Rose Kabuye

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRose Kabuye
Biografia
Naixement22 abril 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Muvumba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mayor of Kigali (en) Tradueix
1994 – 1998 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósoldada, política Modifica el valor a Wikidata

Rose Kabuye (nascuda Rose Kanyange el 22 d'abril de 1961 a Muvumba, Ruanda)[1] és una tinent coronel retirada de les Forces Ruandeses de Defensa, i segueix sent la dona de més rang en servei a les forces armades del seu país. Actualment treballa en el sector privat com a consellera delegada de Virunga Logistics i Startech Limited, però és més coneguda pel seu treball com a lluitadora per la llibertat de Ruanda des de 1990 fins a 1993. Posteriorment es va convertir en alcaldessa de Kigali, cap de protocol estatal de Ruanda i membre del parlament de Ruanda. A causa de la seva participació en la lluita d'alliberament, va rebre la Medalla d'Alliberament Nacional de Ruanda i la Medalla contra la Medalla de Genocidi. Ella servia com a cap de protocol[2] del president de Ruanda Paul Kagame en novembre de 2008 quan va ser arrestada a Frankfurt, Alemanya[3] sota càrrecs que van ser sobreseguts el març de 2009.[4]

Guerrillera del FPR[modifica]

Criada i educada a Uganda Rose Kabuye va començar la seva formació militar el 1986 després de la graduació a la Universitat Makerere[5] amb una llicenciatura en Ciències Polítiques i Administració Social. Es va unir al Front Patriòtic Ruandès (RPF), a principis dels vuitanta. Amb el rang de major,[2] va participar en la invasió del Nord de Ruanda des d'Uganda. El 1993 es va convertir en la directora de Benestar del FPR i es va encarregar de cuidar a les víctimes malaltes i discapacitades de la guerra. Es va convertir en líder de les dones combatives del FPR i va organitzar reunions periòdiques per implicar-les com a grup i proporcionar un suport psicològic vital. Les seves habilitats com a negociadora van començar a sorgir durant la seva participació en 1992 entre les negociacions de pau entre el FPR i l'ex govern de Ruanda.

Alcaldessa de Kigali[modifica]

En 1994, immediatament després de la guerra, Rose Kabuye va ser nomenada alcaldessa de la capital Kigali[6] on va estar íntimament implicada en activitats humanitàries, així com en la rehabilitació de la infraestructura vital, inclosa l'aigua i l'electricitat. Com a alcaldessa fins 1998, es va centrar a resoldre problemes d'habitatge a la seva ciutat construint refugis temporals per als pobres i supervivents del genocidi ruandès. Se li atribueix la reorganització i rehabilitació de les activitats comercials de Kigali durant el seu mandat. Va establir la Loteria Kigali i va dirigir els ingressos per pagar l'educació de 100 orfes del genocidi.[7]

Membre del Parlament i paladí de les Dones[modifica]

El 1998, Rose Kabuye es va convertir en diputada del Parlament de Ruanda[8] on va ser cap del Comitè de Defensa i Seguretat. Com a membre del Fòrum Parlamentari de la Dona, va participar en la mobilització de dones a nivell de base[9] i va treballar per abolir una sèrie de lleis que discriminaven a les dones. Va ser advocada per a la formació de dones capdavanteres i l'elevació de dones en més àrees de decisió del govern de Ruanda. Ruanda ara té el major percentatge de dones al Parlament de qualsevol nació parlamentària del món.[10] Mentre era diputada, Rose Kabuye va participar en la redacció de la nova constitució ruandesa i la seva difusió a la població per a la seva contribució i adopció.

Cap del Protocol d'Estat sota el President Kagame[modifica]

El 2003, Rose Kabuye va començar un mandat de set anys com a Cap de Protocol de l'Estat sota el president de Ruanda, Paul Kagame. En aquest paper, va informar als líders governamentals de Ruanda a qüestions de protocol nacional i internacional; acompanyava el president en tots els viatges oficials; i va planificar i va acollir nombrosos esdeveniments de caràcter cerimonial per als caps d'estat visitants i altres dignataris visitants. Va planificar i coordinar, entre altres esdeveniments importants, la Nova Aliança per al Desenvolupament d'Àfrica (2000) i COMESA. També va coordinar visites estatals a Ruanda, incloses les del president dels EUA George W. Bush i el president francès Nicolas Sarkozy. Va acompanyar al president Kagame en les seves visites a l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York.

