Roaldita
 Roaldita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Fe,Ni)₄N |
| Epònim | Roald Norbach Nielsen (en)   |
| Localitat tipus | meteorit Youndegin, Quairading Shire, Austràlia Occidental, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.BC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.BC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.10 |
| Dana | 1.1.18.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Color | blanc-estany |
| Duresa | 5,5 a 6,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Impureses comunes | Ni |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-079 |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Roa |
| Referències | [1] |
La roaldita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom de Roald Norbach Nielsen (1928), especialista en microsonda d'electrons danès.
Característiques[modifica]
La roaldita és un nitrur de ferro i níquel, de fórmula química (Fe,Ni)₄N. Cristal·litza en el sistema cúbic, en forma de làmines planes, de fins a 2 micres de gruix, però de molts mil·límetres de llarg, incrustades en kamacita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la roaldita pertany a «01.BC - Nitrurs» juntament amb els següents minerals: siderazot, carlsbergita, osbornita i nitrur de gal·li.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral accessori poc comú en els meteorits de ferro-níquel, probablement format per difusió del nitrogen. Sol trobar-se associada a kamacita, cohenita, schreibersita, carlsbergita o daubreelita.[2] Va ser descoberta l'any 1981 en un meteorit de ferro de 3,8 tones que va ser trobat l'any 1884 a Youndegin, Quairading Shire (Austràlia Occidental, Austràlia).[3] També se n'ha trobat en altres dos meteorits: un que va caure al Canyon Diablo (Arizona, Estats Units) i un altre a Jerslev (Dinamarca).