Santa Maria d'Alaó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Maria d'Alaó
Sopeira monasterio de Alaon.JPG
Façana principal del monestir
Dades bàsiques
Tipus monestir
Documentat 806
Començament final del segle XI
Consagració 8 de novembre de 1123
Característiques
Estat d'ús restaurat
Estil romànic llombard
Materials utilitzats carreus
Altitud 733 msnm
Ubicació
Franja de Ponent
 »» Ribagorça
 »»» Sopeira  42° 19′ 05.34″ N, 0° 44′ 59″ E / 42.3181500°N,0.74972°E / 42.3181500; 0.74972Coord.: 42° 19′ 05.34″ N, 0° 44′ 59″ E / 42.3181500°N,0.74972°E / 42.3181500; 0.74972
Santa Maria d'Alaó situat respecte Catalunya
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0000629
Modifica dades a Wikidata

Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del segle XI,[1] situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça.

La seva planta és basilical de tres naus i absis cilíndrics, amb arcuacions cegues, amb un campanar en torre quadrada de 4 pisos. La portalada és dovellada de mig punt amb arquivoltes. El monestir tenia un claustre del qual només resten alguns peus de les columnes originals.

El seu estat és correcte i ha estat restaurat.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Absis de Santa Maria d'Alaó

Està documentat des del 806, quan el comte Bigó de Tolosa va encarregar a Crisògon la reorganització del monestir de Santa Maria fundat en temps dels visigots, segurament el segle VI. Fou capçalera del pagus rupacurciense sota autoritat del bisbe d'Urgell. Fou destruït pels musulmans el 1006 i després va perdre el seu caràcter monàstic amb la reforma cluniacenca i, a finals del segle XI, va passar a dependre de Roda d'Isàvena.

El bisbe Ramon Dalmau va rellançar el monestir designant-ne abat Bernat Adelm, monjo de Sant Victorià; va rebre l'impuls de l'orde benedictí, fou restaurat, adoptà el seu aspecte actual i fou consagrat per sant Ramon, bisbe de Roda, el 8 de novembre de 1123.[3] Llavors, va tenir el seu moment d'esplendor i va dominar sobre altres temples de la rodalia que, en molts casos, segueixen la mateixa estètica. L'abat era quasi un bisbe i diputat del Regne d'Aragó, i assistia a corts en el novè lloc a la dreta. Un dels abats, Benet Latras, va morir mentre assistia a les corts l'11 de juny de 1682 i el seu cos incorrupte fou traslladat a la cripta, donant origen a la llegenda del Cos Sant (els castellans l'anomenen leyenda de Cosàn), que ajudava a un bon trajecte els caminants si se li tirava una moneda.

La vida monàstica va seguir fins al 1836 amb la desamortització de Mendizábal, i va passar a ser una simple església parroquial del poble de Sopeira. Les restes del Cos Sant foren cremades a l'inici de la Guerra civil, com també una talla romànica i altres coses de valor. El seu cartulari és una col·lecció molt important de documents (amb fins a 327), referents al monestir o dependències entre el 806 i el 1245.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria d'Alaó Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Fitxa al Portal románico aragonés
  2. Torres, Núria «Art entre muntanyes». Sàpiens [Barcelona], núm. 79, maig 2009, p. 58. ISSN: 1695-2014.
  3. a la cripta figura en una la inscripció la data 16 de setembre però potser l'església es va consagrar abans d'acabar la tasca a l'edifici principal.