Riu Petxora
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Europa | |||
| País de la conca | Rússia | |||
| Entitat territorial administrativa | Nenètsia (Rússia) i República de Komi (Rússia) | |||
| Localització | Urals | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rússia | |||
| Localització | mar de Petxora | |||
| ||||
| Afluent | 107
| |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 1.809 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 322.000 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 4.100 m³/s | |||
El riu Petxora (en rus: Печо́ра; en komi: Печӧра; en nenets: Санэроˮ яха) és un riu del nord-oest de Rússia que desemboca al mar de Petxora, a l'oceà Àrtic, a l'oest de les muntanyes dels Urals. En gran part es troba a la república de Komi però la part més septentrional discorre per l'ókrug dels Nenets. Té una longitud de 1.809 km, amb una conca de drenatge de 322.000 km². Pel seu cabal, 4.515 m³/s, és el tercer riu d'Europa després del Volga i el Danubi. S'hi troba el centre miner de Vorkutà. És una important via de transport, especialment cap al nord-oest de Sibèria.
Geografia[modifica]
Neix als Urals septentrionals, passa per les localitats d'Ust-Usa i Ust-Tsilma i desemboca, formant un delta ample, a la badia del Petxora i posteriorment al mar de Petxora (també conegut com a golf de Petxora). A la seva conca, hi ha reserves d'hulla (Vorkutà) i de petroli (Kojva, Ukhtà), explotades al complex industrial de Timan-Petxora.
Els principals afluents són:
- Per la dreta:
- Ílitx (Илыч, Ылыч), amb una longitud de 411 km, un cabal de 177 m³/s i una conca de 16.000 km²;
- Sxúgor (Щугор) o Sxúguir (Щугырь), amb una longitud de 300 km, un cabal de 252 m³/s i una conca de 9.660 km²;
- Ussà (Уса) o Usva (Усва), amb una longitud de 565 km, un cabal de 1.310 m³/s i una conca de 93.600 km²;
- Iorsa (Ёрса) o Iorga (Ёрга), amb una longitud de 206 km i una conca de 2.520 km²;
- Laia (Лая), amb una longitud de 332 km i una conca de 9.530 km²;
- Xàpkina (Шапкина) o Pilvoriaga (Пильворъяга), amb una longitud de 499 km, un cabal de 582 m³/s i una conca de 6.570 km².
- Per l'esquerra:
- Sévernaia Milva (Северная Мылва) o Voiviv Milva (Войвыв Мылва), amb una longitud de 213 km, un cabal de 29,5 m³/s i una conca de 5.970 km²;
- Kojva (Кожва) o Kovja (Ковжа), amb una longitud de 194 km i una conca de 9.560 km²;
- Lija (Лыжа), amb una longitud de 223 km i una conca de 6.620 km²;
- Ijma (Ижма) o Izva (Изьва), amb una longitud de 531 km, un cabal de 317 m³/s i una conca de 31.000 km²;
- Tsilma (Цильма), amb una longitud de 374 km, un cabal de 228 m³/s i una conca de 21.500 km²;
- Pijma (Пижма), amb una longitud de 389 km, un cabal de 55 m³/s i una conca de 5.470 km²;
- Véliu (Велью) o Vel (Вель), amb una longitud de 173 km i una conca de 4.110 km²;
- Lémiu (Лемъю) o Lema (Лема), amb una longitud de 197 km i una conca de 4.310 km²;
- Únia (Унья), amb una longitud de 163 km, un cabal de 45 m³/s una conca de 2.890 km²;
- Sula (Сула), amb una longitud de 353 km, un cabal de 92 m³/s una conca de 10.400 km².
