Saltiró (lepidòpter)
Heteropterus morpheus  | |
|---|---|
.jpg) Imago | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174281 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Superfamília | Papilionoidea |
| Família | Hesperiidae |
| Gènere | Heteropterus |
| Espècie | Heteropterus morpheus (Pallas, 1771) |
.svg){kind=icon}
El saltiró (Heteropterus morpheus)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.
Distribució
[modifica]Present a gran part d'Europa, des del nord de la península Ibèrica, centre de la península Itàlica, els Balcans, sud-est de Bulgària i extrem nord-oest de Turquia fins al sud de Dinamarca (illes de Falster i Lolland), extrem sud de Suècia (Escània), Estònia i nord de la Rússia europea. També present a l'Àsia fins a l'Amur i Corea. Absent de les principals illes mediterrànies i de les illes Britàniques.[3][4] A la península Ibèrica es troba a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus, des de la Serra de Meira, a l'est de la província de Lugo, fins a Navarra, mentre que a Catalunya existeix una població aïllada a la Vall d'Aran. Concretament, existeixen petits nuclis al voltant de les poblacions de Bausen, Canejan i Sant Joan de Toran.[5]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 29 i 33 mm.[6] Lleuger dimorfisme sexual, en presentar la femella un major nombre de taques grogoses a l'anvers de l'ala anterior, i en tenir les fímbries d'ambdues ales escaquejades, mentre que en el mascle aquestes són fosques. Anvers amb el fons de color negre amb petites taques groguenques a l'exterior de l'ala anterior. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però amb un major nombre de taques ataronjades prop de la punta de l'ala. Revers de l'ala posterior de color groguenc amb nombroses taques blanques arrodonides i amb vora negra formant tres bandes.[5]
Hàbitat
[modifica]Clarianes de bosc amb presència d'herba alta, sovint en llocs humits i frescos, també vores de pistes, marges de cursos d'aigua, aiguamolls i landes humides.[4][6] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1000 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, com ara Molinia caerulea, Calamagrostis canescens, Brachypodium sylvaticum i senill (Phragmites australis).[4][5]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una generació entre finals de juny i juliol.[4] Hiverna com a eruga.[6]
Comportament i particularitats biològiques
[modifica]Els adults tenen un vol molt característic, com si fessin salts, i d'aquí li ve el seu nom comú.[6][5] Les femelles ponen els ous a les tiges de les seves plantes nutrícies. Les erugues es construeixen un conducte tubular a partir d'unir els dos extrems d'una fulla de les seves plantes nutrícies, on s'alimenten i passen l'hivern.[4][6]
Conservació
[modifica]A Catalunya, es tracta d'una papallona amb una distribució molt reduïda, només present a la Vall d'Aran. Les dades més antigues són de l'any 1993[7] i sembla que l'espècie hi està en expansió i que hagi colonitzat la vall recentment, ja que en els darrers anys s'han localitzat noves poblacions en zones properes al lloc on es va descobrir. Les principals amenaces són l'alteració o destrucció dels seus hàbitats, la captura d'adults per al col·leccionisme, així com l'excessiva pressió turística. Per aquests motius, està inclosa al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida, en la categoria En perill d'extinció.[8]
Galeria
[modifica]-
Anvers d'un mascle -
Anvers d'una femella -
Revers d'un adult -
Adult alimentant-se
,_Nera_River_Gorges,_Banat_Mountains,_SW_Romania_(35320531752).jpg)
_32.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Saltiró (lepidòpter)». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ «Heteropterus morpheus» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 4 agost 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
- ↑ Cervelló, A.; Martí, J. «Heteropterus morpheus (Pallas, 1771), nou hespèrid per a Catalunya». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 72, 1993, pàg. 37.
- ↑ «Saltiró». Generalitat de Catalunya, 16-01-2024. [Consulta: 4 agost 2024].
Enllaços externs
[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)