Ringstraße

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Ringstraße
Wien 01 Burgring b.jpg
Dades bàsiques
Tipus ronda de circumval·lació interior i carrer
Ubicació
Estat Àustria
Ciutat Viena

48° 12′ 17″ N, 16° 21′ 46″ E / 48.2046°N,16.3627°E / 48.2046; 16.3627
Modifica dades a Wikidata
El Schubertring, un dels trams de la Ringstraße

La 'Ringstraße' (equivalent, en alemany, de "Ronda") és una gran avinguda que envolta completament el nucli antic de Viena o Innere Stadt. És una de les avingudes principals de Viena i un dels bulevards més importants d'Europa. Fa 5,2 km. de llargada i 57 metres d'amplada en la major part dels seus trams.

Es va començar a construir per iniciativa de l'emperador Francesc Josep I a partir de 1857, arran de l'enderroc de les muralles de Viena. Al llarg del seu recorregut es van anar disposant edificis monumentals que ofereixen un dels més notables desplegaments de l'arquitectura historicista europea al mateix temps que constitueixen un reflex de la puixança de l'Imperi Austrohongarès. Constitueix així mateix un dels grans exemples de l'urbanisme i de les dinàmiques urbanes europees al segle XIX.

El conjunt de la Ringstraße forma part del Centre històric de Viena, declarat Patrimoni Mundial per al UNESCO l'any 2001.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Planòl de Viena el 1858, mostrant el traçat de les muralles abans del seu endorrc per donar lloc a la construcció de la Ringstraße
El Schottenring, un dels trams de la Ringstraße, el 1875

L'any 1850 es van annexionar com a districtes de Viena alguns dels nuclis fora muralla del seu entorn. D'aquesta manera, es posava de manifest que les històriques muralles de la ciutat, protagonistes dels diversos setges que ha patit, esdevenien obsoletes i constituïen un obstacle per al creixement i l'expansió de la ciutat moderna.

Superant les tensions entre l'estament militar, partidari de conservar les muralles, i la societat civil, partidària de l'eixample de la ciutat, l'any 1857 l'emperador Francesc Josep I va emetre el decret "és la meva voluntat" (Es ist Mein Wille a Wikisource) ordenant l'enderroc de les antigues muralles de la ciutat. En aquest decret l'emperador ja definia la mida exacta de la ronda que s'havia de construir enlloc de les muralles i de les esplanades al llarg de tot el seu perímetre, així com la ubicació i les funcions dels nous edificis que s'havien d'alçar en els terrenys que s'alliberaven. Es tractava clarament d'una operació d'estat amb voluntat de posar de manifest la grandeur i la glòria de l'Imperi dels Habsburg.

En el rerefons hi havia també els ecos de la revolució de 1848 als estats dels Habsburg i l'experiència derivada dels bulevards de París, concebuts pel baró Haussmann i impulsats per Napoléo III. S'havia demostrat que eixamplar els carrers era una mesura eficaç davant de la construcció de barricades.

L'any 1858 es va convocar un concurs d'idees que va permetre donar forma al projecte definitiu, aprovat l'any següent. Mentrestant, ja s'havia iniciat l'enderroc de les muralles.

Després d'algunes disputes sobre competències entre el govern i el municipi, es va crear un "Fons d'Expansió de la Ciutat" que tanmateix va ser administrat pel govern. De tots els nous edificis previstos, tan sols la nova seu de l'ajuntament es va fer per iniciativa municipal.

L'any 1865 es va produir la inauguració oficial del nou bulevard. En alguns punts ja s'havia iniciat la construcció de nous edificis (com l'església votiva o l'Òpera de l'Estat de Viena) però la major part es van fer amb posterioritat a aquesta data. La construcció, l'any 1913, del l'edifici del Ministeri de la Guerra i de la Caixa Postal d'Estalvis assenyalen el final del desenvolupament del projecte. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la fi de la monarquia també va quedar incomplet el projecte d'un gran Fòrum Imperial que s'entrecreuava amb la Ringstraße i del qual tan sols es van realitzar el Neue Burg i els museus d'història de l'art i d'història natural.

