Rudolph E. Schirmer
Rudolph E. Schirmer en una imatge apareguda a The Musical Quarterly amb motiu de la seva mort, el 1919 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 juliol 1859 Nova York |
Mort | 20 agost 1919 (60 anys) Santa Barbara (Califòrnia) |
President | |
Activitat | |
Ocupació | editor |
Rudolph E. Schirmer (Nova York, 22 de juliol de 1859 - ibídem, 20 d'agost de 1919[1]), fou un editor musical novaiorquès.
El 1866 va començar a treballar a G. Schirmer Inc., l'editorial fundada pel seu pare, Gustav Schirmer, fill d'un immigrant alemany als Estats Units.[2] Quan va morir el seu únic germà Gustave, va assumir les seves responsabilitats a l'empresa, un fet que va derivar en un empitjorament de la salut degut a les tensions que va patir. Tot i mantenir el control sobre el negoci, va començar a traspassar part de l'activitat directa al seu nebot, Gustave Schirmer.[3]
L'editorial feia la funció de promotor musical, en comprar els drets de la producció artística en exclusiva i per avançat, finançant l'activitat de l'artista. Aquest va ser el cas d'Enric Granados a qui, el setembre de 1913, Rudolph Schirmer li va fer un contracte de producció per dos anys, pel qual Granados guanyava 6.000 francs anuals a compta dels royalties de la música que produís en aquest període.[4]
Va crear la revista The Musical Quarterly (1915) on acostumava a escriure articles sobre música basat en la seva experiència personal amb els músics que tractava en la seva vessant d'editor i promotor musical.[1] va ser director de l'Oratorio Society, i de la New York Symphony Society. També va ser un mecenes d'institucions culturals i va donar el fons bibliogràfic de música creat per G. Schirmer Inc. a l'Institute of Musical Art de Nova York, del qual va ser administrador;[5] d'igual forma, el 1918 va donar a la ciutat de Santa Barbara una selecció d'obres de la seva biblioteca particular en memòria de la seva filla morta aquell any.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Redacció Musical Quarterly, Oct-1919, p. 451.
- ↑ «G:Schirmer / AMP» (en anglès). The Musical classical, 2014. [Consulta: 4 juliol 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Redacció Etude, 1919.
- ↑ Clark, 2006, p. 141.
- ↑ Heyman, Barbara B. Samuel Barber (en anglès). Oxford University Press, 1992, pàg. 151. ISBN 9780195358100 [Consulta: 4 juliol 2015].
Bibliografia[modifica]
- Clark, Walter Aaron. Enrique Granados. Poet of the piano (en anglès). Oxford: University Press, 2006. ISBN 9780195349795 [Consulta: 22 juny 2015].
- Redacció Etude. «Rudolph E. Schirmer 1859--1919» (en anglès). Etude Magazine, 1919. [Consulta: 3 juliol 2015].
- Redacció Musical Quarterly «Rudolph E. Schirmer» (en anglès). The Musical Quarterly, Vol. 5, Núm. 4, Oct-1919, pp. 451-452 [Consulta: 3 juliol 2015].
Enllaços externs[modifica]
- Nota necrològica a The Etude