Sant Esteve de Granollers
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Esteve màrtir  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i església parroquial | |||
| Construcció | 1480 - | |||
| Data de dissolució o abolició | meitat s. XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic | |||
| Campanar | barroc. Única resta original (s. XVII) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Vallès Oriental | |||
| Granollers | ||||
| ||||
| Format per | Campanar de l'església parroquial de Sant Esteve | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 28956 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Campanar de l'església parroquial de Sant Esteve | ||||
| Id. IPAC | 33389 | |||
| Conservació i restauració | ||||
| 25 d'agost de 1946 | Reconstrucció post-guerra | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa (parròquia de Sant Esteve de Granollers) | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Festivitat | Sant Esteve | |||
Sant Esteve de Granollers és l'església més gran de Granollers, situada al centre del municipi.[1]
Història
La llargada del temple gòtic equivalia a l'amplada del temple actual, però les dates de la seva construcció són imprecises; hom creu que es va construir entre el 1480 i entrat el segle XVI. Al segle XVII s'amplià amb les capelles del Roser i de la Sang, construïdes ambdues al costat i darrere el campanar, és a dir, orientades vers el N. La creixença de la vila féu construir al segle XVIII darrere la capella del Roser una capella del Santíssim, gairebé tan gran com la nau principal, i dues sagristies, una per a l'església gran i una per a aquesta capella del Santíssim.
Aquest temple gòtic tenia com a elements interiors més destacats l'altar del Roser, d'estil renaixentista barroc, datat el 1635, l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc, el de Sant Isidre, barroc, la creu processional del 1555, la custòdia del 1561, i el gran retaule de Sant Esteve (1497) a l'altar major, obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuada, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Des del 1917 es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
El 1936 l'església parroquial de Granollers, un cop cremada, fou totalment destruïda a excepció del campanar. El 6 d'abril de 1941 es beneí i col·locà la primera pedra de l'actual, projectada per l'arquitecte Joan Boada i Barba, que es va acabar en la seva part essencial i es va beneir el 25 d'agost de 1946.
Durant les excavacions fetes entre el 1940 i el 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual, es va poder precisar l'àmbit de l'església romànica del segle XII, de la qual va restar intacte fins el 1936 un portal romànic, l'anomenat portal petit, quina imatge recolliria també l'any 1915 Josep Salvany i Blanch. Aquesta església anava des de la ratlla del campanar fins a l'inici del presbiteri de l'església gòtica i fou aterrada a mesura que s'anava completant l'església gòtica. L'àmbit de l'església romànica i el de la gòtica eren als peus de l'església actual, entre el campanar, que era a l'esquerra de la porta principal, i el mur oposat al presbiteri, on ara hi ha la porta principal.
Actualment, l'únic vestigi que queda "in situ" de l'antiga església gòtica de Sant Esteve, bastida en el segle XV sobre l'edifici romànic, és una torre de 34 metres d'altura que consta de tres cossos, el primer de planta quadrada i els altres octogonals, amb finestrals de triceria trilobulada gòtica, coronat per una barana amb motius entrellaçats.[2]
Descripció
Cal distingir quatre construccions: la pre-romànica, la romànica del s. XII, la gòtica del segle XV i la moderna del 1946. De les dues primeres esglésies no es conserva res, mentre que de la gòtica en resta el campanar. Per la part de l'exterior trobem l'absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres. Per la part interior, tenim tres naus (la central, molt amplia, i les laterals, molt estretes), cinc finestrals amb tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre. La nau central te cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d'elles. Es te constància també d'un gran rosetó modern als peus de l'església. El campanar te tres cossos: el primer, quadrat de paredat; una senzilla cornisa entre aquest i el segon. El segon és octogonal de paredat, amb una gàrgola a la part nord i una altra cornisa entre aquest i el següent cos. El tercer és octogonal, de carreu. Té vuit forats per a les campanes, arcs molt apuntats, decorats amb el timpà de trepanats i trilobulats. Al peu de la torre hi han restes de l'arquivolta de l'antiga portada romànica.[3]
Referències
Enllaços externs
Bibliografia
- BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
- PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
- DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.