Isidre Puig i Boada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaIsidre Puig i Boada
Dades biogràfiques
Naixement 1890
Barcelona
Mort 1987
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Influències de Gaudí
Obra
Principals edificis Parròquia del Sagrat Cor (Balaguer), Parròquia del Roser (Barcelona) ...
Modifica dades a Wikidata

Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987) fou un arquitecte català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Barcelona el 1890, fill d'un comerciant procedent de Torroella de Montgrí, Isidre Puig Ros, i de Mercè Boada. Fou titulat arquitecte el 8 de maig de 1915. Mentre era estudiant ja conegué Antoni Gaudí de qui esdevindria deixeble i col·laborador. A més a més fou un gran estudiós de l'obra del seu mestre; el 1929 publicà un estudi sobre la Sagrada Família, del que se n'han fet diverses edicions, fruit de la coneixença de la manera de pensar de Gaudí i de les converses mantingudes amb ell. Per a fer l'estudi tingué a casa seva documentació i plànols de l'obra gaudiniana que retornà al taller de l'arquitecte justament poc abans de la crema de la Guerra Civil del 1936, cosa de la qual se'n lamentà tota la vida, ja que si no hagués retornat la documentació amb tanta rapidesa potser s'hauria salvat de la crema. També escrigué sobre la capella de la Colònia Güell i publicà diversos articles a la revista 'Temple'.

De la Sagrada Família en va ser codirector de les obres durant els anys 1950 i director entre 1966 i 1974. Fou el responsable de la restauració de les maquetes de guix que havien estat malmeses durant la Guerra Civil i en col·laboració amb Francesc de Paula Quintana i Vidal i Lluís Bonet i Garí es van encarregar de la nova façana de la Passió. També dibuixà els plànols de la sagristia ajustant-se a la idea original de Gaudí.

Autor de diversos edificis civils a Barcelona, Pineda de Mar i Blanes, i d'esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, La Guàrdia d'Urgell i Palau de Plegamans (Església de Sant Genís).[1] Va restaurar la Catedral de Solsona, on va construir el seminari major. Té una primera etapa clarament noucentista (cases del carrer Vilana i casa Vilardaga de Vallvidrera) amb solucions simples, alternança de galeries i terrasses i motlluratge clàssic en cornises i elements decoratius.

A partir dels anys 1950 es decidí per aplicar les formes gaudinianes amb la seva pròpia interpretació, especialment l'ús de les voltes de maó de pla vist i els arcs parabòlics. Però sempre buscant la simplicitat i la sobrietat.

Obres[modifica | modifica el codi]

Artesa de Segre[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1965 Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció C/ de l'Església Edifici basilical de tres naus i campanar de planta cilíndrica amb contraforts. Façanes d'obra vista i interior amb arcs parabòlics. Correcte Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, a Artesa de Segre (1965)

Vilassar de Mar[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
c. 1920 Liceu Dalmau[2] C/ Sant Magí, 28-32 Casa de doble cós, amb porxada d'ingrés sostinguda per dues columnes d'influència gaudiniana. Fou la seu d'una de les escoles promogudes pel pedagog Delfí Dalmau i Gener. Correcte Liceu Dalmau


Obres escrites[modifica | modifica el codi]

  • El Temple de la Sagrada Família (1929)
  • L'església de la Colònia Güell
  • El pensament de GaudíCompilació de textos i comentaris. Publicacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona (1981).
  • Set noves esglésies al Bisbat d'Urgell (1981)

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bonet Armengol, Jordi. «Isidre Puig Boada, arquitecte». A: Els arquitectes de Gaudí. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2002. ISBN 84-88258-99-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isidre Puig i Boada Modifica l'enllaç a Wikidata