Rohatín
Рогатин (uk)  | ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Ucraïna | |||
| Óblast | óblast d'Ivano-Frankivsk | |||
| Raion | raion d'Ivano-Frankivsk | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 7.797 (2019) (866,33 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 9 km² | |||
| Altitud | 255 m | |||
| Limita amb | ||||
| Creació | 1184 (Gregorià) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Identificador KOATUU | 2624410100 | |||
| Lloc web | rmtg.gov.ua | |||
Rohatín (ucraïnès: Рогатин ;rus: Рогатин; en polonès: Rohatyn) és una ciutat de l'óblast d'Ivano-Frankivsk, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Rohatín. La seva població s'elevava a 7.925 habitants l'any 2017.
Geografia[modifica]
Rohatín és regada pel riu Hnyla Lypa i es troba a 55 km al nord-nord-oest d'Ivano-Frankivsk, a 64 km al sud-est de Lviv, i a 440 km a l'oest-sud-oest de Kíev.[1]
Història[modifica]
El primer esment de Rohatín es troba a documents del segle XII.[2] El seu nom sembla derivar del de la regió històrica on es troba, Rutènia. L'any 1415, obté privilegis urbans (Drets de Magdeburg) i es converteix més endavant un important centre d'artesania i de comerç. L'any 1520, Hürrem Sultan, nativa de Rohatín, és capturada pels tàtars i venuda al sultà Solimà I el Magnífic, amb qui acaba per casar-se amb després d'haver-li donat cinc fills.[3] Al segle XVI, una famosa escola de pintura d'icones s'estableix a Rohatín, i als anys 1580 es funda una fraternitat ortodoxa, que obté l'estatut de stauropegion — monestir eximit del control del bisbe local. Després de la primera partició de Polònia l'any 1772, Rohatínés annexada a Àustria i esdevé un cap de comtat. Es crea un institut ruteni l'any 1909, i un seminari de teologia l'any 1931. Entre les dues guerres, la ciutat és polonesa. El setembre del 1939, és ocupada per l'Exèrcit roig i a continuació lligada a la Unió Soviètica que acaba per oferir-la a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. Li és concedit aleshores l'estatus de ciutat. És avui un encreuament viari important.
Població[modifica]
Censos o estimacions de la població:[4]
| 1765 | 1857 | 1890 | 1910 | 1921 | 1939 | 1959 | 1970 | 1979 | 1989 | 2001 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 539 | 5101 | 5616 | 7664 | 5736 | 7700 | 4055 | 5501 | 6398 | 9284 | 8607 | 8097 | 8095 | 8077 | 8000 | 7991 | 7983 | 7925 |
Patrimoni[modifica]
El patrimoni de Rohatín és ric en monuments de caràcter religiós:
- església de pedra de la Nativitat de la Mare de Déu (final del segle XIV);
- vestigis dels murs de la ciutat amb una porta dels segles xiii i xiv;
- església de fusta de la baixada de l'Esperit Sant (1644–1645) amb un magnífic iconòstasi (1647–1650);
- ruïnes del monestir dominicà (1614);
- església catòlica romana de Sant Nicolau, d'estil Renaixement (1666);
- església de fusta Sant Nicolau (1729)
Galeria[modifica]
-
Església de l'Esperit Sant a Rotahyn -
Església de l'Esperit Sant, de fusta -
Centre de Rohatín
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Distàncies a vol d'ocell o distances orthodromiques.
- ↑ Zenon Guldon, Jacek Wijaczka, Skupiska i gminy żydowskie w Polsce do końca XVI wieku, w: Czasy Nowożytne, 21, 2008, s. 170.
- ↑ Aleksander Strojny, Krzysztof Bzowski: Ukraina Zachodnia. Kraków: Wydawnictwo Bezdroża, 2009, s. 342.
- ↑ «Recensements et estimations de la population depuis 1897». pop-stat.mashke.org. — (ucraïnès) «Office des statistiques d'Ukraine : population au 1er janvier 2010, 2011 et 2012». database.ukrcensus.gov.ua. Arxivat de l'original el 2012-05-10. [Consulta: 21 novembre 2019]. — «Office des statistiques d'Ukraine : population au 1er janvier 2011, 2012 et 2013». database.ukrcensus.gov.ua. Arxivat de l'original el 2013-10-12. [Consulta: 21 novembre 2019].