La conca del Petxora està emmarcada per dues serralades d'edat primària que formen una V i que estan connectades per un llindar de dipòsits glacials: a l'oest la serralada de Timan (200-300 m) i a l'est la serralada dels Urals (1000 a 1800 m). La pròpia conca està coberta per dipòsits del Quaternari que prenen prestats la majoria dels seus elements de les roques del Paleozoic de la regió.[1]
Al llarg del Petxora[modifica]
El riu neix a les muntanyes Ural, a l'angle sud-est de la República de Komi. Aquesta zona forma part de la Reserva Natural de Petxora-Ilych. A l'altra banda dels Urals hi ha la capçalera de la Sosva del Nord. El riu flueix cap al sud, després cap a l'oest i gira cap al nord prop de Yaksha, que és el cap de navegació de les embarcacions petites. Un portatge conduïa cap al sud fins a la conca de Kama.[2][3] A l'est hi ha el Vitxegda superior, un afluent de la Dvina del Nord.[4][5][6] El riu passa per Komsomolsk-na-Pechore fins a Ust-Ilych, on el Ilych s'uneix des de l'est, després al nord-oest fins a Troitsko-Petxorsk (1359 km des de la desembocadura[7][8]), al nord fins a Vuktil[9] i Ust-Shchuger, on el Shchugor s'uneix des de l'est.[10] A continuació, el riu flueix al nord fins a la ciutat de Petxora, on es creua el ferrocarril de Vorkuta, després al nord fins a Ust-Usa, on els EUA s'uneixen des de l'est (els Estats Units van ser una vegada una ruta fluvial important cap a Sibèria[11]). Aleshores, la Petxora es corba al nord-oest, a l'oest i a l'oest al sud-oest. L’Izhma s'uneix des del sud. Després flueix més a l'oest fins a Ust-Tsilma (425 km des de la desembocadura) on el Pizhma s'uneix des del sud-oest i el Tsilma s'uneix des de l'oest. Abans dels temps moderns, la gent viatjava per la Tsilma i portava al Pioza per arribar al Mar Blanc. Aleshores, el Petxora gira cap al nord i travessa el cercle polar àrtic i la frontera del Nenets Okrug; Pustozyorsk; Narian-Mar, la capital dels Nenets i un port a la capçalera del delta de Petxora; Badia de Petxora; mar de Petxora; i finalment el mar de Barentsz.
Hidrologia[modifica]
El cabal mitjà mensual del riu es va registrar entre 1981 i 1993 al poble d’Oksino, situat 141 km aigües amunt de la desembocadura. Els valors es presenten al diagrama següent (unitats mètriques, m3 /s).[12]
Cabals del Petxora a diferents punts del seu curs:[13]
| Localitat | Distància des de la desembocadura (km) |
Zona de captació km² |
mòdul (hidrologia) (m³/s) |
nivell de l'aigua (mm) |
|---|---|---|---|---|
| Troïtsko-Petxorsk62° 43′ N, 56° 13′ E / 62.72°N,56.22°E | 1359 | 35600 | 530 | 470 |
| Oust-Chougor64° 16′ N, 57° 37′ E / 64.27°N,57.62°E | 1036 | 67500 | 1067 | 499 |
| Moutny Materik65° 57′ N, 55° 10′ E / 65.95°N,55.17°E | 610 | 205000 | 3146 | 484 |
| Oust-Tsilma65° 25′ N, 52° 17′ E / 65.42°N,52.28°E | 425 | 248000 | 3440 | 431 |
| Oksino67° 38′ N, 52° 11′ E / 67.63°N,52.18°E | 141 | 312000 | 4379 | 485 |
Projectes de canals al riu Kama[modifica]
Abans de l'arribada del ferrocarril al Petxora, una manera important de viatjar a la regió era a través d'una carretera de porteig, des de Txerdin a la conca de Kama fins a Yaksha al Petxora.
La construcció del «Canal Petxora-Kama-Kama-Petxora» havia de connectar les conques del Petxora i del Kama-Kama. La realització d'aquest projecte hauria permès la integració del Petxora al Sistema unificat d'aigües profundes de la part europea de Rússia. Posteriorment, el projecte es va destinar principalment a transvasar les aigües del Petxora al Kama i, posteriorment, al Volga i al Mar Caspi.
El canal entre el Petxora i el Kama formava part d'un pla de reconstrucció i desenvolupament del Volga, aprovat el novembre de 1933 en una conferència especial a l'Acadèmia de Ciències de l'URSS. Les investigacions en aquest sentit van ser dutes a terme el Projecte Hidroelèctric sota la direcció de Sergei Yakovlevich Zhuk.[14] Els plans per al canal van cobrar nova vida en 1961, durant el regnat de Nikita Khrusxov. El canal va passar a formar part d'un pla encara més grandiós: el Gir dels rius siberians.
El 23 de març de 1971, sota terra prop del llogaret Vasjukovo (Perm Krai) Vasjukovo del Districte Cherdynsky Districte Cherdynsky de l'Óblast de Perm, a uns 100 km al nord de la ciutat de Krasnovishersk, es van detonar tres càrregues nuclears de 15 quilotones. Aquestes explosions nuclears d'enginyeria de prova, conegudes com a projecte Taiga, formaven part d'una sèrie d'explosions nuclears pacífiques a l'URSS i pretenien demostrar l'ús d'explosions nuclears per a la construcció de canals. La triple explosió va crear un cràter allargat de 600×380 metres. Posteriorment, es va decidir que no era possible construir el canal d'aquesta manera, ja que s'haurien necessitat centenars d'explosions nuclears, i es va abandonar l'opció nuclear per crear l'excavació del canal.[15]
El govern de l'URSS va abandonar per complet el gir dels Rius del Nord el 1986.
