Sansevièria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuSansevièria
Sansevieria Modifica el valor a Wikidata
Sansevieria trifasciata Closeup 2448px.jpg
Sansevieria trifasciata, detall de les fulles.
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAsparagaceae
SubfamíliaNolinoideae
GènereSansevieria Modifica el valor a Wikidata
Thunb.
Tipus taxonòmicSansevieria thyrsiflora Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
EpònimRaimondo di Sangro Modifica el valor a Wikidata
Sinònims

Sansevièria, vulgarment llengua de sogra, és un gènere botànic de plantes herbàcies, perennes i rizomatoses pertanyents a la família de les ruscaceae. Tradicionalment aquest gènere ha estat inclòs en la família de les liliaceae.[1][2]

El gènere conté unes setanta espècies que són originàries d'Àfrica i d'Àsia. Són conegudes amb diversos noms populars que fan referència a les fulles dures i punxegudes de moltes de les seves espècies, com ara «espasa de Sant Jordi», «cua de llangardaix» i «llengua de sogra».

Descripció[modifica]

Sansevieria trifasciata

Són plantes acaules, rizomatoses, de fulles rosulades, carnoses planes, còncaves o cilíndriques. Les flors són actinomorfes i bisexuals, petites, disposades en raïms, panotxes, espigues o fascicles, amb els peduncles articulats. El perigoni està compost per sis tèpals, units a la base, formant un tub cilíndric. L'androceu està format per sis estams, inserits en el tub del perigoni, amb els filaments filiformes i les anteres dorsifixes. L'ovari és trilocular, amb els lòculs uniovulats. L'estil és filiforme i l'estigma capitat. El fruit és una baia.[3]

Baies de Sansevieria ehrenbergii

Els nombres cromosòmics citats per a diferents espècies del gènere són 2n= 40, 60, 80 i 120.

Etimologia[modifica]

El nom del gènere hauria de ser Sanseverinia, ja que el seu descobridor, Vincenzo Petagna, de Nàpols, pretenia donar en commemoració a Pietro Antonio Sanseverino, duc de Chiaromonte i fundador d'un jardí de plantes exòtiques al sud d'Itàlia. No obstant això, el botànic suec Thunberg que va ser qui el va descriure, el va anomenar Sansevieria, en honor del militar, inventor i erudit napolità Raimondo di Sangro (1710-1771), setè príncep de Sansevero.

Usos[modifica]

Diverses espècies i varietats es conreen com a planta d'interior o exterior, si el clima és prou benigne. Altres forneixen fibres tèxtils.[1]

L'espècie més coneguda i cultivada com a planta d'interior, molt adaptable a ambients en què altres moririen, ja que suporta l'atmosfera seca i calenta de les habitacions, llum pobra, falta de reg o de trasplantaments, és: Sansevieria trifasciata, amb tres varietats:

  • Sansevieria trifasciata var. Laurentii
  • Sansevieria trifasciata var. Hahnii
  • Sansevieria trifasciata var. Variegata

Aquesta adaptabilitat la converteix en idònia per a aficionats amb poc temps o per decorar llocs públics.[4]

Espècies[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Sansevièria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Brown, Nicholas Edward «Sansevieria – a monograph of all the known species (with plates)». Bulletin of Miscellaneous Information. Royal Botanic Gardens, Kew, 5, 1915, pàg. 185–261.
  3. Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
  4. Sanseviera, Espada de San Jorge, Lengua de suegra, Sansevera, Sansevieria - Sansevieria trifasciata 'Laurentii'

Enllaços externs[modifica]