Roma ore 11

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaRoma ore 11

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGiuseppe De Santis Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPaul Graetz Modifica el valor a Wikidata
GuióCorrado Alvaro, Cesare Zavattini, Giuseppe De Santis, Gianni Puccini i Rodolfo Sonego Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMario Nascimbene Modifica el valor a Wikidata
FotografiaOtello Martelli Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTitanus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1952 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
RodatgeRoma Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0045098 Filmaffinity: 164823 Allocine: 75365 Rottentomatoes: m/rome-1100 Letterboxd: rome-11-00 Allmovie: v166641 TMDB.org: 158693 Modifica el valor a Wikidata

Roma ore 11 és una pel·lícula italiana del 1952 dirigida per Giuseppe De Santis.

La pel·lícula, distribuïda a les sales italianes a partir de l'1 de març de 1952, es troba entre les obres més representatives del neorealisme i es basa en una notícia que va tenir lloc a Roma l'any 1951.[1] A la pel·lícula també van participar tres noies implicades en la tragèdia. El mateix any el director Augusto Genina va fer una pel·lícula titulada Tre storie proibite, inspirada en el mateix incident.[2]

Trama[modifica]

Massimo Girotti en el paper de Nando

Arran d'un anunci de feina publicat en un diari, dues-centes noies es presenten a una adreça de Via Savoia a Roma per aconseguir una feina com a mecanògrafa en un despatx de comptable. En una Itàlia exasperada per l'atur en general, però encara més per la impossibilitat per a les dones de trobar feina, les joves més dispars responen a l'anunci: nobles empobrits, dones amb marits a l'atur, dones embarassades solteres, prostitutes que intenten canviar les seves vides, filles de benestants la jubilació dels quals no és suficient per sobreviure.

Amuntegats als trams d'escales de l'edifici, intercanvien impressions i esmenten les seves vides, sovint fetes de misèria i expedients per sortir-se'n. Una furiosa discussió sobre la prioritat en la línia transforma l'espera en tragèdia: la barana cedeix, destruint els esglaons un a un i fent caure les dones, algunes de les quals estan greument ferides; una de les noies més joves, Cornelia Riva,[3] morirà com a conseqüència de les ferides.

Les noies ferides són traslladades a l'hospital, on fan un amarg descobriment: els metges exigeixen el pagament de la quota diària de 2.300 lires. Moltes d'elles es veuen obligades a tornar a casa perquè no poden pagar.[4]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

La pel·lícula està ambientada a Roma al Largo Circense 37, mentre que en realitat l'esfondrament va tenir lloc a Via Savoia 31, al barri del Salario, el 15 de gener de 1951. La plaça amb l'edifici va ser totalment reconstruït a l'estudi pel famós escenògraf francès Léon Barsacq.[6]

La banda sonora inclou algunes cançons interpretades amb el Theremin.

Agraïments[modifica]

Notes[modifica]

  1. Petri, Elio. Roma ore 11. Palermo: Sellerio Editore, 2004. ISBN 9788838919275. 
  2. Crowther, Bosley «Movie Review: Roma Ore 11 (1952)». , 30-04-1953 [Consulta: 27 març 2016].
  3. En la ficció es va canviar el nom de la víctima, que en realitat es deia Anna Maria Baraldi.
  4. «Rome 11 hours». Sellerio Editore. [Consulta: 27 març 2016].
  5. Intervista ad Anna Maria Zijno
  6. Articolo sul film

Enllaços externs[modifica]