Altres funcions de lideratge voluntari[modifica]

Rose Kabuye va servir en el Comitè de la SIDA de Ciutat de Kigali, que va llançar programes per educar els ruandesos sobre el VIH/SIDA i com evitar la seva propagació. Va servir a la Junta de Ndabaga, una ONG per a dones desmobilitzades. És membre executiu del Fòrum per a Dones Educacionalistes Africanes (FAWE) i membre principal de Women Waging Peace.[11]

Controvèrsia sobre l'accident d'avió de 1994[modifica]

El 1994 l'avió que duia el president de Ruanda (Juvenal Habyarimana) i el President de Burundi (Cyprien Ntaryamira)[1] fou derrocat vora l'aeroport de Kigali, i hi moriren ambdós líders. Aquest esdeveniment va ser el catalitzador del genocidi ruandès planificat amb anterioritat[12] en el qual, al llarg de 100 dies, va matar entre 800.000 i un milió de persones.

El novembre de 2006 el jutge francès Jean-Louis Bruguière va emetre una ordre de detenció per a nou persones, entre elles Rose Kabuye, que presumptament havia participat en l'atac.[2] El 9 de novembre de 2008, va ser arrestada a Alemanya mentre viatja per negocis. Després de l'arrest, el president de Ruanda, Kagame, va expulsar l'ambaixador alemany i va ordenar al seu enviat a Berlín que tornés a Kigali "per a consultes". Els manifestants van presentar protestes davant l'ambaixada alemanya a Kigali portant cartells on deix: "Avergonyeix-te, Alemanya! Setanta anys després de l'Holocaust, arrestes una dona que va aturar el genocidi".

Els càrrecs contra Rose Kabuye van ser sobreseguts el març de 2009.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Issue of international arrest warrant Arxivat 2019-04-04 a Wayback Machine. by Judge Jean-Louis Bruguière
  2. 2,0 2,1 2,2 Simons, Stefan; Ralf Beste; Jan Puhl. «18,590967,00.html KIGALI V. PARIS: Shedding Light on the Rwandan Genocide». Spiegel online, 17-11-2008. [Consulta: 18 novembre 2008].
  3. Kagame aide faces extradition to France, by William Wallis and Peggy Hollinger, Financial Times, 9 November 2008
  4. 4,0 4,1 «Rose Kabuye: Arrest Warrant Lifted». Republic of Rwanda. [Consulta: 31 març 2009].
  5. Kagabo, Frank. «Rose Kabuye, A Woman of Substance». New Times. [Consulta: 21 agost 2011].
  6. «Women's new power came at terrible cost». San Francisco Chronicle, 09-04-2002 [Consulta: 12 novembre 2008].
  7. McCrummen, Stephanie «Women Run the Show in a Recovering Rwanda». The Washington Post [Consulta: 27 octubre 2008]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-03-13. [Consulta: 6 novembre 2018].
  8. McKinley Jr, James C. «Annan Given Cold Shoulder By Officials in Rwanda». The New York Times, 08-05-1998 [Consulta: 12 novembre 2008].
  9. «Rose Kabuye – Rwanda». World-wide Asian-Eurasian Human Rights Forum. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 13 setembre 2006].
  10. McCrummen, Stephanie «Women Run the Show in Recovering Rwanda». The Washington Post, 27-10-2008 [Consulta: 27 octubre 2008].
  11. «The Women Waging Peace Network». Hunt Alternatives Fund. Arxivat de l'original el 2012-08-14. [Consulta: 2011].
  12. Gourevitch, Philip. We Wish to Inform You That Tomorrow We Will Be Killed with Our Families. New York NY: Picador, 1998, p. 94–95. ISBN 0-312-24335-9.