Santa Maria de Llerona

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:16, 13 abr 2012 amb l'última edició de EVA (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Santa Maria de Llerona
Imatge
Dades
TipusEsglésia i església parroquial Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició990
Característiques
Estil arquitectònicromànic
Plantanau de creu llatina amb tres absis quadrats  (s.X)
Campanarespadanya convertida en sala de campanes  (s.XVII)
Portalarc de mig punt romànic  (s.XII)
Altresfortificada  (s.XV)
Localització geogràfica
ComarcaVallès Oriental
 les Franqueses del Vallès
LocalitzacióLlerona
Map
 41° 38′ 59″ N, 2° 18′ 01″ E / 41.6497°N,2.30028°E / 41.6497; 2.30028
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data11 juny 1979
Codi BCIN109-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0004366 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC118 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Santa Maria de Llerona) Modifica el valor a Wikidata

Santa Maria de Llerona és una església d'origen preromànic, datada l'any 990. És l'església parroquial des de 1575, ja que abans ho era l'ermita de Sant Iscle ubicada a prop de Can Guilla.

Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Edifici

La planta de l'església, que encara roman, és de creu llatina amb tres absis quadrats, que conserven el record preromànic. El portal amb una arquivolta recolzada sobre columnes amb capitells decorats i les finestres de doble esqueixada evidencien l'obra del segle XII. Posteriorment es fortificaren pel damunt els braços de la creu amb dues torres desiguals.

Al segle XII s'amplià amb l'edificació de dues capelles sota els braços de la creu. I al segle XVII, convertiren el campanar de cadireta en l'actual sala de campanes.

Durant la segona guerra remensa l'edifici és va fortificar i va acollir als revoltats. El el 28 de març de 1485, en Pere Joan Sala, líder de la revolta va ser vençut i capturat a Llerona i executat a Barcelona immediatament després.

El 1936, l'església i els arxius foren cremats. S'ha reconstruït l'arxiu i hom té constància del moviment parroquial des de 1901, a més d'haver copiat molts d'altres escrits del 1200 ençà.