Samaniïta
 Samaniïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₂Fe₅Ni₂S₈ |
| Epònim | Districte de Samani  |
| Localitat tipus | Horoman, Samani-cho, Samani-gun, Província d'Hidaka, Hokkaido, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BB. |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BB. |
| Dana | 2.7.2.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,089Å; c = 10,402Å; |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2007-038 |
| Símbol | Smn |
| Referències | [1] |
La samaniïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del comtat on va ser descoberta.
Característiques[modifica]
La samaniïta és un sulfur de fórmula química Cu₂Fe₅Ni₂S₈. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema tetragonal, i es troba en forma de grans anèdrics de fins a 0,05 mil·límetres.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la samaniïta pertany a «02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Ni» juntament amb els següents minerals: horomanita, heazlewoodita, oregonita, vozhminita, arsenohauchecornita, bismutohauchecornita, hauchecornita, tel·lurohauchecornita, tučekita, argentopentlandita, cobaltopentlandita, geffroyita, godlevskita, kharaelakhita, manganoshadlunita, pentlandita, shadlunita i sugakiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta en inclusions de lherzolita en peridotites omplint l'espai entre minerals silicats, a Horoman, Samani-cho (Hokkaido, Japó), i és l'únic indret on se n'ha trobat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bornita, talnakhita, coure, troilita, heazlewoodita, pentlandita, magnetita, olivina, diversos clinopiroxens i ortopiroxens, i formant intercreixements amb horomanita i sugakiïta.[2]