L'església va ser edificada al segle xi. Abans del 978, el bisbe d'Elna[3] donà l'església i el poble que l'envoltava a l'abadia de la Grassa, que l'elevà a la categoria de priorat el 1382[4] i passà a fer-la administrar per un prevost.
El temple va ser modificat al segle xv i, amb canvis de molta més envergadura, al segle xix. Modernament s'hi han fet noves obres (1972), i pocs elements han restat genuïnament antics. Va ser declarat monument històric de França[5] el 1972.
L'absis, semicircular però sensiblement ultrapassat, és romànic i presenta cinc arcades sobre columnes adossades, amb capitells esculpits. Al segle xix, hom afegí a la nau original romànica dues de laterals, a banda i banda de la principal (1876-1878); aquestes obres causaren l'esfondrament de la volta, que fou reconstruïda ja en estil contemporani (1884-1885), amb una àmplia arcada de cairons.
De mobiliari antic conserva una marededéu del segle xiv, estàtues de sant Quirc i de santa Julita (del segle xvi), de sant Galderic (segle XVII) i dos crists del xviii. També té una tela pintada del segle xvii, i a la façana es pot contemplar una làpida del XVI. També hi ha a l'interior una pica baptismal del segle xii.
Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. I : A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Ed. Claret, 1998, p. 411-412. ISBN 9788439346135.
Gavín, Josep M. «Ros 68. Sant Quirze i Santa Julita de Cànoes». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5.
Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7.
Ponsich, Pere. «Cànoes: Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
↑Entre el 968 i el 977, el bisbe d'Elna era Sunyer d'Empúries, fill de Gausfed I d'Empúries
↑Així es ressenya a l'apèndix de Roigé, Prim «La deixa apostòlica: l'exemple d'Elna (1391)». Estudios sobre rentas, fiscalidad y finanzas en la Cataluña Bajomedieval. CSIC [Barcelona], 1993, pàg. 455-486.
