Sant Julià del Fou

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Julià d'Alfou)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Sant Julià del Fou
Sant Julià d'Alfou - Façana.jpg
Dades
Tipus església
Consagració 1 de desembre de 1142
Característica
Estil arquitectònic Romànic, gòtic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental
MunicipiSant Antoni de Vilamajor
Localització El Fou. Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental)
41° 38′ 54″ N, 2° 22′ 50″ E / 41.648261°N,2.380498°E / 41.648261; 2.380498Coord.: 41° 38′ 54″ N, 2° 22′ 50″ E / 41.648261°N,2.380498°E / 41.648261; 2.380498
IPA
Identificador IPAC: 29300
Activitat
Diòcesi bisbat de Terrassa
Modifica les dades a Wikidata

Sant Julià del Fou, de vegades escrit com a forma antiga Sant Julià d'Alfou,[1] és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental (Baix Montseny), actualment envoltada per una urbanització que porta el seu nom. Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.

Origen[modifica]

Situació en el poble

El topònim es troba document per primera vegada sota el nom d'Alfozi l'any 941. El 1142 el bisbe de Barcelona i el bisbe de Vic consagraven l'església de Sant Julià. Fins al 1822, la parròquia de Sant Julià d'Alfou va pertànyer a la Batllia de Vilamajor.

Carrer i Braç de Barcelona[modifica]

L'any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d'Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual diposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.[2]

Edifici[modifica]

L'església és una construcció del segle XII, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX.[3] La portalada s'obre a ponent, i està datada l'any 1643 amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta.[4] És d'una sola nau, petita, d'estil romànic, amb volta de creueria i la clau decorada, l'obra és de paredat i està emblanquinada. La façana és de construcció posterior, decorada amb un capçal a manera de petxina plana semicircular. La teulada és a dos vessants.[5]

El presbiteri cobert amb ogives que s'uneixen a la clau formant una creu. Entre els contraforts, hi ha dos altars laterals a bada i banda de la nau central.

Campanar[modifica]

Campanar de Sant Julià del Fou

El campanar és de planta rectangular té tres cossos separats per cornises, és de paredat i carreu, coronat per merlets i una piràmide quadrada. Les finestres, una d'elles geminada, són posteriors. El segle XVI se li van obrir capelles de volta de canó seguida.[5] Actualment només té una campana.

Referències[modifica]

  1. Alfou apareix al diccionari Alcover-Moll com a "Aplec de cases dins el municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès)."
  2. Comas i Duran, Pere. 600 anys del Carreratge quan Vilamajor, Cardedeu, Alfou i Santa Susanna esdevingueren "Carrer de Barcelona". Cardedeu: Museu Arxiu Tomàs Balvey, 1984. 
  3. Ajuntament [1]
  4. Comas i Duran, Pere. Esglésies i Ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu Arxiu Tomàs Balvey, 1994. ISBN DL B-94-34.874. 
  5. 5,0 5,1 «Església de Sant Julià del Fou». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Julià del Fou Modifica l'enllaç a Wikidata