Sant Julià del Fou

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Sant Julià del Fou
Sant Julià d'Alfou - Façana.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Construït segle XII, XVII, XIX Final
Consagració 1 de desembre de 1142
Característiques
Estil Romànic, gòtic
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental
MunicipiSant Antoni de Vilamajor
Localització El Fou. Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental)
41° 38′ 54″ N, 2° 22′ 50″ E / 41.648261°N,2.380498°E / 41.648261; 2.380498Coord.: 41° 38′ 54″ N, 2° 22′ 50″ E / 41.648261°N,2.380498°E / 41.648261; 2.380498
Bé inventariat
Identificador IPAC: 29300
Diòcesi bisbat de Terrassa
Modifica dades a Wikidata

Sant Julià del Fou, de vegades escrit com a forma antiga Sant Julià d'Alfou,[1] és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental (Baix Montseny), actualment envoltada per una urbanització que porta el seu nom. Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.

Origen[modifica]

Situació en el poble

El topònim es troba document per primera vegada sota el nom d'Alfozi l'any 941. El 1142 el bisbe de Barcelona i el bisbe de Vic consagraven l'església de Sant Julià. Fins al 1822, la parròquia de Sant Julià d'Alfou va pertànyer a la Batllia de Vilamajor.

Carrer i Braç de Barcelona[modifica]

L'any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d'Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual diposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.[2]

Edifici[modifica]

L'església és una construcció del segle XII, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX.[3] La portalada s'obre a ponent, i està datada l'any 1643 amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta.[4] És d'una sola nau, petita, d'estil romànic, amb volta de creueria i la clau decorada, l'obra és de paredat i està emblanquinada. La façana és de construcció posterior, decorada amb un capçal a manera de petxina plana semicircular. La teulada és a dos vessants.[5]

El presbiteri cobert amb ogives que s'uneixen a la clau formant una creu. Entre els contraforts, hi ha dos altars laterals a bada i banda de la nau central.

Campanar[modifica]

Campanar de Sant Julià del Fou

El campanar és de planta rectangular té tres cossos separats per cornises, és de paredat i carreu, coronat per merlets i una piràmide quadrada. Les finestres, una d'elles geminada, són posteriors. El segle XVI se li van obrir capelles de volta de canó seguida.[5] Actualment només té una campana.

Referències[modifica]

  1. Alfou apareix al diccionari Alcover-Moll com a "Aplec de cases dins el municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès)."
  2. Comas i Duran, Pere. 600 anys del Carreratge quan Vilamajor, Cardedeu, Alfou i Santa Susanna esdevingueren "Carrer de Barcelona". Cardedeu: Museu Arxiu Tomàs Balvey, 1984. 
  3. Ajuntament [1]
  4. Comas i Duran, Pere. Esglésies i Ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu Arxiu Tomàs Balvey, 1994. ISBN DL B-94-34.874. 
  5. 5,0 5,1 «Església de Sant Julià del Fou». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1 setembre 2015].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Julià del Fou Modifica l'enllaç a Wikidata