Avenarius va tenir un important paper en l'organització cultural Dürerbund i va promoure moviments de reforma de la cultura alemanya. Avenarius va estar en una Nicolaischule a Leipzig i va estudiar a Zuric, Berlín i de nou a Leipzig, en la universitat del qual es va doctorar en filosofia el 1868 amb una tesi sobre el panteisme de Baruch Spinoza; va obtenir l'habilitació el 1876; va participar en la creació del Cercle Filosòfic de Leipzig i va treballar com Privatdozent fins a 1877. Llavors va marxar a la Universitat de Zuric per ensenyar filosofia i física inductiva en la mateixa fins a la seva mort en 1896. Des de 1877 va dirigir, en col·laboració amb Wilhelm Wundt i uns altres, la revista Vierteljahrsschrift für Wissenschaftliche Philosophie (Revista Trimestral de Filosofia Científica).[1]

Obres[modifica]

L'obra principal de Avenarius és Kritik der regnin Erfahrung (Crítica de l'experiència pura, 1888-1890); en El concepte humà del món (1891), es va veure influït per les idees de Ernst Mach, Ber Borochov i William James

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 18 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 

Enllaços externs[modifica]