Sansevieria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuSansevieria
Sansevieria trifasciata Closeup 2448px.jpg
Sansevieria trifasciata, detall de les fulles.
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAsparagaceae
SubfamíliaNolinoideae
GènereSansevieria
Thunb.
Nomenclatura
Estatus de la nomenclatura Nomen conservandum
Epònim Raimondo di Sangro
Sinònim taxonòmic
Modifica les dades a Wikidata

Sansevièria, vulgarment llengua de sogra, és un gènere botànic de plantes herbàcies, perennes i rizomatoses pertanyents a la família de les ruscaceae. Tradicionalment aquest gènere ha estat inclòs en la família de les liliaceae—fent-ne una definició àmplia.

Les 130 espècies que comprèn sansevieria són originàries d'Àfrica i d'Àsia. Són conegudes amb diversos noms populars que fan referència a les fulles dures i punxegudes de moltes de les seves espècies, com ara "espasa de Sant Jordi", "cua de llangardaix" i "llengua de sogra".

Descripció[modifica]

Sansevieria trifasciata

Són plantes acaules, rizomatoses, de fulles rosulades, carnoses planes, còncaves o cilíndriques. Les flors són actinomorfes i bisexuals, petites, disposades en raïms, panotxes, espigues o fascicles, amb els peduncles articulats. El perigoni està compost per 6 tèpals, units a la base, formant un tub cilíndric. L'androceu està format per 6 estams, inserits en el tub del perigoni, amb els filaments filiformes i les anteres dorsifixes.[1] L'ovari és trilocular, amb els lòculs uniovulats. L'estil és filiforme i l'estigma capitat. El fruit és una baia.[2]

Baies de Sansevieria ehrenbergii

Els nombres cromosòmics citats per a diferents espècies del gènere són 2n= 40, 60, 80 i 120.

Etimologia[modifica]

El nom del gènere hauria de ser "Sanseverinia" ja que el seu descobridor, Vincenzo Petagna, de Nàpols, pretenia donar en commemoració a Pietro Antonio Sanseverino, duc de Chiaromonte i fundador d'un jardí de plantes exòtiques en el sud d'Itàlia. No obstant això, el botànic suec Thunberg que va ser qui el va descriure, el va anomenar Sansevieria, en honor del militar, inventor i erudit napolità Raimondo di Sangro (1710-1771), setè príncep de Sansevero.[1]

Usos[modifica]

Diverses espècies i varietats es conreen com a planta d'interior o exterior, si el clima és prou benigne.
L'espècie més coneguda i cultivada com a planta d'interior, molt adaptable a ambients en què altres moririen, ja que suporta l'atmosfera seca i calenta de les habitacions, llum pobra, falta de reg o de trasplantaments, és: Sansevieria trifasciata, amb 3 varietats:

  • Sansevieria trifasciata var. 'Laurentii'
  • Sansevieria trifasciata var. 'Hahnii'
  • Sansevieria trifasciata var. 'Variegata'

Aquesta adaptabilitat la converteix en idònia per a aficionats amb poc temps o per decorar llocs públics.[3]

Espècies[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sánchez de Lorenzo Cáceres, J.M. 2006. Las especies del género Sansevieria cultivadas en España.http://www.arbolesornamentales.com/Sansevieria.htm.
  2. Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
  3. Sanseviera, Espada de San Jorge, Lengua de suegra, Sansevera, Sansevieria - Sansevieria trifasciata 'Laurentii'

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sansevieria Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.