Vés al contingut

Riera de Carme

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:23, 30 nov 2014 amb l'última edició de Casadelvall (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Introducció

Riera de Carme

La Riera de Carme (27 km) és entre els municipis de Santa Càndia, Orpí, Carme i La Pobla de Claramunt a la comarca de l'Anoia, a la Vall de Carme, entre les serres d'Orpinell (751 msnm) i de Collbàs (544 msnm). La Riera de Carme és el principal afluent del riu Anoia (62 km), juntament amb altres de més petits com la riera de Montbui o la de Castellolí.

Un dels aspectes que més afavoreixen i prevenen l'existència de la nostra riera és el fet que Carme, municipi que aporta el nom a la Riera degut a la seva proximitat geogràfica, està situat just damunt d'un enorme aqüífer de Carme - Capellades, cosa que provoca la contínua presència d'aigua en el terreny, ja sigui de forma visible o per sota terra. Es calcula [Qui?] que travessa aproximadament un terç de la superfície de tota la comarca de l'Anoia. Aquesta formació geològica emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la permeabilitat, la porositat i la fissuració de la roca que l'acull.

Historia

Històricament, la Riera de Carme no sempre havia estat coneguda per aquest mateix nom. De fet, es calcula[Qui?] que va començar a rebre aquesta designació a partir de finals del segle XIX. Anteriorment i, segons demostren diferents documents notarials[cal citació] de l'època, la Riera de Carme hauria estat designada amb el nom de Riera Noya o Noia. Conseqüentment, el actual Riu Anoia era conegut amb el nom de Riera d'Igualada, fent honor a la gran capital de la comarca anoienca. Les dades revelen que, com a mínim, fins al 1825 l'afluent encara rebria el nom de Noya o Noia.

Flora i fauna

Si ens centrem ara ja sí en la pròpia riera i en el seu propi recorregut, observarem la diversitat en flora i fauna que aquesta comprèn. Per una banda, la flora que acompanya al llarg de tot el trajecte a la riera és la de fulla caduca, aquella que generalment es troba en la vegetació de ribera. per altra banda i si ens separem uns metres directament del riu, començarem a observar el que realment és la majoria de la flora en la comarca de l'Anoia. Proliferen de forma generalitzada d'arbres de fulla perenne, sobretot de pins, tot i que en els seus orígens es creu que tota aquesta zona estava poblada per alzines i roures que, actualment, hi són molt menys presents. Els arbustos, els matolls i el pi roig son el més comú que hi ha en els terrenys de la roca calcària anoienca. Pel que fa a la fauna, cal que destaquem un aspecte per sobre dels altres. Durant el recorregut de la riera hi han diferents animals, tots ells molt comuns en els boscos de la Catalunya central. Entre aquests, podem destacar rèptils com la serp blanca comuna o la tortuga de rierol, mamífers com per exemple el porc senglar, el conill, la llebre comuna o el teixó. Per altra banda i a més a més de tots aquest col·lectiu que podem categoritzar de comú en el bosc de la Catalunya interior, hi ha en la riera de Carme un seguit d'individus molt singulars i especials. El cas es que en aquest espai de matolls i aiguamolls, es produïx un fenomen ben estrany. Des de fa ja unes dècades, s'ha observat que en els voltants a la Riera de Carme hi han diferents tipus d'ocells, molts d'ells quasi únics en el nostre territori, i sobretot molt poc habituals en terres catalanes. De fet, ara fa justament un any, un equip d'especialistes i animalistes van dur a terme un estudi de camp sobre el terreny per tal de localitzar i emfatitzar quins eren realment els col·lectius d'aus que hi haN. El resultat d'aquest estudi va demostrar que a la Vall de Carme i al llarg dels seus espais d'aiguamolls hi viuen més de mig centenar d'espècies i fins a 85 espècies d'aus diferents.[cal citació] Entre aquestes els més comuns, com l'oreneta, el tudó, l'ànec cap-blau o el cucut, però també destaquen alguns altres de més espontanis i menys habituals, com per exemple el botxí, el capsigrany, la cornella negra o el gafarró.

Activitats de barranquisme i senderisme

Un dels aspectes que també podem destacar del recorregut de la Riera de Carme és a uns quants quilòmetres del mateix poble de Carme, concretament a l'alçada del municipi de Santa Càndia. En aquest indret la Riera traça un recorregut molt especial, immers enmig de la roca tallada per la mateixa força de l'aigua i dels seus sediments. El cas és que en aquest tram d'uns 2 quilòmetres s'hi poden practicar descensos i senderisme. Concretament els barrancs i les gorges de Santa Càndia es calcula que tracen un recorregut que requereix un descens d'unes dues hores. La dificultat es baixa, cosa que propicia que moltes escoles de senderisme utilitzen aquest espai per instruir als principiants.