Sant Roc dels Estanys
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Església  | ||
| Construcció | segle xii | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | Desapareguda | ||
| Estil arquitectònic | Romànic | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) | ||
| Localització | Basturs | ||
| Activitat | |||
| Categoria | Capella de Sant Julià de Basturs | ||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà | ||
L'església de Sant Roc dels Estanys, o de l'Estany, era una església romànica tardana del poble de Basturs, dins de l'antic terme d'Orcau, de l'actual municipi d'Isona i Conca Dellà. En el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz apareix amb l'advocació a sant Feliu i sant Jaume, el menor.
Estava situada entre els dos estanys de Basturs, i no se'n tenia cap mena de documentació. Ara bé, mentre hi foren, les seves restes permetien veure clarament una església del segle xii, feta amb carreus regulars molt ben tallats, en un edifici que fou d'una sola nau coberta amb volta de canó.
Vers 1980 fou enderrocada perquè les seves ruïnes servien de recer a passavolants.
Bibliografia[modifica]
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert. "Sant Roc dels Estanys", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-85194-56-X
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8) ISBN 84-85180-25-9
- MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.