Santuari d'Itsukushima
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (ja) 厳島神社  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Jinja i Ichinomiya (Xinto) | ||||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional de la mar interior de Seto | ||||
| Primera menció escrita | 811 | ||||
| Construcció | 593 | ||||
| Cronologia | |||||
| batalla de Miyajima | |||||
Kangensai (en)  | |||||
| Dedicat a | Tres Deesses de Munakata | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | Shinden-zukuri (en) | ||||
| Superfície | 431 ha | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Regió | Àsia-Oceania | ||||
| Localització | Hatsukaichi, Hiroshima Japó | ||||
| Banyat per | Ōno Seto | ||||
| |||||
| Format per | Itsukushima-jinja torii (en) Q107020642 Q107020643 Q107020641 Q107020639 Q107020640 Q107020644 | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Cultural → Àsia-Oceania | ||||
| Data | 1996 (20a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(vi) | ||||
| Identificador | 776 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Itsukushima-jinja torii | |||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Itsukushima-jinja torii | |||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Q107020639 | |||||
| Data | 29 març 1952 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Q107020639 | |||||
| Data | 5 abril 1899 | ||||
| Data de finalització | 29 març 1952 | ||||
| Identificador | 102/3169 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Q107020640 | |||||
| Data | 29 març 1952 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Q107020640 | |||||
| Data | 5 abril 1899 | ||||
| Data de finalització | 29 març 1952 | ||||
| Identificador | 102/3164 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Q107020641 | |||||
| Data | 29 març 1952 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Q107020641 | |||||
| Data | 5 abril 1899 | ||||
| Data de finalització | 29 març 1952 | ||||
| Identificador | 102/3165 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Q107020642 | |||||
| Data | 29 març 1952 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Q107020642 | |||||
| Data | 5 abril 1899 | ||||
| Data de finalització | 29 març 1952 | ||||
| Identificador | 102/3168 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Q107020643 | |||||
| Data | 29 març 1952 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Q107020643 | |||||
| Data | 5 abril 1899 | ||||
| Data de finalització | 29 març 1952 | ||||
| Identificador | 102/3167 | ||||
|
| |||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||
| Q107020644 | |||||
| Data | 29 març 1952 | ||||
| Propietats culturals destacades del Japó | |||||
| Q107020644 | |||||
| Data | 5 abril 1899 | ||||
| Data de finalització | 29 març 1952 | ||||
| Identificador | 102/3166 | ||||
| Activitat | |||||
| Fundador | Saeki no Kuramoto (en) | ||||
| Lloc web | itsukushimajinja.jp | ||||
El Santuari d'Itsukushima (japonès: 厳島神社, Itsukushima-jinja) és un santuari xintoista (un jinja) situat a l'illa d'Itsukushima, depenent de la ciutat de Hatsukaichi a la prefectura d'Hiroshima. El santuari és inscrit a la Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1996 i també forma part dels Tresors Nacionals del Japó.[1]
Característiques[modifica]
L'illa d'Itsukushima es troba al mar interior de Seto. La zona declarada Patrimoni de la Humanitat inclou les 432,1 hectàrees dins de l'illa i una zona al voltant de 2.634,3 hectàrees que inclou la resta de l'illa i part del mar al voltant de la mateixa. La zona la conformen 2 conjunts de santuaris: el complex Honsha que és el principal i consta de 37 edificis i els auxiliars, el Sessha Marodo-jinja que també inclou una zona boscosa al voltant del mont Misen i inclou 19 edificis més.[1]
L'estructura actual va ser construïda per Mori Motonari l'any 1571 i reprodueix l'estil arquitectònic Heian del segle XII.
El santuari principal està dedicat a les 3 deesses de Munakata: Ichikishima-hime, Tagitsu-hime i Tagori-hime, deesses del mar, el transport, la fortuna i les arts.[2] Té una superfície d'uns 270m2, sent així un dels més grans del Japó.
