Santa Maria de Montalegre de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Santa Maria de Montalegre de Barcelona
Barcelona - iglesia de Santa Maria de Montalegre 1.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona

41° 23′ 02″ N, 2° 09′ 57″ E / 41.383989°N,2.16575°E / 41.383989; 2.16575
Diòcesi Arquebisbat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Santa Maria de Montalegre de Barcelona és una església de factura bizantina i amb planta de creu llatina que forma part del conjunt arquitectònic de la Casa de la Caritat de Barcelona.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Era la capella del conjunt, construïda a principis del s. XX dins els corrents de l'historicisme i un tímid modernisme. Es tracta d'un temple de nau única i planta cruciforme amb un cimbori al creuer i un presbiteri semicircular adossat al transsepte, des del que es produeix l'accés al Carrer de Valldonzella. En termes generals, la decoració de l'església es troba a mig camí del modernisme i l'historicisme, revisitant l'art bizantí i el romànic.[2][3]

El projecte de l'església va ser de l'arquitecte barceloní August Font i Carreras. És l'únic temple que va dissenyar des del principi fins al final. Troba la inspiració en l'art romànic, en l'època de l'alta edat mitjana, moltes vegades designada, en aquest moment, com bizantina.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

El 1362 les Canongesses de Santa Maria de Montalegre o de l'Alegria, que estaven establertes on ara hi ha La Conreria de Tiana, construeixen un monestir a la cantonada dels carrers Montalegre i Valldonzella de Barcelona.[5] El 1593 l'orde d'aquestes monges desapareix i l'edifici passa a ser el Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre de la Ciutat de Barcelona. El 1802 Carles IV hi establí la Casa de la Caritat.[6]

La construcció de l'església, sufragada amb donatius dels fidels, va començar el 1901 i es va poder obrir al culte un any després. La Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, també de Font, s'inaugurà el 1908. Es van utilitzar en la nova església tots aquells elements útils provinents de l’antiga.[6]

Els vitralls van ser realitzats l'any 1902 pel vitraller Antoni Rigalt i Blanch. Utilitzant velles vidrieres de l'antic temple la casa Hijo de Eudaldo R. Amigó y Cia. va fer els quatre vitralls de la sagristia el 1911. L'orgue, inaugurat el 1927, és de Lope Alberdi i Recalde, i la seva façana de fusta d'Enric Sagnier i Villavecchia.[7]

Durant la Guerra Civil Espanyola l'església patí desperfectes i s'utilitzà com a hospital, magatzem de queviures i de bobines de paper. La restauració posterior va ser d'Isidre Puig i Boada, el baldaquí el va fer Jaume Busquets i Mollera i l'aranya de ferro forjat Benjamí Sales. La nova inauguració va ser el 1940. El 1952, amb motiu dels 150 anys de la Casa de la Caritat i 50 de l'església, es va col·locar la imatge actual del presbiteri, de Jaume Busquets i Mollera.[6]

El 1957 els edificis de la Casa de la Caritat es van anar traslladant-se a les Llars Mundet, i l'ús del temple va anar quedant reduït. Per això el 1965 la Diputació de Barcelona va lliurar l'edifici a l'Arquebisbat de Barcelona perquè se'n mantingués el culte, que confià l'església a l'Opus Dei, que en va prendre possessió el 29 de juny de 1967.[8] La seva festa és el 31 de maig. Les obres per remodelar l'edifici, que estava en mal estat, van estar dirigides per l'arquitecte Antoni Lozoya Augé. A més de la tasca pastoral, actualmente l'església duu a terme una àmplia acció solidària a través de l'equip de voluntariat de l'Acció Social Montalegre.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Conjunt de la Casa de la Caritat de Barcelona». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 31 agost 2016].
  2. «Casa de la Caritat». Patrimoni Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2016].
  3. Gabriel, 2015.
  4. Urbano Lorente, 2014.
  5. Manent, Albert «Santa Maria de Montalegre». La Vanguardia, 20-03-2005 [Consulta: 7 setembre 2016].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Masabeu, 2004.
  7. Urbano Lorente, 2013.
  8. Vall i Mundó, Josep «Santa Maria de Montalegre. Església de l'antiga Casa de la Caritat. Centenari 1902-2002». Temes d'Avui, 17, Gener 2005, pàg. 122-123 [Consulta: 7 setembre 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Montalegre de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata