Grup Ogasawara
(ja) 小笠原群島  | |||||
| |||||
| Tipus | Grup d'illes | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Sadayori Ogasawara, illa deshabitada i Matthijs Hendrikszoon Quast (en)  | ||||
| Descobridor o inventor | Bernardo de la Torre Matthijs Hendrikszoon Quast (en) | ||||
| Part de | illes Ogasawara | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Ogasawara (Japó), Subprefectura d'Ogasawara (Japó) i Tòquio (Japó) | ||||
| |||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Format per | |||||
| Història | |||||
| Data de descobriment o invenció | 1543 i 1639 | ||||
El grup Ogasawara (en japonès: 小笠原群島, Ogasawara Guntō), també conegut com a illes Bonin, és un arxipèlag d'unes 30 illes tropicals i subtropicals que forma part de les Illes Ogasawara. Estan situades a uns 1.000 km de Tòquio. En total fan 73 km², i tenen 2.440 habitants repartits en les dues illes habitades: Chichijima i Hahajima.
Geografia[modifica]
L'arxipèlag consta de tres subgrups que es llisten amb les seves illes principals:
- Grup Mukojima (聟島列島 Mukojima Rettō) - abans Grup Parry
- Mukojima (聟島)
- Yomejima (嫁島)
- Nakōdo-jima o Nakadachijima (媒島)
- Kitanojima (北ノ島 o 北島)
- Grup Chichijima (父島列島 Chichijima Rettō) - abans Grup Beechey
- Chichijima (父島),
- Anijima (兄島)
- Otōtojima (弟島)
- Grup Hahajima (母島列島 Hahajima Rettō) - abans Grup Baily
- Hahajima (母島)
- Anejima (姉島)
- Imōtojima (妹島)
Geologia[modifica]
Les illes Ogasawara es van formar durant l'Eocè (fa 48 milions d'anys). Formen part de l'Arc Mariana-Izu-Bonin. Estan en una zona de subducció entre la placa del Pacífic i la Placa del mar de les filipines. Són volcàniques. El punt més alt es troba a Iwo Jima del Sud amb 916 m.
Galeria[modifica]
 |
 |
 |
 |
Història[modifica]
L'explorador espanyol Bernardo de la Torre el 1543 va ser el primer europeu a veure-les. A Espanya es van anomenar Islas del Arzobispo[1]
Al segle xvii els japonesos en van prendre possessió. Fins a 1830 van estar deshabitades i el primer a formar una colònia va ser el nord-americà Nathaniel Savory raó per la qual gran part dels habitants són d'origen no japonès (europeus, angloamericans, filipins i polinesis).[2] La majoria dels seus habitants van ser evacuats durant la Segona Guerra Mundial i van ser ocupades per la U.S. Navy des de 1945. Les illes van tornar al Japó el 1968.
Fauna[modifica]
El calamar gegant (gènere Architeuthis) va ser filmat a les Ogasawara per primera vegada el 27 de setembre de 2005, i va ser capturat el desembre de 2006.[3]
Entre les aus endèmiques es troben el colom japonès (Columba janthina) i Apalopteron familiare.[4]
Flora[modifica]
La flora constitueix una regió florística i una ecoregió. Les illes Osagawara han estat anomenades les illes Galápagos d'orient perquè les espècies hi ha evolucionat aïlladament.[5]
El bosc és de fulla ampla humit subtropical. Té un alt grau de biodiversitat i endemismes. De les 500 espècies vegetals el 43% són endèmiques.
Els boscos són de tres tipus:
- Tipus I: Elaeocarpus-Ardisia dominats per Ardisia sieboldii. Elaeocarpus photiniaefolius, Pisonia umbellifera i Pouteria obovata són altres espècies importants. Pràcticament tot aquests boscos han resultat destruïts per l'agricultura des de 1945.
- Tipus II: Distylium-Raphiolepis-Schima es troba en llocs més secs.
- TipusIII: Distylium-Pouteria amb la més alta biodiversitat a les illes. Distylium lepidotum i Pouteria obovata són les espècies dominants altres espècies són Myrsine okabeana, Symplocos kawakamii, i Pittosporum parvifolium.
Notes[modifica]
- ↑ Welsch, Bernhard. (2004). "Was Marcus Island Discovered by Bernardo de la Torre in 1543?" Journal of Pacific History, 39:1, 109-122.
- ↑ «Asia Society of Japan, Long lecture.». Arxivat de l'original el 2008-03-25. [Consulta: 6 abril 2016].
- ↑ «Japanese Researchers Capture Giant Squid». [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑ «Ogasawara subtropical moist forests». World Wildlife Fund. [Consulta: 17 gener 2008].
- ↑ Yamaoka, Fumiko «Saving an endangered bird in 'Orient's Galapagos'». The Japan Times, 02-05-2001.
Referències[modifica]
- Cholmondeley, Lionel Berners. (1915). The History of the Bonin Islands from the Year 1827 to the Year 1876. London: Constable & Co. OCLC 4717954
- Freeman, Otis Willard. (1951). Geography of the Pacific. New York: Wiley. OCLC 415089
- Hawks, Francis. (1856). Narrative of the Expedition of an American Squadron to the China Seas and Japan Performed in the Years 1852, 1853 and 1854 under the Command of Commodore M.C. Perry, United States Navy. Washington: A.O.P. Nicholson by order of Congress, 1856; originally published in Senate Executive Documents, No. 34 of 33rd Congress, 2nd Session. [reprinted by London:Trafalgar Square, 2005. ISBN 1-8458-8026-9 (paper)]
- Kublin, Hyman. (1947). The Bonin Islands, 1543–1875. PhD thesis, Harvard University, Cambridge, Mass.
- Muroga, Nobuo. (1967). Geographical exploration by the Japanese. In: Friis, Herman R. (ed.): The Pacific Basin: A history of its geographical exploration. New York.
- Sewall, John S. (1905). The Logbook of the Captain's Clerk: Adventures in the China Seas, Bangor, Maine: Chas H. Glass & Co. [reprint by Chicago: R.R. Donnelly & Sons, 1995] ISBN 0-5482-0912-X
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grup Ogasawara |
- Ogasawara Village (en japonès)
- The Bonin (Ogasawara) Islands Language and Culture Site Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine.
- Ogasawara Channel (japonès)
- Ogasawara subtropical moist forests (World Wildlife Fund)
- National Archives of Japan: The faked map of 1752 mentioned in Hiroyuki Tanaka's 1998 article. Arxivat 2009-04-16 a Wayback Machine.
- Tokyo Metropolitan Government, Ogasawara-mura: maps/photos Arxivat 2008-02-22 a Wayback Machine.
