Artibai
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
Tipus | Riu ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Cota inicial | 1000 m | |||
Entitat territorial administrativa | Guipúscoa (País Basc) ![]() | |||
Localització | Montes Vascos | |||
Final | ||||
Localització | Mar Cantàbric | |||
Desembocadura | golf de Biscaia ![]() | |||
| ||||
Conca hidràulica | bassin du golfe de Gascogne (fr) ![]() ![]() | |||
Dades i xifres | ||||
Dimensions | 25 (![]() | |||
Travessa | ![]() | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 101,17 km² ![]() | |||
L'Artibai o Artibay és un riu curt del nord de la península Ibèrica que neix a les Muntanyes Basques i desemboca al Mar Cantàbric. El seu curs transcorre per Biscaia, País Basc, al nord d'Espanya. Neix al vessant nord del mont Oiz des d'on provenen diferents rierols que s'uneixen i prenen entitat a Iruzubieta (Markina-Xemein). Més endavant rep pel seu marge dret el riu Urko que prové de la muntanya amb el mateix nom.
Creua pels municipis de Mallabia, Ziortza-Bolibar, Markina-Xemein; a partir de Berriatua es veu influït per les marees i desemboca a Ondarroa formant una ria. En els primers anys del segle xx Va tenir molt de renom el balneari d'Urberuaga situat a la seva riba poc després d'abandonar el nucli urbà Markiñarra.
La vall de l'Artibai, juntament amb la vall del riu Lea, forma la comarca biscaïna de Lea Artibai.
L'Artibai està integrat a la xarxa de protecció Natura 2000. La qualitat de les seves aigües, sobretot a la part alta de la conca, afavoreix l'hàbitat del visó europeu (Mustela lutreola), carnívor semiaquàtic globalment amenaçat, que és molt exigent amb la conservació dels marges i riberes, on troba les seves preses principals: crancs, peixos, amfibis, aus aquàtiques.
A la part alta de la conca predominen els usos agrícoles del terreny, amb prats i plantacions de pinedes, però és possible trobar restes del bosc autòcton original amb alguns alzinars cantàbrics, sobretot a la riba esquerra i zones de freixe i avellaners.
La llera és pedregosa, amb blocs de pedres arenisques i calcàries, alternant amb graves, sorres i fangs. Hi ha molta vegetació d'algues i molses i a les seves ribes pollancres. A les seves aigües es pot trobar des del salmó fins als barbs, passant per les truites o anguiles. A la desembocadura queden algunes restes dels antics aiguamolls.
Afluents[modifica]
Els afluents de l'Artibai són per la dreta:
- Urko.
- Amalloa.
- Gorozika.
Per l'esquerra:
- Zigortza.
- Igotz.
Enllaços externs[modifica]
- Rius d'Euskadi. Arxivat 2009-02-24 a Wayback Machine.
- Foto del riu al seu pas per Markina.