Safiyya bint Huyayy

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSafiyya bint Huyayy
Biografia
Naixement c. 610
Medina
Mort c. 670 (59/60 anys)
Medina
Lloc d'enterrament al-Baqí
Religió Islam
Família
Cònjuge Sallam ibn Mixkam
Kinana ibn ar-Rabí
Muhàmmad (629 (Gregorià)–632 (Gregorià))
Pares Huyayy ibn ÀkhtabBarra bint as-Samàwal
Modifica les dades a Wikidata

Safiyya bint Huyayy ibn Àkhtab (en àrab صفية بنت حيي بن أخطبṢafiyya bt. Ḥuyayy b. Aẖṭab) (vers 610 – vers 670) fou una dona jueva capturada a la tribu dels Banu n-Nadir a l'edat 17 anys[1] que va esdevenir muller del profeta Mahoma. Era, junt amb totes les altres mullers de Mahoma, titulada Umm al-Muminín o "Mare de Creients".[2]

Després de la mort de Mahoma, es va implicar en la política de poder de la primera comunitat musulmana, i va adquirir una influència important fins a la seva mort.[3]

La seva vida[modifica]

Safiyya va néixer a Medina, fill d'Huyayy ibn Akhtab, el cap de la tribu jueva dels Banu n-Nadir. La seva mare, Barra bint Samàwal, era de la tribu dels Bani Qurayza. Segons una font, es va casar amb Sal·lam ibn Mishkam, que més tard se'n va divorciar .[3]

Quan els Banu n-Nadir foren expulsats de Medina en 625, la seva família es va instal·lar a Khàybar, un oasi prop de Medina.[3] El seu pare i germà van sortir de Khàybar per unir-se a les forces de la Meca i beduïnes que assetjaven Mahoma a Medina durant la Batalla de la Trinxera. Quan el mequins es retiraren, Mahoma va assetjar els Banu Qurayza. En les subsegüents seqüeles tant Huyayy com el seu fill foren morts pels seguidors de Mahoma, juntament amb tots els homes dels Banu Qurayza.[4]

En 627 o inicis del 628, Safiyya es casava amb Kinana ibn ar-Rabí, tresorer dels Banu Nadir; tenia aproximadament 17 anys en aquella època.[3] Es diu que Saffiya va informar a Kinana d'un somni que tenia en el qual la lluna havia caigut dels cels a la seva falda. Kinana l'interpretà com a desig de casar-se amb Mahoma i li va pegar, deixant una marca que era encara visible quan va tenir el primer contacte amb Mahoma.[2] Es diu que portava la marca d'un blau al seu ull; quan el Profeta li demanà la causa tendrament, li va dir que, sent encara la núvia de Kinana, veia en un somni com si la lluna hagués caigut dels cels a la seva falda; i que quan ho deia a Kinana, li pegava violentament, dient: 'Què és aquest somni, és que vols al nou rei del Hijaz, el Profeta, per a marit!' La marca del cop era la mateixa que Mahoma va veure.[5]

Batalla de Khàybar[modifica]

El maig de 629, els musulmans derrotaven unes quantes tribus jueves (incloent-hi els Banu n-Nadir) a la batalla de Khàybar. Els jueus s'havien rendit, i se'ls va permetre romandre a Khàybar amb la condició de donar la meitat de la seva producció anual per als musulmans. La terra mateixa es convertia en propietat de l'estat musulmà.[6] Aquest acord, diu Stillman, no s'estenia a la tribu dels Banu n-Nadir, a qui no es donava quarter.[7]

En les seqüeles, els captius femenins es dividiren entre Mahoma i els seus seguidors.[6] Safiyya fou assignada a Dihya ibn Khalifa, però Mahoma la seleccionà mentre compensava Dihya amb dos dels seus cosins[8] o, segons unes altres fonts, set caps de bestiar,[3] i segons una font que difereix, set esclaves.[9] Llavors Safiyya es va convertir a l'Islam, esdevenint muller de Mahoma; sent el seu dot la seva emancipació.[10] Al camí de tornada des de Khàybar els musulmans van acampar en un lloc que anomenaven Sadd ar-Rauha. A les hores Safiyya ja no tenia el seu període menstrual, i el matrimoni es consumava així. Després, Mahoma tenia un banquet de dàtils i mantega en la celebració del matrimoni, i llavors retornava a Medina.[11]

Matrimoni amb Mahoma[modifica]

Segons Muhàmmad al-Bukharií, Mahoma es quedava per tres dies entre Khàybar i Medina, on consumava el seu matrimoni amb Safiyya. Els seus sahaba (companys) es preguntaven si se l'havia de considerar una captiva o una muller. Els primers especulaven que considerarien Safiyya com la muller de Mahoma i "Mares dels Creients", si Mahoma li ordenava que es tapés, doncs d'altra manera seria la seva noia esclava.[12]

Alguns erudits moderns opinen que Mahoma decidí casar-se amb Safiyya, l'únic membre que sobrevivia de la família que governava als Banu Nadir, com a part de la reconciliació amb la tribu jueva.[13]