A part dels edificis monumentals de caràcter oficial o institucional, la noblesa i l'alta burgesia també es van afanyar a construir els seus propis palaus o cases tot al llarg del bulevard. Un dels primers edificis privats que es van construir va ser el Heinrichshof (1861) promogut per l'industrial de la construcció Heinrich Drasche. Aquest edifici va resultar molt malmès arran de l'ofensiva de Viena l'any 1945 i finalment enderrocat. És sigificatiu que entre els edificis privats en sobresurtin alguns de grans families jueves (Epstein, Todesco o Ephrusi).

L'obertura de la Ringstraße constitueix un dels grans exemples de l'urbanisme i de les dinàmiques urbanes europees del segle XIX, juntament amb els projectes d'expansió de ciutats com Londres, Berlin, París o Barcelona. El concurs convocat l'any 1858 es pot considerar un dels primers grans concursos internacionals d'arquitectura.

Des del punt de vista estilístic, en l'arquitectura de la Ringstraße hi predomina absolutament l'historicisme en gairebé totes les seves expressions, des del neoclassicisme a l'eclecticisme. Es parla, a vegades, d'un estil característic de la Ringstraße o Ringstraßenstil donant a entendre que malgrat les solucions individuals donades a cada un dels edificis es tracta d'un projecte global, concebut com a conjunt. Només l'edifici de la Caixa Postal d'Estalvis, obra d'Otto Wagner, construït el 1913 en la fase final de realització del projecte, introdueix ja el nou estil de la Secessió de Viena. Les formes de l'arquitectura moderna s'hi van introduir després de la Segona Guerra Mundial, en temps de reparació i sutura dels efectes de la guerra. El primer edifici de tipus racionalista que es va aixecar al perímetre de la Ringstraße va ser la Ringturm (1953-1955).

Sectors[modifica | modifica el codi]

La Ringstraße es subdivideix en diversos trams o sectors, anomenatsː

  • Opernring
  • Burgring
  • Dr. Karl-Renner Ring
  • Universitätsring
  • Schottenring
  • Stubenring
  • Parkring
  • Schubertring
  • Kärntner Ring

Formant part del mateix projecte urbanístic, hi ha una segona ronda, paral·lela a la Ringstraße per la part exterior, que va ser construïda per a concentrar-hi el trànsit de vehicles, de manera que la Ringstraße podia quedar alliberada del tràfic dens i conservar el seu caràcter de passeig. Així doncs, en enumerar els principals edificis es tenen en compte els que es troben a la banda interior de la ronda i també els que es van construir de cara a aquesta ronda exterior.

Edificis més notables[modifica | modifica el codi]

