Santuari d'Itsukushima

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Itsukushima
Imatge entrada
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Imatge
Gran Torii al mar a Itsukushima
Nom en la llengua original(ja) 厳島神社 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJinja i Ichinomiya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional de la mar interior de Seto Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita811 Modifica el valor a Wikidata
Construcció593 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
batalla de Miyajima
Kangensai (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aTres Deesses de Munakata Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicShinden-zukuri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 431,2 ha
zona tampó: 2.634,3 ha Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
RegióÀsia-Oceania
LocalitzacióHatsukaichi, Hiroshima
Japó
Banyat perŌno Seto Modifica el valor a Wikidata
 34° 17′ 45″ N, 132° 19′ 11″ E / 34.295833333333°N,132.31972222222°E / 34.295833333333; 132.31972222222Coord.: 34° 17′ 45″ N, 132° 19′ 11″ E / 34.295833333333°N,132.31972222222°E / 34.295833333333; 132.31972222222
Format perItsukushima Shrine Ōtorii (en) Tradueix
East Corridor (en) Tradueix
Haraiden of Marōdo Shrine (en) Tradueix
Haraiden of the Main Shrine (en) Tradueix
West Corridor (en) Tradueix
Honden, Heiden and Haiden of the Main Shrine (en) Tradueix
Honden, Heiden and Haiden of Marōdo Shrine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusCultural  → Àsia-Oceania insular
Data1996 (20a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(vi)
Identificador776
Propietats culturals destacades del Japó
Itsukushima Shrine Ōtorii
Identificador102/3175
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Itsukushima Shrine Ōtorii
Data?

Tresors Nacionals del Japó
West Corridor
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
West Corridor
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3169

Tresors Nacionals del Japó
Honden, Heiden and Haiden of the Main Shrine
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
Honden, Heiden and Haiden of the Main Shrine
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3164

Tresors Nacionals del Japó
Haraiden of the Main Shrine
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
Haraiden of the Main Shrine
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3165

Tresors Nacionals del Japó
East Corridor
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
East Corridor
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3168

Tresors Nacionals del Japó
Haraiden of Marōdo Shrine
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
Haraiden of Marōdo Shrine
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3167

Tresors Nacionals del Japó
Honden, Heiden and Haiden of Marōdo Shrine
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
Honden, Heiden and Haiden of Marōdo Shrine
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3166
Activitat
FundadorSaeki no Kuramoto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorItsukushima kannushi family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webitsukushimajinja.jp Modifica el valor a Wikidata

El Santuari d'Itsukushima (japonès: 厳島神社, Itsukushima-jinja) és un santuari xintoista (un jinja) situat a l'illa d'Itsukushima, depenent de la ciutat de Hatsukaichi a la prefectura d'Hiroshima. El santuari és inscrit a la Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1996 i també forma part dels Tresors Nacionals del Japó.[1]

Característiques[modifica]

L'illa d'Itsukushima es troba al mar interior de Seto. La zona declarada Patrimoni de la Humanitat inclou les 432,1 hectàrees dins de l'illa i una zona al voltant de 2.634,3 hectàrees que inclou la resta de l'illa i part del mar circumdant. La zona la conformen dos conjunts de santuaris. El complex Honsha que n'és el principal i consta de 37 edificis i els auxiliars, el Sessha Marodo-jinja que també inclou una zona boscosa al voltant del mont Misen i que inclou dinou edificis més.[1]

L'estructura actual va ser construïda per Mori Motonari l'any 1571 i reprodueix l'estil arquitectònic Heian del segle xii.

El santuari principal està dedicat a les tres deesses de Munakata: Ichikishima-hime, Tagitsu-hime i Tagori-hime, deesses del mar, el transport, la fortuna i les arts.[2] Té una superfície d'uns 270m², i així és un dels més grossos del Japó.

