Vés al contingut

Sant Martí i el pobre (Versions del taller)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaSant Martí i el pobre

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
Creadorvalor desconegut, taller de El Greco (anònim) Modifica el valor a Wikidata
Creació1600 ↔ 1614
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Basat enSant Martí i el captaire Modifica el valor a Wikidata
Mida104,3 (alçària) × 60,3 (amplada) cm
Localització
Col·leccióGaleria Nacional d'Art (Washington DC)
Col·lecció Andrew W. Mellon Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari1937.1.84 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Hi ha quatre variants del Sant Martí i el Pobre, basades en l'original de la Capella de San José, obra d'El Greco. Aquestes variants són de major o menor qualitat, segons la major o menor intervenció del mestre cretenc, del seu taller, i/o de Jorge Manuel Theotocópuli.[1]

Introducció

[modifica]

Segons Harold Wethey, de les quatre repeticions de l'obra mestra de la Capella de San José, les més fluixes són la que es trobava a l'antiga col·lecció Contini-Bonacossi i la del John and Mable Ringling Museum of Art. Als inventaris realitzats després de la mort d'El Greco, hi consten una obra d'aquesta temática a l'Inventari-I, i dues a l'Inventari-II.[2]

Versió de Washington

[modifica]

Oli sobre llenç; 104,3 x 60,3 cm.; National Gallery of Art, National Mall, Washington DC.

Obra d'El Greco amb àmplia intervenció del seu obrador.

Segons Harold Wethey, aquesta obra és una petita rèplica de l'original, el qual es troba també a la National Gallery of Art, a Washington. El fet que l'original i aquesta còpia estiguin al mateix museu, permet copsar la diferència de qualitat entre ambdues obres.[2]

Procedència

[modifica]
  • Baró Taylor (venda a París el 24 de febrer de 1880, nº22)
  • Berheim Jeune, París.
  • Andrew Mellon el va donar a la National Gallery de Washington.

Versió de Chicago

[modifica]
Infotaula d'obra artísticaSant Martí i el pobre

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
Creadorvalor desconegut, taller de El Greco (anònim);
taller de El Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1597 ↔ 1605
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida110 (alçària) × 63 (amplada) cm
Propietat deCharles Deering
Marion Deering McCormick Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióInstitut d'Art de Chicago (Chicago) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
2016-2016The Golden Century: The Age of Velázquez (en) Tradueix, Gemäldegalerie Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari1949.1093 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Oli sobre llenç; 110 x 63 cm.; Institut d'Art de Chicago

Obra d'El Greco amb intervenció del seu obrador. Signat amb lletres cursives gregues, a la part inferior dreta: δομήνικος Θεοτοκó(.......) o sigui, doménikos theotokó(.......)

Aquesta obra degué ser ben valorada pel mestre, en tant la va signar donant-li així el seu aprovat. La qualitat d'aquesta obra ha millorat enormement des de la neteja de l'any 1953, en la qual es van eliminar elements espuris molt importants, com el bigoti de Sant Martí, que evidentment era un afegit posterior, i la part falsament restaurada de la signatura.[2]

Procedència

[modifica]
  • Marquès de Perinat, Madrid (1915)
  • Charles Deering, Chicago.
  • Mr. and Mrs. Chauncey McCormick, Chicago.
  • donat al Art Institute of Chicago l'any 1949
Infotaula d'obra artísticaSant Martí i el pobre

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorJorge Manuel Theotocópuli, inspirat en l'obra de El Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1615 ↔ 1620
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Basat enSant Martí i el captaire Modifica el valor a Wikidata
Mida138 (alçària) × 107 (amplada) cm
Propietat deJohn Singer Sargent
Robert Treat Paine Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu d'Art John i Mable Ringling (Sarasota) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariSN656 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Oli sobre llenç; 138 x 107 cm.; possible autoria de Jorge Manuel Theotocópuli.

El dibuix i el modelatge són pesats. Per altra part, el colorit trist correspon a les característiques emprades per Jorge Manuel, per exemple, en la versió del Sant Lluís Rei de França, actualment en el Museu del Greco.

Aquesta variant és bastant diferent de les dues anteriors, en tant a la dreta no hi ha representat un paisatge fluvial amb una sínia com a les dues obres anteriorment esmentades, sinó un gran obelisc, pintat de manera que suggereix marbre groc vetejat.

Això fa pensar en el monument funerari d'un personatge anomenat Martin. Difícilment es podia referir a Martín Ramírez, fundador de la Capilla de San José, perquè dins d'aquesta capella ja hi havia l'original en que es basa aquesta còpia, sense cap obelisc. Aquest obelisc també es pot referir a la tasca d'arquitecte de Jorge Manuel, tasca en la qual va excel·lir molt més, que no pas en la seva dedicació a la pintura.[3]

Procedència

[modifica]
  • John Singer Sargent, Londres
  • Robert Treat Paine II, Boston

Versió de l'antiga col·lecció Contini-Bonacossi

[modifica]

Oli sobre llenç; 106 x 64 cm.; possible autoria de Jorge Manuel Theotocópuli;

La tècnica és la mateixa que la de l'escola d'El Greco. Els durs contrastos i la baixa qualitat suggereixen la intervenció de Jorge Manuel. El modelatge del cos del captaire és verdós, i les llums blanques són exagerades.[3]

Procedència

[modifica]
  • Comerciant de Madrid.
  • Ifigenia Syngros; Atenes (1909)
  • Durand Ruel, París.

Referències

[modifica]
  1. Wethey, Harold E. Obra esmentada. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Wethey, Harold E. Obra esmentada, p. 262. 
  3. 3,0 3,1 Wethey, Harold E. Obra esmentada, p. 263. 

Bibliografia

[modifica]
  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II); Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • Cossío; Manuel Bartolomé; El Greco de Cossío; Lecturas Hispánicas; Zaragoza-2016; ISBN 978 1539 832690.
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1.