Edifici Data Arquitecte Estil Imatge
Òpera de l'Estat de Viena (anteriorment K.u.K. Hofoper) 1863-1869 August Sicard von Sicardsburg i Eduard van der Nüll neorenaixentista
Staatsoper (24428) IMG 1416.jpg
Musikverein[2] 1867-1870 Teophil Hansen combina elements neoclàssics i neorenaixentistes
Musikverein Vienna June 2006 484.jpg
Acadèmia de Belles Arts de Viena (Akademie der bildenden künste) 1871-1877 Teophil Hansen neorenaixentista
BERMANN(1880) p1225 Akademmie der Bildenden Künste, Schillerplatz.jpg
Neue Burg[3] 1881-1913 Gottfried Semper i Karl Freiherr von Hasenauer neobarroc
Wien - Neue Hofburg.JPG
Kunsthistoriches Museum (Museu d'Història de l'Art de Viena) 1871-1891 Gottfried Semper i Karl Freiherr von Hasenauer neobarroc
Maria-Theresien-Platz Kunsthistorisches Museum Wien 2010.jpg
Naturhistorisches Museum[4] 1871-1889 Gottfried Semper i Karl Freiherr von Hasenauer neobarroc
Benfoto-Vienna-museum2015n.jpg
MuseumsQuartier, antigues cavallerisses reials transformades en un gran centre cultural on es concentren diversos museus [5] segles XVIII-XXI J. B. i J. E. Fischer von Erlach, Leopold Mayer, Ortner&Ortner barroc. neobarroc i contemporani
Wien - Museumsquartier.JPG
Palau de Justícia (Justizpalast) 1875-1881 Alexander Wielemans von Monteforte neorenaixentista
Wien 01 Justizpalast a.jpg
Parlament austríac [6] 1874-1883 Theophil Hansen neoclàssic (una referència a l'antiga democràcia d'Atenes)
20140724 Parlamentsgebäude (Wien).jpg
Burgtheater (anteriorment K.u.K. Hofburgtheater) 1874-1888 Gottfried Semper i Karl Freiherr von Hasenauer neobarroc
Burgtheater (30699) IMG 9904.jpg
Rathaus (Ajuntament)[7] 1872-1883 Friedrich von Schmidt neogòtic
Rathaus Vienna June 2006 165.jpg
Universitat de Viena [8] 1877-1884 Heinrich von Ferstel neorenaixentista (una referència als començaments del sistema universitari a l'Itàlia del nord)
Glimpses of medical Europe (1908) (14582410807).jpg
Votivkirche o Església votiva 1856-1879 Heinrich von Ferstel neogòtic (una referència a les Catedrals de gòtiques franceses)
Votivkirche Wien-Ferstel-187x.jpg
Wiener Börse (Borsa de valors de Viena) 1874-1877 Theophil Hansen neorenaixentista
Wiener Börse 5642869671 f8971e56c8 o.jpg
Ringturm[9] 1953-1955 Erich Boltenstern racionalisme
Wien 01 Ringturm 2014 a.jpg
Edifici Urania 1909-1910 Max Fabiani neobarroc
Historisches Ansichtskartenmotiv der Wiener Ringstraße 24.jpg
Regierungsgebäude (anteriorment Kriegsministerium) 1909-1913 Ludwig Baumann neobarroc
Regierungsgebäude Vienna June 2006 008.jpg
Österreichische Postsparkasse (Caixa Postal d'Estalvis) [10][11] 1904-1906 i 1910-1912 Otto Wagner Secessió de Viena
Vienna - PSK Otto Wagner's Postsparkasse - 5977.jpg
Museum für Angewandte Kunst (Museu d'Arts Aplicades) 1868-1871 Heinrich von Ferstel neorenaixentista
Wien 01 Museum für angewandte Kunst a.jpg

Tot al voltant de la Ringstraße es despleguen nombroses zones verdes i parcs, essent els més notables Stadtpark, Burggarten, Volksgarten i Rathauspark, Entre les places destaquen Schwarzenbergplatz, Schillerplatz, Maria-Theresien-Platz i Heldenplatz. Així mateix, són molt nombrosos els monuments i les estàtues que s'hi troben, dedicades a personatges com Goethe, Schiller, Emperadriu Maria Teresa, Emperadriu Sissi, Princep Eugeni de Savoia, Arxiduc Carles Lluís d'Àustria, els fundadors de la Primera República austríaca, Johann Andreas von Liebenberg, Compte Joseph Radetzky, Georg Coch, Mozart i Johann Strauss entre molts altres.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Historic Centre of Vienna» (en en). whc.unesco.org. [Consulta: 22 agost 2016].
  2. «Gesellschaft der Musikfreunde in Wien». www.musikverein.at. [Consulta: 22 agost 2016].
  3. «Neue Burg – Wien Geschichte Wiki». www.wien.gv.at. [Consulta: 27 agost 2016].
  4. «Naturhistorisches Museum Wien - Naturhistorisches Museum». www.nhm-wien.ac.at. [Consulta: 27 agost 2016].
  5. Wien, MQW - MuseumsQuartier. «MuseumsQuartier Wien: www.mqw.at». www.mqw.at. [Consulta: 22 agost 2016].
  6. «Parlament – Wien Geschichte Wiki». www.wien.gv.at. [Consulta: 24 agost 2016].
  7. «Rathaus – Wien Geschichte Wiki». www.wien.gv.at. [Consulta: 23 agost 2016].
  8. «The University on the Ring». www.univie.ac.at. [Consulta: 23 agost 2016].
  9. «Ringturm – Wien Geschichte Wiki». www.wien.gv.at. [Consulta: 23 agost 2016].
  10. «Wagner:Werk». VIENA, AHORA O NUNCA. [Consulta: 25 agost 2016].
  11. «Austrian Postal Savings Bank | WAGNER:WERK – MUSEUM POSTSPARKASSE». www.ottowagner.com. [Consulta: 25 agost 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ringstraße Modifica l'enllaç a Wikidata