El santuari Marodo o secundari està dedicat les cinc deïtats masculines: Amenooshihomimi-no-mikoto, Ikitsuhikone-no-mikoto, Amenohohi-no-mikoto, Amatsuhikone-no-mikoto i Kumanokusubi-no-mikoto. Aquest santuari (el més gran dels secundaris) està subordinat al santuari principal d'Itsukushima i té un estil molt similar al principal amb algunes diferències. En un costat de la sala de culte hi ha una sala de reclusió i a l'altre, una cambra de sutra, en la qual els sacerdots recitaven sutres.

Una altra característica del lloc és el seu torii, anomenat o-torii (gran porta torii) situat a poc més de dos-cents metres del santuari principal. La característica principal d'aquest torii és que queda envoltat d'aigua a plenamar i s'hi pot accedir a peu a baixamar.[3] El torii actual de 1875, és el vuité que s'hi ha erigit des que es va fundar el temple.[4] Actualment mesura 16,8 metres d'alçada i s'aguanta sobre quatre pilars d'aproximadament 13,4 metres d'altura i 9,9 metres de circumferència fets de cedre natural.[4] El travesser mesura uns 23,3 metres de llarg. La teulada està coberta d'escorça de xiprer japonès i la resta de l'estructura està lacada de color carbassó vermellós.[5]

Història[modifica]

Els primers edificis del santuari es van erigir probablement durant el segle vi, l'any 593, per Saeki Kuramoto,[6] tot i que les primeres mencions del santuari daten de l'any 811, en el Nihon Koki («Notes sobre el Japó») on es mencionava aquest i altres temples.[7] L'any 1168, quan Taira no Kiyomori va ser promogut governador de la província d'Aki, el clan Taira el va convertir en un centre de culte pel clan. El van reformar en l'estil arquitectònic en el qual es construïen les residencies de la noblesa en aquella època. Amb el temps, va fer-se famós i va atraure més fidels al temple.

Després dels Taira, el clan governant Genji el va continuar venerant i patrocinant. Així també ho van fer Ashikaga Takauji (1305-1358) i Ashikaga Yoshimitsu (1358-1408) i altres shoguns del període Muromachi i pels clans Ōuchi i Mōri durant les èpoques de guerra.

El santuari principal va ser danyat per dos incendis els anys 1207 i també l'any 1223. Tot i les posteriors restauracions, cada una d'aquestes van canviar la forma del temple tal com demostren unes il·lustracions del període Koan (1278-1288). També l'any 1325 un tifó el va danyar. Tot i aquestes reformes, l'estil arquitectònic s'ha mantingut fidelment.

Des del període Kamakura fins l'època de les guerres civils, el santuari d'Itsukushima va perdre popularitat fins gairebé acabar en ruïnes. Quan Mori Motonari van guanyar la batalla d'Itsukushima l'any 1555, aquest va tornar a recuperar l'estatus que havia tingut anteriorment. L'estructura actual del temple principal va ser restaurada l'any 1571, respectant l'estil arquitectònic que va utilitzar Kiyomori durant el segle xii.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari d'Itsukushima
  1. 1,0 1,1 Centre, UNESCO World Heritage. «Itsukushima Shinto Shrine» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2018].
  2. «Itsukushima Shrine - Visit Hiroshima» (en japonès). [Consulta: 8 abril 2021].
  3. «Itsukushima Shrine» (en anglès). japan-guide.com, 20-11-2020. [Consulta: 8 abril 2021].
  4. 4,0 4,1 Travel, Uncover. «Miyajima’s O-Torii Gate – One Of Japan’s Most Famous Sites» (en anglès), 30-09-2017. [Consulta: 8 abril 2021].
  5. «O-torii Gate | Sightseeing Spots | Miyajima Tourist Association». [Consulta: 8 abril 2021].
  6. «Itsukushima Shrine | Sightseeing Spots | Miyajima Tourist Association». [Consulta: 7 abril 2021].
  7. «History Itsukushima Shrine». Itsukushima Shrine Official Website. [Consulta: 7 abril 2021].