Schreibersita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralSchreibersita
Gebel-Kamil-slice-10.7g.jpg
Llesca del meteorit Gebel Kamil amb schreibersita vorejat per kamacita
Fórmula química (Fe,Ni)3P
Epònim Carl Franz Anton Ritter von Schreibers
Localitat tipus Meteorit de Magura, Slanica, Námestovo, Námestovo Co., regió de Žilina, Slovakia
Classificació
Categoria elements natius
Nickel-Strunz 10a ed. 1.BD.05
Nickel-Strunz 9a ed. 1.BD.05
Nickel-Strunz 8a ed. I/A.11
Dana 1.1.21.2
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal
Estructura cristal·lina a = 9,05Å; c = 4,47Å;
Simetria 4 - disfenoide
Grup espacial space group 82 Tradueix
Color des de blanc platejat a blanc, s'entela a llautó groc o marró.
Tenacitat molt fràgil
Duresa 6,5 a 7
Lluïssor metàl·lica
Diafanitat opaca
Densitat 7,0 a 7,3 g/cm3 (mesurada); 7,28(16) g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques Uniaxial
Impureses comunes Cr
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1847
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La schreibersita és un mineral de la classe dels elements natius. Nom atorgat en honor a Karl Franz Anton von Schreiber (1775-1852) de Viena, Àustria.[1]

Classificació[modifica]

La schreibersita es troba classificada en el grup 1.BD.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; B per a Carburs metàl·lics, silicurs, nitrurs i fosfurs i D per a Fosfurs; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup), juntament amb els següents minerals: barringerita, niquelfosfur, monipita, florenskyita, allabogdanita, andreyivanovita i melliniïta. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.1.21.2.[1]

Característiques[modifica]

La schreibersita és un mineral de fórmula química (Fe,Ni)3P. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7. És fortament magnètica. Apareix poques vegades en forma de cristalls, plaques, pastilles, barres o agulles.[1]

Formació i jaciments[modifica]

El mineral ha estat descrit en meteorits que redueixen lents diferenciades en basalts, substitució hidrotermal en fusta petrificada.[1] En gairebé tots els meteorits de ferro, però no en els que són de níquel deficient.[2] A l'Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Groenlàndia, Austràlia i a l'Antàrtida.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Schreibersite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Web Mineral.com (en anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Seventh edition, Volume I: 124-126.
  • Geochemica et Cosmochimica Acta: 28: 971-980.
  • Geochemica et Cosmochimica Acta: 29: 513-534.
  • Zapiski Vserossiyskogo Mineralogicheskogo Obshchestva (1982): 111: 685.
  • Skála, R. and Císařová, I. (2005) Crystal structure of meteoritic schreibersites: determination of absolute structure: Physicas and Chemistry of Minerals: 31: 721-732.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schreibersita Modifica l'enllaç a Wikidata