Muhammad suggerí a Safiyya convertir-se a l'Islam, cosa que va fer, i així va esdevenir la muller de Mahoma en comptes de la seva criada.[14] Safiyya no va donar fills a Mahoma.[15]

Malgrat la seva conversió, les altres mullers de Muhammad feien broma de Safiyya i del seu origen jueu. Els dubtes sobre la lleialtat de Safiyya a l'Islam i la sospita que venjaria la seva família massacrada són temes en el Sírat Rassul Al·lah (biografies de Muhammad).[16] En aquestes històries, Muhàmmad o Úmar expressen gran enuig per tals dubtes i reafirmen la seva lleialtat.[2][3]

Quant al descens jueus de Safiyya, una vegada li va dir Mahoma a la seva muller: "El teu pare era el profeta Aaron i el profeta Moisès era el teu oncle."[2]

Llegat[modifica]

En 656, Safiyya estava amb el califa Uthman ibn Affan i el defensava a la seva última reunió amb Alí, Àïxa i Abd-Al·lah ibn az-Zubayr. Durant el període en què el califa fou assetjat a la seva residència, Safiyya feia un intent frustrat per a subministrar-li menjar i aigua via un tauló posat entre la seva casa i la d'ell.[3]

Safiyya va morir el 670 o 672, durant el regnat de Muàwiya, i fou enterrada a Jannat al-Baqi.[17] Deixava una propietat de 100.000 dírhams en terres i béns, un terç del qual el llegava al fill de la seva germana, que seguia sent jueva. La seva casa a Medina fou comprada per Muàwiyya per a 180.000 dírhams.[3]

Es diu que Safiyya tenia un somni que pronosticava el seu matrimoni amb Mahoma i era castigada pel seu marit per desitjar un altre home. Així, el somni (interpretat com a miracle), el seu sofriment, i la seva reputació ha tingut un lloc en les obres sufís. Apareix a tots els llibres essencials del hadit i rotlles dels transmissors del hadit.[3]

Referències i notes[modifica]

  1. Safiyya bint Huyay, Fatima az-Zahra per Ahmad Thompson
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Stowasser, Barbara. Les Mares dels Creients en l'Hadith. El Món Musulmà, Volum 82, Assumpte 1-2: 1-36.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Vacca, V. «Safiyya». A: P.J. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Encyclopaedia of Islam Online. Brill Academic Publishers. ISSN 1573-3912. 
  4. Stillman, Norman. The Jews of Arab Lands: A History and Source Book. Philadelphia: Jewish Publication Society of America, 1979. ISBN 0-8276-0198-0. , p.17
  5. cfr. Muir (1912) pàg. 378-379
  6. 6,0 6,1 Veccia Vaglieri, L.. «Khaybar». A: P.J. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Encyclopaedia of Islam Online. Brill Academic Publishers. ISSN 1573-3912. 
  7. Stillman (1979) pàg. 18
  8. Ibn Hisham Al-Sira al-Nabawiyya (La Vida del Profeta), traduïa dins Stillman, Norman. The Jews of Arab Lands: A History and Source Book. Philadelphia: Jewish Publication Society of America, 1979. ISBN 0-8276-0198-0. , pp.145-146
  9. Abu Dawud vol.2 no.2988 p.848; Abu Dawud vol.2 no.2985-2989 i nota a peu de pàgina 2406 p.846-849
  10. Vat (1964) pàg. 195
  11. Vegeu:
  12. Al-Bukhari, Al-Sahih, volums 7.1
  13. Nomani, vol.Ii, pg. 171
  14. Ibn Saad, al-Tabaqat, pp.120-123.
  15. Peters, farad E., Muhammad i els Orígens d'Islam, Universitat Estatal de Premsa de Nova York, 1994, pp.179, ISBN 0-7914-1876-6. "A Medina també es casava amb Hafsa, la filla d'Umar, Zaynab filla de Jahsh, Umm Salama, Juwayriyya, Ramla o Umm Habiba, Safiyya, i Maymuna. Cap d'elles no li va donar fills, tanmateix, encara que tenia un fill, Ibrahim, per la seva concubina copta Maria. Ibrahim morí sent infant."
  16. Abu Dawud vol.3 no.4588 p.1293
  17. Al-Shati', 1971, pàg. 181

Bibliografia[modifica]

  • Awde, Nicholas Women in Islam: An Anthology from the Qur'an and Hadits, Routledge (UK) 2000, ISBN 0-7007-1012-4
  • John Esposito and Yvonne Yazbeck Haddad, Islam, Gender, and Social Change, Oxford University Press, 1997, ISBN 0-195-11357-8
  • Leila Ahmed, Women and Gender in Islam: Historical roots of a modern debate, Yale University Press, 1992
  • Valentine Moghadam (ed), Gender and National Identity.
  • Karen Armstrong, “The Battle for God: Fundamentalism in Judaism, Christianity and Islam”, London, HarperCollins/Routledge, 2001