Sant Sulpici de Bulaternera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Sulpici de Bulaternera
Bulaternera. Sant Sulpici 2.jpg
L'església de Sant Sulpici; al capdamunt, la de Santa Maria
Dades
Tipus Església parroquial
Creació Segles XVII
Ús església parroquial catòlica
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Altitud 203,3 msnm
Planta Nau única, absis quadrat
Ubicació geogràfica
Estat En bon estat d'ús
Rosselló
Monument històric catalogat
Point in time Tradueix 17 març 1994
Identificador PA00104192
Activitat
Diòcesi Elna - Perpinyà
Religió catolicisme
Modifica les dades a Wikidata
Façana occidental de l'església

Sant Sulpici de Bulaternera és l'església parroquial del poble de Bulaternera, a la comuna del mateix nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

El campanar

És[1] al bell mig de la cellera de la qual sorgí el poble, en el seu nucli vell. Probablement fou edificada damunt d'una part de la cellera original, del castell de la població i del cementiri de l'església anterior de Santa Maria, que passà a exercir de rectoria. Se'n conserven elements, dins d'aquesta rectoria posterior.

Característiques[modifica]

Interior de l'església parroquial

És d'una sola nau, ampla, d'estil tardogòtic; va ser construïda el segle XVII, substituint el vell temple parroquial, al costat de ponent seu, amb el qual forma una línia perpendicular. La coberta és feta de voltes de creueria, ogivals, en una nau formada per tres trams, amb claus de volta senzilles, però amb aparença de claus penjades del sostre, dins de la tradició gòtica. Entre els contraforts de la nau hi ha capelles, de manera que els contraforts formen part de l'interior de la nau.

La façana principal, a migdia, s'obre a l'exterior en un portal amb frontó curvilini trencat, de marbre roig de Vilafranca, amb una escultura del sant al punt culminant.

A l'angle nord-est es troba un campanar de torre, de base quadrada, molt característic, que sobresurt del temple parroquial i es veu des de molt llocs de la rodalia. Conserva elements de les fortificacions, de les quals formava part.

Mobiliari[modifica]

És una església molt rica en mobiliari, amb moltitud d'altars d'època barroca, entre els quals destaca el major.

El 1891, un incendi provocat per un llamp va destruir[2] part de l'església. Sl costat oriental de la nau, prop de la porta d'accés a la rectoria i antiga església de Santa Maria, una pedra encastada en una columna lateral recorda aquell fet.

Referències[modifica]

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «21 - Bulaternera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 47. Sant Sulpici de Bulaternera». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Ponsich, Pere. «Bulaternera: Sant Sulpici de Bulaternera». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Sulpici de Bulaternera