Santa Pelaia de Perles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Santa Pelaia de Perles
Santa Pelaia de Perles — interior.JPG
Dades bàsiques
Tipus església
Construït Segle XII
Característiques
Estil romànic
Altitud 1.262 msnm[1]
Estat Bo
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Alt Urgell
Municipi Fígols i Alinyà
Localització Fígols i Alinyà (Alt Urgell)

42° 09′ 09″ N, 1° 23′ 09″ E / 42.152389°N,1.385883°E / 42.152389; 1.385883
Bé inventariat
Identificador IPAC: 15556
Modifica dades a Wikidata

Santa Pelaia de Perles[2] és una capella romànica del municipi de Fígols i Alinyà, a la comarca de l'Alt Urgell. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català

Situació[modifica | modifica el codi]

La capella es troba a la part sud-occidental del municipi, molt a prop del terme d'Odèn. S'hi accedeix des del Coll de Boix, a la carretera L-401 (de Pont d'Espia a Coll de Jou). Al punt quilomètric 16,6 (42° 9′ 8.6″ N, 1° 23′ 9.18″ E / 42.152389°N,1.3858833°E / 42.152389; 1.3858833) de dita carretera, es pren la pista que, en direcció nord, hi mena amb 1,2 km.

Està emplaçada sobre un alterós esperó de roca calcària anomenat Roc de l'Ermita que s'aixeca a la part mitjana de la vall. Des d'aquesta situació encastellada es gaudeix d'una espectacular vista de la fondalada de la vall de Perles i Alinyà i les muntanyes que l'envolten.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una capella senzilla, d'una sola nau, amb l'entrada oberta a occident i capçada a l'est amb un absis semicircular. La nau és coberta amb volta lleugerament apuntada així com l'absis, de menor alçada, que presenta volta de quart d'esfera lleugerament apuntada. Al seu eix s'hi obre una petita finestra d'esqueixada simple coberta amb volta de canó, emmarcada exteriorment amb tosca.

La nau presenta dos cossos, essent l'occidental (de factura més basta, amb murs arrebossats i coberta de teula sobre bigues) un afegit posterior per tal de donar cabuda a més fidels, però possiblement emprat també com a abric de pastors i caminants. Ambdós espais estan separats per un arc maldestre executat al mur de càrrega que podria correspondre a l'antic mur de tancament.[3]

La construcció combina la pedra tosca (sobretot a les cantonades i a les perforacions) i la pedra calcària, i l'única decoració que s'observa a l'exterior es troba al mur sud, prop de l'absis, on uns blocs de tosca molt desgastada semblen haver estat tallats en cimaci, per fer de cornisa. L'arc presbiteral també s'evidencia a l'exterior, com també es fa visible un canvi subtil en l'aparell del mur immediatament anterior a aquest arc, que probablement és fruit d'un canvi de criteri constructiu.

Notícies històriques[modifica | modifica el codi]

Malgrat no aparèixer a la documentació medieval, es considera que podria haver-se construït al voltant del segle XII.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Pelaia de Perles Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  3. Vidal-Vilaseca, El Romànic de l'Alt Urgell: estudi de vuitanta esglésies d'absis quadrat i setanta d'absis rodó, p. 107-108.
  4. Catalunya Romànica VI, p. 211.