El santuari Marodo o secundari està dedicat les 5 deïtats masculines: Amenooshihomimi-no-mikoto, Ikitsuhikone-no-mikoto, Amenohohi-no-mikoto, Amatsuhikone-no-mikoto i Kumanokusubi-no-mikoto. Aquest santuari (el més gran dels secundaris) està subordinat al santuari principal d'Itsukushima i té un estil molt similar al principal amb algunes diferències. En un costat de la sala de culte hi ha una sala de reclusió i a l'altre, una cambra de sutra, en la que els sacerdots recitaven sutres.
Una altra característica del lloc és el seu torii, anomenat o-torii (gran porta torii) situat a poc més de 200 metres del santuari principal. La característica principal d'aquest torii és que queda envoltat d'aigua durant la marea alta i s'hi pot accedir a peu quan la marea baixa.[3] El torii actual de 1875, és el 8é que s'ha erigit des de que es va fundar el temple.[4] Actualment mesura 16,8 metres d'alçada i s'aguanta sobre 4 pilars d'aproximadament 13,4 metres d'altura i 9,9 metres de circumferència fets de cedre natural.[4] El travesser mesura uns 23,3 metres de llarg. La seva teulada està coberta d'escorça de xiprer japonès i la resta de l'estructura està lacada de color taronja vermellós.[5]
Història[modifica]
Els primers edificis del santuari es van erigir probablement durant el segle VI, l'any 593, per Saeki Kuramoto,[6] tot i que les primeres mencions del santuari daten de l'any 811, en el Nihon Koki (Notes sobre el Japó) on es mencionava aquest i altres temples del Japó.[7] L'any 1168, quan Taira no Kiyomori es va convertir en governador de la província de Aki, el clan Taira el va convertir en centre en un centre de culte pel clan, reformant-lo amb l'estil arquitectònic amb el que es construïen les residencies de la noblesa en aquella època. Amb el temps, va aconseguir més fama i va atraure més fidels al temple.
Després dels Taira, el clan governant Genji el va continuar venerant i patrocinant. Així també ho van fer Ashikaga Takauji (1305-1358) i Ashikaga Yoshimitsu (1358-1408) i altres shoguns del període Muromachi i pels clans Ōuchi i Mōri durant les èpoques de guerra.
El santuari principal va ser danyat per dos incendis els anys 1207 i també l'any 1223. Tot i les posteriors restauracions, cada una d'aquestes van anar canviat la forma del temple tal i com demostren unes il·lustracions del període Koan (1278-1288). També es va registrar que un tifó el va danyar l'any 1325. Tot i aquestes reformes, l'estil arquitectònic s'ha mantingut fidelment.
Des del període Kamakura fins l'època de les guerres civils, el santuari d'Itsukushima va anar perdent popularitat i la seva influencia va anar minvant fins gairebé acabar en ruïnes. Quan Mori Motonari van guanyar la batalla d'Itsukushima l'any 1555, aquest va tornar a recuperar l'estatus que havia tingut anteriorment. L'estructura actual del temple principal va ser restaurada l'any 1571 respectant l'estil arquitectònic que va utilitzar Kiyomori durant el segle XII.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari d'Itsukushima |
- ↑ 1,0 1,1 Centre, UNESCO World Heritage. «Itsukushima Shinto Shrine» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2018].
- ↑ «Itsukushima Shrine - Visit Hiroshima» (en japonès). [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Itsukushima Shrine» (en anglès). japan-guide.com, 20-11-2020. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Travel, Uncover. «Miyajima’s O-Torii Gate – One Of Japan’s Most Famous Sites» (en anglès americà), 30-09-2017. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «O-torii Gate | Sightseeing Spots | Miyajima Tourist Association». [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Itsukushima Shrine | Sightseeing Spots | Miyajima Tourist Association». [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «History Itsukushima Shrine». Itsukushima Shrine Official Website. [Consulta: 7 abril 2021].
