Roger Bissière
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 setembre 1886 Vilareal (França) |
| Mort | 2 desembre 1964 (78 anys) Marminhac (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, dibuixant, fotògraf, artista |
| Alumnes | Louttre.B, Lucian Grigorescu, Elvi Tondén i Sophie-Louise Wachtmeister (en)  |
| Participà en | |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Fills | Louttre.B |
| Parents | Isabelle Bissière, neta |
Signatura  | |
| Lloc web | roger-bissiere.fr |
| |
Roger Bissière (Villeréal (Òlt i Garona), 22 de setembre del 1886 - Boïssiérette (Marminiac), 2 de desembre del 1964) va ser un pintor francès.
Biografia
[modifica]Les seves primeres pintures eren paisatges que reflectien el camp de la seva regió amb una dignitat monumental. Anà a París el 1910 i es guanyà la vida fent de periodista mentre continuava pintant. Després d'una època d'experimentacions amb el Cubisme, es vinculà durant un temps amb Amédée Ozenfant i Le Corbusier, i col·laborà amb la seva publicació Esprit Nouveau.[1]
Entre el 1925 i 1938 ensenyà a l'Académie Ranson, on exercí una gran influència en molts dels artistes abstractes més joves, com ara Alfred Manessier. No obstant això, la seva obra, durant els anys vint i trenta, romangué gairebé desconeguda. El 1938 es retirà a la seva regió natal i durant la guerra va contreure una malaltia ocular que li va impedir continuar pintant. En comptes d'això, feu composicions on ajuntava tapissos i altres materials. Una operació li permeté tornar a pintar, i al llarg dels anys cinquanta aconseguí el reconeixement que mereixia des de feia tant de temps.[1]
Les seves enormes composicions, semblants a tapissos, de colors rics i brillants, foren exposades arreu del món i assoliren preus més alts que qualsevol altre artista viu. Abstractes en aparença, eren resultat de la minuciosa i la delicada reducció d'escenes naturals a pautes espurnejants de colors que interaccionen. Bissière rebutjà sempre la denominació d'abstracte per a la seva obra. El reconeixement que s'atorgà als seus darrers treballs provocà una reconsideració del que havia fet al començament i a la meitat de la seva trajectòria. El mateix Bissière acostumava a dir que les obres d'aquests períodes finalment serien valorades fins i tot per sobre de les que li van reportar la fama.[1]
Referències
[modifica]