Vés al contingut

Robert Planquette

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobert Planquette

Retrat fotogràfic de Paul Boyer. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jean Robert Julien Planquette Modifica el valor a Wikidata
31 juliol 1848 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1903 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
boulevard Pereire (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 93
Grave of Planquette (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista, cantant Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJules Duprato Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0686588 IBDB: 8409
Musicbrainz: e2096b6f-6fb2-41ef-8316-a8cc869268fd Discogs: 917029 IMSLP: Category:Planquette,_Robert Find a Grave: 7673 Modifica els identificadors a Wikidata

Robert Planquette (París, 31 de juliol de 1848 - 28 de gener de 1903) fou un compositor francès, especialitzat en operetes.

Fou un pèssim estudiant, abandonà els seus estudiant acadèmics al Conservatori de París per seguir lliurement el seu temperament artístic. Dedicat amb èxit a la producció de pàgines de cafè-concert i a la composició de marxes i cançons en general, intentà el camí de l'opereta, encara que els primers títols no li donaren la fama. Aquesta arribà el 1877 de la mà de Les Cloches de Corneville, que aconseguí èxits inclús fora del seu país, i va ser traduït a diversos idiomes. En aquesta opereta i en les següents, el desig de l'autor fou atraure l'atenció del públic amb savis tocs d'humor i situacions còmic-brillants. Entre 1872 i 1897, compon una vintena d'òperes còmiques i d'operetes, avui en dia gairebé totes oblidades. L'estil de les seves composicions més aconseguides en aquest camp (a més de la ja citada, Rip van Winkle, Surkouf i Panurge) recorda molt al del cafè-cantant.

El seu llenguatge destacava per la facilitat de la vena melòdica i la frescor rítmica; malgrat tot, segons la critica, mai aconseguí el refinament expressiu dels clàssics de l'opereta francesa. Planquette es deixà portar amb excés per la complaença del gran públic, en especial en tractar l'acció de l'ambient militar, i creà sovint situacions de dubtosa elegància.

Obra

[modifica]
  • Méfie-toi de Pharaon, 1872
  • Le serment de Mme Grégoire, 1874
  • Paille d'avoine, 1874
  • Le valet de cœur, 1875
  • La confessió de Rosette, (Montecarlo, 1876)
  • Les Cloches de Corneville, 1877
  • Le chevalier Gaston (Montecarlo, 1879
  • Les voltigeurs de la 32ème, 1880
  • La cantinière, 1880
  • Les chevaux-légers, 1882
  • Rip van Winkle (Londres, 1882)
  • Nell Gwynne (Londres, 1884)
  • La crémaillère, 1885
  • La Peincesse Colombine, (París, 1886),
  • Surcouf, 1887
  • Captain Thérèse, 1890
  • La cocarde triocolore, 1892
  • Le talisman, 1893
  • Panurge, 1895
  • Mam'zelle Quat'sous, 1897
  • Le fiancé de Margot, 1900
  • Le paradis de Mahomet, 1906, obra pòstuma instrumentada per Louis Ganne que fou estrenada a París aquell mateix any.

A tot això, s'ha d'afegir una considerable producció de música militar i d'altres arguments. Cal mencionar especialment Sambre et Meuse per a banda militar; diverses Chansons i marxes, Le roi s'amuse i la coacció de cançons militars Refrains du régiment.

Bibliografia

[modifica]