Vés al contingut

Sant Julià del Fou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Julià del Fou
Imatge
Dades
TipusEsglésia i església parroquial Modifica el valor a Wikidata
Consagració1 de desembre de 1142
Construcciósegle xii, XVII, XIX Final
Característiques
Estil arquitectònicRomànic, gòtic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEl Fou.
Map
 41° 39′ N, 2° 23′ E / 41.65°N,2.38°E / 41.65; 2.38
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC29300 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Julià del Fou) Modifica el valor a Wikidata

Sant Julià del Fou, de vegades escrit com a forma antiga Sant Julià d'Alfou,[1] és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental (Baix Montseny), actualment envoltada per una urbanització que porta el seu nom. Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.

Origen

[modifica]
Situació en el poble

El topònim es troba document per primera vegada sota el nom d'Alfozi l'any 941. El 1142 el bisbe de Barcelona i el bisbe de Vic consagraven l'església de Sant Julià. Fins al 1822, la parròquia de Sant Julià d'Alfou va pertànyer a la Batllia de Vilamajor.

Carrer i Braç de Barcelona

[modifica]

L'any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d'Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual diposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.[2]

Edifici

[modifica]

L'església és una construcció del segle xii, engrandida en els segles xvi i xvii, XVIII i xix.[3] La portalada s'obre a ponent, i està datada l'any 1643 amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta.[4] És d'una sola nau, petita, d'estil romànic, amb volta de creueria i la clau decorada, l'obra és de paredat i està emblanquinada. La façana és de construcció posterior, decorada amb un capçal a manera de petxina plana semicircular. La teulada és a dos vessants.[5]

El presbiteri cobert amb ogives que s'uneixen a la clau formant una creu. Entre els contraforts, hi ha dos altars laterals a bada i banda de la nau central.

Campanar

[modifica]
Campanar de Sant Julià del Fou

El campanar és de planta rectangular té tres cossos separats per cornises, és de paredat i carreu, coronat per merlets i una piràmide quadrada. Les finestres, una d'elles geminada, són posteriors. El segle xvi se li van obrir capelles de volta de canó seguida.[5] Actualment només té una campana.

Referències

[modifica]
  1. Alfou apareix al diccionari Alcover-Moll com a "Aplec de cases dins el municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès)."
  2. Comas i Duran, Pere. 600 anys del Carreratge quan Vilamajor, Cardedeu, Alfou i Santa Susanna esdevingueren "Carrer de Barcelona". Cardedeu: Museu Arxiu Tomàs Balvey, 1984. 
  3. Ajuntament [1]
  4. Comas i Duran, Pere. Esglésies i Ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu Arxiu Tomàs Balvey, 1994. ISBN DL B-94-34.874. 
  5. 5,0 5,1 «Església de Sant Julià del Fou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].

Vegeu també

[modifica]