Referència literària[modifica]
La Petxora va ser la font del nom de Petxorin, protagonista de la novel·la de 1839’‘Un heroi del nostre temps de Mikhaïl Lérmontov, una obra coneguda de la literatura russa.
Mapes[modifica]
-
El Petxora (a baix a l'esquerra) en un mapa del golf de l'Obi -
Mapa de la conca hidrogràfica del Petxora -
El Petxora (a dalt a l'esquerra) en un mapa dels rius russos
Al segon mapa es poden llegir els noms de tres ciutats en el seu curs: Vuktyl (Вукты́л), Petxora (Печора) i Narian-Mar (Нарьян-Мар ).
Referències[modifica]
- ↑ George, Pierre «Géologie et structure de l'Arctique soviétique». Annales de géographie, 55, 298, 1946, pàg. 112–123. DOI: 10.3406/geo.1946.12653.
- ↑ «Kama River - definition of Kama River in English from the Oxford dictionary», 08-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-08. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «The Kama River is the main tributary of the Volga. Description, characteristics, map, photo, video of the Kama River. Origin of the word "Kama». [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Вычегда». [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑
«Dvina». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 8. 11a ed, 1911.
- ↑ «Северная Двина». [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «ст. Сивая Маска, ул. Школьная, д. 5», 08-10-2011. Arxivat de l'original el 2011-10-08. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Perspective | Above the Arctic Circle, a once-flourishing Russian coal-mining town is in rapid decline» (en anglès), 20-12-2019. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ Baxter, Stew. «Vorkuta – Russia’s Dying City Above the Arctic Circle – Dark Tourists» (en anglès americà), 22-09-2020. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ Street, Francesca. «Inside Russia's deep frozen ghost towns» (en anglès), 05-03-2021. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Russia: Izvatas Komi protest oil spills poisoning the Izhma river - International Work Group for Indigenous Affairs (IWGIA)», 15-07-2017. Arxivat de l'original el 2017-07-15. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ "Pechora River at Oksino".
- ↑ http://www.r-arcticnet.sr.unh.edu/v4.0/Tiles/arctic10.html r-arcticnet
- ↑ Weiner, Douglas R. A Little Corner of Freedom: Russian Nature Protection from Stalin to Gorbachev (en anglès). University of California Press, 1999-02-26. ISBN 978-0-520-92811-4.
- ↑ Bukharin, Oleg; Hippel, Frank Von. Russian Strategic Nuclear Forces (en anglès). MIT Press, 2004. ISBN 978-0-262-66181-2.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Petxora |
Bibliografiа addicional[modifica]
- Pechora in the Great Soviet Encyclopedia
- T. Tuuisku, Transition Period in the Nenets Autonomous Okrug: Changing and Unchanging Life of Nenets People. First published in: ed. E. Kasten, People and the Land: Pathways to Reform in Post-Soviet Siberia, 2002, p. 189–205. Berlin: Deitrich Reimer Verlag
- The Norwegian Barents Secretariat – Barents Monitoring, Nenets Autonomous Okrug, First Quarter, 2009
- Salve Dahle (2004) Benthic fauna in the Pechora Sea. In: Oslo Database. Norwegian Polar Institute; Polar Environmental Centre; Akvaplan-niva, Tromsø, Norway, 10 setembre 2004
- Benthic fauna: [1]
- C. Michael Hogan (2008) Polar Bear: Ursus maritimus, Globaltwitcher.com, ed. Nicklas Stromberg
- Oil and Gas Resources in North-West Russia (2008) [2]
- Плечко, Л.А.. Физкультура и спорт. (en rus), 1985 [Consulta: 16. 07. 2023]. Arxivat 2011-09-25 a Wayback Machine.
- «Канал рек Пинега-Кулой надо восстановить» (en russian). Russian Geographic Society, 13-02-2017.
- «Корабль дураков» (en rus). Sovershenno Sekretno, 23-10-2008. Arxivat de l'original el 10. 04. 2019. [Consulta: 16. 07. 2023].
- «Речной флот Архангельской области» (en russian). Website of the Governor of Arkhangelsk Oblast. Arxivat de l'original el 17. 01. 2020. [Consulta: 16. 07. 2023].
Vegeu també[modifica]
- Petxora a la Gran Enciclopèdia Soviètica (rus).