Salvador Elizondo Alcalde

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Salvador Elizondo)
Infotaula de personaSalvador Elizondo Alcalde

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 2006 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, crític literari, escriptor, periodista, traductor, professor d'universitat, poeta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesBeatriz Espejo Díaz Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPaulina Lavista Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2171618 TMDB.org: 2039689
Find a Grave: 13782506 Modifica el valor a Wikidata

Salvador Elizondo Alcalde (Ciutat de Mèxic; 19 de desembre de 1932- 29 de març de 2006) va ser un escriptor, traductor i crític literari mexicà, autor de novel·les com Farabeuf o la crónica de un instante, i de prestigiosos llibres de relats breus, com El retrato de Zoe y otras mentiras i Narda o el verano i El grafógrafo. Va ser considerat l'escriptor més original i avantguardista de la generació dels anys 60 a Mèxic. Va desenvolupar un estil literari cosmopolita, al marge dels corrents realistes i nacionalistes que imperaven en l'època, amb importants influències d'autors com James Joyce o Ezra Pound.

Biografia[modifica]

Va néixer a la Ciutat de Mèxic el 19 de desembre de 1932, fill de Salvador Elizondo Pani, diplomàtic i productor de cinema. Des de molt jove va tenir contacte amb el cinema i la literatura. De nen va viure diversos anys en Alemanya, abans de la Segona Guerra Mundial, i va cursar tres anys en una escola militar de Califòrnia. Va fer estudis d'arts plàstiques a la Ciutat de Mèxic i de literatura en les universitats d'Ottawa, Cambridge, La Sorbona, Peruggia i la UNAM. Va ser fundador de les revistes SNOB i NuevoCine, i col·laborador de les revistes Vuelta, Plural i Siempre, entre altres.

El 1965 va rebre el Premi Xavier Villaurrutia per la seva novel·la Farabeuf o la crónica de un instante.[1] Fou becari fundador a El Colegio de México, on va cursar estudis de llengua xinesa. Va ser catedràtic de la UNAM i becari de la Fundació Ford per a cursar estudis a Nova York i a San Francisco, becari del Centre Mexicà d'Escriptors 1963-1964, i becari també de la Fundació Guggenheim 1968-1969.

El 1990 va rebre el Premi Nacional de Ciències i Arts en l'àrea de Lingüística i Literatura.[2] Va ser membre, a partir de 1976, de l'Academia Mexicana de la Lengua, va prendre possessió de la cadira XXI el 23 d'octubre de 1980.[3] El 29 d'abril de 1981 va ingressar a El Colegio Nacional amb el discurs de «Joyce y Conrad».[4] Va estar casat en primeres núpcies amb Michele Alban, amb qui va tenir dues filles: Mariana i Piula Elizondo; el seu segon matrimoni va ser amb la fotògrafa mexicana Paulina Lavista.

És el segon escriptor mexicà després d'Octavio Paz a haver rebut a la seva mort un homenatge de cos present al Palau de Belles Arts.

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • Poemas, 1960,

Assaig[modifica]

  • Luchino Visconti (crítica), 1963.
  • Cuaderno de escritura (crítica y texts), 1969.
  • Contextos (articles de crítica), 1973.
  • Estanquillo (texts), 1992
  • Teoría del infierno, 1993
  • Pasado anterior, Fondo de Cultura Económica, Letras Mexicanas, #141. Primera edició, 2007. Conté 119 articles escrits per al periòdic Unomásuno entre 1977 i 1979[5]

Novel·la[modifica]

Conte[modifica]

  • Narda o el verano (contes), 1966.
  • Autobiografía, 1966.
  • El retrato de Zoe y otras mentiras (relats), 1969.
  • El grafógrafo (texts i relats),1972.
  • Antología personal (texts inèdits), 1974.
  • Camera lucida (texts), México, 1983.
  • La luz que regresa (Texts), 1984.
  • La Historia según Pao Cheng, amb il·lustraciones de Diego Molina (México, La Caja de Cerillos Ediciones, 2013)

Teatre[modifica]

  • Miscast (lírica, comèdia en tres actes), 1981.

Altres[modifica]

  • Museo poético (antologia de poesia mexicana moderna), 1974.
  • Neocosmos (antologia de texts). Aldus, México, 1999.
  • Autobiografía precoz, 2000
  • Mar de Iguanas (extracte de Autobiografía Precoz editat per Ediciones Atalanta), 2010

Referències[modifica]

  1. ↑ «Premio Xavier Villaurrutia». El poder de la palabra. Arxivat de l'original el 11 de setembre de 2017. [Consulta: 7 desembre 2009].
  2. ↑ Consejo Nacional para la Cultura y las Artes. «Premio Nacional de Ciencias y Artes». Secretaría de Educación Pública. Arxivat de l'original el 22 de juliol de 2011. [Consulta: 1r desembre 2009]. Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Anuario. Relación histórica». Academia Mexicana de la Lengua. Arxivat de l'original el 11 de gener de 2012. [Consulta: 5 abril 2011]. Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine.
  4. ↑ «Humanistas mexicanos Salvador Elizondo». Nuestros centenarios, 1975. Arxivat de l'original el 28 de febrer de 2009. [Consulta: 18 novembre 2009].
  5. ↑ Pasado anterior. Salvador Elizondo. Fondo de cultura económica, Letras Mexicanas #141. Primera edición, 2007. Presentación de Paulina Lavista, pg. 13


Premis i fites
Precedit per:
Jaime Torres Bodet 		Acadèmic de l'Academia Mexicana de la Lengua
Cadira XXI
1976-2006 		Succeït per:
Ascensión Hernández Triviño
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salvador_Elizondo_Alcalde&oldid=31878432»